Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

noble i religiós català
(S'ha redirigit des de: Alfons d'Aragó (arquebisbe))

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic. Va fer principalment carrera eclesiàstica, sense arribar a exercir mai realment, ocupant entre d'altres els càrrecs d'arquebisbe de Saragossa (1478-1520), arquebisbe de València (1512-1520), abat de Sant Cugat del Vallès (1508-1519), de Sant Joan de les Abadesses (1510-1518) i Santa Maria de Ripoll (1515-1519), però també polític d'important influència com el de lloctinent de Catalunya (1514-1520) i lloctinent del Regne d'Aragó (1485-1511 i 1516-1520), així com regent de la Corona d'Aragó (1516-1518).

Infotaula de personaAlfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1470 Modifica el valor a Wikidata
Cervera (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1520 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Lécera (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Lloctinent General del Regne d'Aragó
1516 – 24 febrer 1520
← Germana de FoixJoan de Lanuza y Torrellas →
Abat de Santa Maria de Ripoll
té el rol: abat comendatari
1515 – 1515
Lloctinent de Catalunya
1514 – 24 febrer 1520
← Jaume de LunaPere de Cardona →
Arquebisbe de València
23 gener 1512 – 24 febrer 1520
← Pere Lluís de Borja-Llançol de RomaníErard de la Mark →
Abat de Sant Joan de les Abadesses
té el rol: abat comendatari
1510 – 1518
Abat del monestir de Sant Cugat
té el rol: abat comendatari
1508 – 1519
Abat de Montaragó
1492 – 1520
Lloctinent General del Regne d'Aragó
1485 – 1511
← cap valor – Germana de Foix →
59è Arquebisbe de Saragossa
14 agost 1478 – 24 febrer 1520
← Ausiàs DespuigJoan d'Aragó →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i teologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Saragossa
València Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1501–), sacerdot catòlic (1501–), diaca catòlic (1478–), polític, governant, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJuan Ortega Bravo de la Laguna Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFerran d'Aragó i de Gurrea, Joana d'Aragó i de Gurrea, Joan d'Aragó, Anna d'Aragó i de Gurrea Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran el Catòlic Modifica el valor a Wikidata  i Aldonza Ruiz de Ivorra Modifica el valor a Wikidata
GermansCaterina d'Aragó, Joana I de Castella, Maria d'Aragó, Isabel d'Aragó, Joan d'Aragó, Joan d'Aragó i Alonso d'Estrada Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancesc de Borja (net) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Orígens

modifica

Nascut el 1470, probablement a Cervera.[1] Va ser fill natural del rei Ferran el Catòlic i de la seva amant Aldonça Roig d'Ivorra, noble membre de les cases dels senyors de Portell i de Les Fenolleres a Cervera.[2]

Carrera eclesiàstica

modifica

Amb set anys va ser nomenat arquebisbe de Saragossa,[3] succeint el seu oncle Joan d'Aragó,[1] per pressions del seu avi Joan II d'Aragó.[4] Inicialment va prendre possessió el 14 d'abril de 1476, però el papa Sixt VI no va voler confirmar l'elecció a causa de la seva edat i va nomenar al cardenal valencià Ausiàs Despuig. Després de diverses diligències, finalment el cardenal va renunciar i el papa va confirmar l'elecció d'Alfons com a arquebisbe, càrrec del qual va prendre possessió el 27 de maig de 1479.[5]

El 7 de novembre de 1501 va ser ordenat sacerdot i l'endemà consagrat pel bisbe de Calahorra, Juan de Ortega. Fou educat per a la carrera eclesiàstica, si bé l'enfocament va ser més polític que religiós. Hom afirma que va ser un prelat cortesà, allunyat de les seves funcions diocesanes, i mantingut amb les rendes de Montearagón i Sant Victorià, atorgades pel seu pare.[4] Assolí moltes altres prebendes, entre les quals l'arquebisbat de Monreale, a Sicília, que va deixar pel de València, que va ocupar el 23 de gener de 1512,[1] un territori que no va arribar a visitar mai i que va governar a través del bisbe auxiliar, Lluís Guillem.[3]

Activitat política

modifica

Al llarg de la seva vida també va ocupar diversos càrrecs de caràcter polític. Va ser diputat de la Diputació General d'Aragó, i exercí com a virrei d'Aragó en diverses ocasions, així com de lloctinent general de la Corona d'Aragó (1514-1516). El 1495 va introduir el sistema d'insaculació en la designació de diputats i altres oficis del regne d'Aragó.[1] Com a membre del braç eclesiàstica, va assistir a les Corts de 1510, 1512, 1515 i 1519.[2]

A la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, va ser designat regent de la Corona d'Aragó i ocupà el càrrec fins al 1518, amb l'arribada del rei Carles I, net de l'anterior monarca.[2] Va ser una de les personalitats de més relleu a l'arribada de Carles, atès que va presidir les corts de 1518, on el rei va ser reconegut com a tal, però va topar amb els nobles flamencs que acompanyaven el jove monarca, perquè creia en l'autosuficiència dels regnes per a governar-se. Malgrat que va tractar de viatjar a Tordesillas per parlar amb la reina Joana, els consellers del rei li ho van impedir.[4]

Humanista

modifica

Va ser humanista i protector d'humanistes. Va tenir relació amb notables personalitats de l'època com Lucio Marineo Sículo o Antonio Geraldini, a més d'aplegar al seu voltant un cercle format per humanistes com Gaspar Barrachina, que va ser el seu secretari, Alfonso Segura o el poeta Juan Sobrarias. També va tenir relació amb el cercle lul·lià de París i sobretot amb Jacques Lefèvre d'Étaples.[1]

Va morir en el camí de Barcelona a Saragossa el 23 de febrer de 1520. Fou enterrat a la catedral de Saragossa.[4]

Descendència

modifica

Va mantenir una relació amb Anna de Gurrea (1470 - 1527), senyora d'Argavieso, amb qui va tenir set fills:[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Alfons d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Morales Roca, Francisco José. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las órdenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña. Dinastías de Trastámara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1999, p. 89. 
  3. 3,0 3,1 Llin Cháfer, Arturo. «Episcopologi» (en castellà). Arxidiòcesi de València. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2021. [Consulta: 29 desembre 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Suárez Fernández, Luis. «Alfonso de Aragón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2021].
  5. Zaragoza, Lamberto de. Teatro histórico de las iglesias del Reyno de Aragón (en castellà). vol. 4. Pamplona: Imprenta de la Viuda de D. Joseph Miguel de Ezquerro, 1785, p. 53. 

Bibliografia

modifica
  • Fernández Serrano, Francisco: Obispos auxiliares de Zaragoza en tiempos de los arzobispos de la Casa Real de Aragón (1460-1575); Zaragoza, 1969.
  • Solano, F.: «Estudios sobre la Historia de Aragón durante la Edad Moderna»; Cuadernos de Historia, t. I, 1967
  • Zaragoza, L. de: Teatro histórico de las iglesias del Reyno de Aragón; vol. IV, Pamplona, 1785.

Enllaços extenrs

modifica