Arquebisbat de Saragossa

Arquebisbat de Saragossa
	Archidiœcesis Caesaraugustana
	La Seo, seu de l'arquebisbat de Saragossa
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Lloc
	41° 39′ N, 0° 53′ O / 41.65°N,0.88°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província de Saragossa
Parròquies	275
Conté la subdivisió	Barbastre-Montsó, Osca, Tarassona, Terol i Albarrasí
Població humana
Població	910.176 (2017) (68,39 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Religió	romà
Geografia
Part de	Saragossa
Superfície	13.309 km²
Limita amb	bisbat de Sigüenza-Guadalajara, sud-oest ; bisbat de Barbastre-Montsó, est ; bisbat de Lleida, est ; bisbat de Tortosa, sud-est ; bisbat d'Osca, nord-est ; arquebisbat de Pamplona i Tudela, nord-oest ; bisbat de Jaca, nord ; bisbat de Tarassona, oest ; bisbat de Terol i Albarrasí, sud
Dades històriques
Anterior	bisbat de Saragossa
Creació	Segle I
Patrocini	Valeri de Saragossa
Catedral	Catedral de Sant Salvador de Saragossa , basílica del Pilar (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe	Vicente Jiménez Zamora
Lloc web	http:// www.arzobispadodezaragoza.org

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa. La diòcesi va ser creada en època romana; i el papa Joan XXII l'elevà a arquebisbat el 1318. La seva seu és la Catedral de Sant Salvador de Saragossa.

Com a arquebisbat té com a sufragànies les diòcesis de Barbastre-Montsó, Osca, Tarassona, Terol i Albarrasí.

Saragossa tenia dos seminaris: el dels sants Valeri i Brauli, fundat per l'arquebisbe Agustín de Lezo y Palomeque el 1788, destruït per una explosió i reconstruït el 1824 per l'arquebisbe Bernardo Francés y Caballero; i el de Sant Carles Borromeu, antigament un col·legi de jesuïtes, convertit en seminari per decisió del rei Carles III.

Història

Època romana (segles I-V)

La diòcesi de Saragossa és una de les més antigues d'Espanya, car segons la tradició el seu origen es remunta a l'arribada de l'apostol Jaume (fet del que no s'havia dubtat fins als escrits de Caesar Baronius, qui influït per una història fabulosa de García de Loaisa, la posà en dubte; però el papa Urbà VIII ordenà que l'antiga història tornés a aparèixer al breviari.

Vers el 256 apareix com a bisbe Fèlix Caesaraugustanus, qui defineix la veritable disciplina en el cas de Basilides i Marcial, bisbes d'Astorga i Mèrida.

Sant Valeri, que assistí al Concili d'Elvira, va ser bisbe entre el 290 i el 315 i, juntament amb el seu deixeble i diaca Sant Vicenç van patir el martiri durant la persecució de Deci. Sant Vicenç va ser portat a València, on patí un llarg i terrible martiri. Sant Valeri va ser exiliat a un lloc anomenat Enet, prop de Barbastre, on va morir. Les seves relíquies van ser portades inicialment a Roda d'Isàvena, però un braç i el cap van ser traslladats a Saragossa quan la ciutat va ser reconquerida als musulmans.

Es creu que van haver màrtirs en persecucions anteriors a Saragossa, tal com sembla que ho indiqui Prudenci; però no existeixen notícies clares anteriors a Valeri, quan també apareixen Santa Engràcia i els Sants Incomptables.^[1]

L'any 380 se celebrà el Primer Concili de Saragossa, sota l'episcopat de Valeri II.

Període visigòtic (segles V al VII)

Al 542, durant el setge dels francs, els saragossans lliuraren una part de l'estola tacada de sang de Sant Vicens com a pagament per la retirada de les tropes. Entre el 592 i el 619 el bisbe va ser Màxim, que assistí als concilis de Barcelona i d'Egara. Durant el seu episcopat es realitzà el Segon Concili de Saragossa, dedicat a la lluita contra l'arrianisme.

La seu de Saragossa va ser ocupat durant l'època gòtica per dos bisbes il·lustres: Sant Brauli, qui assistí al Quart, Cinquè i Sisè Concilis de Toledo, i Taió (651-664), famós pels seus escrits i per haver descobert a Roma la tercera part de les Morals de Sant Gregori Magne.

El Tercer Concili de Saragossa va realitzar-se sota la presidència del bisbe Valdered, decidint-se que les reines, un cop fossin vídues, havien de retirar-se a un monestir per la seva seguretat i per mantenir el decoro.

Període islàmic (714-1118)

Durant l'ocupació islàmica el culte no desaparegué de la ciutat; sinó que les esglésies de la Verge i de Santa Engràcia van mantenir-se, mentre que la catedral va ser convertida en una mesquita.

Dels bisbes d'aquesta època es conserven els noms de Senior, qui visità a Eulogi a Còrdova al 849; i el d'Eleca, que al 890 va ser expulsat pels musulmans i es refugià a Oviedo. Paternus va ser enviat pel rei Sanç Garcés III de Pamplona a Cluny per tal d'introduir-hi la reforma cluniacenca, als monestirs de Sant Joan de la Penya i de San Salvador de Leire, i més tard va ser nomenat bisbe de Saragossa (1040-1077).

Període cristià (1118-1318)

El rei Alfons I alliberà la ciutat el 18 de desembre de 1118 i nomenà bisbe a Pedro de Librana, nomenament confirmat pel Papa Gelasi II. López, a la seva "Història de Saragossa", diu que Pere de Librana primer va tenir la seva seu a l'església del Pilar i el 6 de gener de 1119 purificà la gran mesquita, dedicant-la al Salvador, per convertir-la en la seva seu. D'ací la controvèrsia que començà el 1135, durant el pontificat de García Guerra de Majones, entre els canonges del Pilar i de la Seu per la titularitat de la catedral.

Arxidiòcesi de Saragossa (1318-present)

El 1318 la Seu de Saragossa va ser elevada a seu metropolitana per una butlla del papa Joan XXII del 14 de juny, sent bisbe Pedro López de Luna.

A les disputes que seguiren a la mort del rei Martí l'Humà, l'arquebisbe García Fernández de Heredia (1383-1411) va ser assassinat el 1411 per Antonio de Luna, partidari del comte Jaume II d'Urgell.

Durant més d'un segle, entre 1458 i 1577, la seu va ser ocupada per prínceps de sang reial:

1458-1475: Joan d'Aragó, fill natural del rei Joan II;
1478-1520: Alfons d'Aragó, fill natural de Ferran II, també arquebisbe de València entre 1512 i 1520;
1520-1530: Joan d'Aragó, fill de l'anterior
1539-1577: Hernando de Aragón, que havia estat abat del monestir cistercenc de Veruela.

El 15 de setembre de 1485, Pedro Arbués, canonge de la catedral de Saragossa i Inquisidor Major d'Aragó, va ser atacat a la catedral, possiblement per conversos. En resposta a l'assassinat, centenars de conversos van ser detinguts i entre 100 i 200 van ser executats, incloent els assaltants.

Divisió administrativa

l'arquebisbat de Saragossa té una superfície total de 13.309 km², amb una població de més de 800.000 habitants. Està dividit en 6 vicaries i 24 arxiprestats, 10 a la ciutat de Saragossa i els altres 14 entre les províncies de Saragossa i Terol. Té 277 parròquies, de les quals 69 estan a la mateixa ciutat de Saragossa.

Vicaria I

Arxiprestat Centre (Saragossa)
Arxiprestat de Santa Engràcia (Saragossa)
Arxiprestat Gran Via (Saragossa)

Vicaria II

Arxiprestat del Rabal (Saragossa)

Vicaria III

Arxiprestat de Sant Valer (Saragossa)
Arxiprestat de Sant Dominguito de Val (Saragossa)
Arxiprestat de la Coronació de la Vege (Saragossa)

Vicaria IV

Arxiprestat de Torrero (Saragossa)
Arxiprestat de les Fonts (Saragossa)
Arxiprestat de Sant Josep (Saragossa)

Vicaria V

Arxiprestat d'Alcanyís
Arxiprestat de Belxit
Arxiprestat de Casp
Arxiprestat d'Íxar
Arxiprestat de Quinto
Arxiprestat de Vall-de-roures
Arxiprestat de Zuera

Vicaria VI

Arxiprestat d'Alagó
Arxiprestat de Carinyena-Muel
Arxiprestat de Casetas
Arxiprestat de Daroca
Arxiprestat d'Eixea
Arxiprestat de Gallur
Arxiprestat de l'Almúnia de Donya Godina

Referències

↑ Es diu que Deci, per tal de detectar i destruir els fidels saragossans, ordenà que es prometés llibertat de culte a condició que tots sortissin de la ciutat en un moment determinat i per una porta designada; i un cop van fer-ho, van ser morts per l'espasa i els seus cossos van ser cremats. Les seves cendres van barrejar-se amb les dels criminals, de manera que no poguessin ser venerades; però la pluja separà les cendres, ajuntant les dels màrtirs en piles blanques, que són conegudes com les Piles Santes, que van dipositar-se a la cripta de l'església de Santa Engràcia, on encara avui es veneren.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Saragossa

Catholic Encyclopedia, 1912: Saragossa (anglès)
Arquebisbat de Saragossa

[1] Es diu que Deci, per tal de detectar i destruir els fidels saragossans, ordenà que es prometés llibertat de culte a condició que tots sortissin de la ciutat en un moment determinat i per una porta designada; i un cop van fer-ho, van ser morts per l'espasa i els seus cossos van ser cremats. Les seves cendres van barrejar-se amb les dels criminals, de manera que no poguessin ser venerades; però la pluja separà les cendres, ajuntant les dels màrtirs en piles blanques, que són conegudes com les Piles Santes, que van dipositar-se a la cripta de l'església de Santa Engràcia, on encara avui es veneren.

[1]