Llista d'abats del monestir de Sant Cugat

(S'ha redirigit des de: Abat del monestir de Sant Cugat)

La llista d'abats del monestir de Sant Cugat inclou tot l'abaciologi d'aquest cenobi masculí des de la seva fundació al segle viii fins a l'exclaustració de l'any 1835, deguda a la Desamortització.[1][2][3]

Abaciologi de Sant Cugat

modifica
segle viii abats no documentats [4]
785–818 Deodat
(presumiblement elegit per Carlemany)
segle ix 820–835 Abrabald
836–850? Sunifred
… [5]
857?–866 Donadéu
866–868 Otger
874–878 Odiló
abats documentats
878–895 Ostofred
(el primer abat esmentat en l'abaciologi del monestir)
segle X 904–917 Donadéu
942 Barceló
944–954 Gotmar
955 Guillemó
956–968 Landeric Bonhome
969–973 Ponç
974–985 Joan
986–1010 Odó
(bisbe de Girona)
segle XI 1010–1050 Guitard
1051–1063 Andreu Sendred
1064 Guillem de Cervelló
1064 Otger Domnuç
1065–1086 Andreu Riculf
1087–1089 Pere
1091–1103 Berenguer Folc
(bisbe de Barcelona)
segle XII 1103 Ramon de Montcada
1103–1108 Renard
1108–1109 Ot
1109–1131 Roland Oliver
1131–1145 Armengol
1145–1146 Guerau de Castellet
1147–1150 Alerand de Sarrià
1151–1173 Ramon de Sentmenat
1174–1205 Guillem d'Avinyó
segle xiii 1205–1211 Berenguer de Santa Oliva
1211–1219 vacant
1220–1225 Ramon de Banyeres
1226–1232 Arnau de Palou
1232–1255 Pere d'Amenys
1255–1261 Pere de Torroella
1261–1276 Pere Feliu
1277–1294 Guerau de Clasquerí
1294–1298 Guerau de Santmartí
1298–1306 Ponç Burguet
segle xiv 1306–1339 Galceran de Llobets
1339–1348 Bernat de Vallseca
1348–1350 Arnau Ramon de Biure
(Fou assassinat per Berenguer de Saltells)
1351–1385 Pere Bosquets
abats d'elecció papal
1385–1394 Bernado Tereni
1394–1398 Joan Ermengol
1398–1408 Berenguer de Rajadell
segle XV 1409–1411 Dalmau de Cartellà i Despou. 16é President de la Generalitat
1411–1415 Jaume de Montcorb
1416–1419 Bernat Estruç
1420–1430 Joan de Tries
1431–1450 Pere
1451–1461 Pere Sort
1461–1471 Antoni Alemany
abats comendataris
1471–1473 Pietro Riario
(cardenal de Sant Sixt)
1473–1479 Stefano Nardini
(cardenal de Sant Adrià)
1479–1508 Gaufred Sort
segle XVI 1508–1519 Alfons d'Aragó
(arquebisbe de Saragossa)
1521–1522 Joan Llàtzer Serapica
1522–1529 Enric de Cardona i Enríquez
(cardenal de Sant Marcello i arquebisbe de Mont-real de Sicília)
1530–1534 Alessandro Cesarini
(cardenal de Santa Maria in Via Lata)
1534–1538 Jaume Paratges
1539–1558 Pere Àngel Ferrer i Despuig. 65é President de la Generalitat.
abats de patronal reial
1561–1573 Lluís de Cervelló
1573–1589 vacant
1589–1590 Miquel Quintana
1595–1617 Miquel d'Aimeric i de Codina. 85é President de la Generalitat.
(abans abat de Lavaix)
1618–1640 Francesc d'Erill i Sentmenat
(abans abat de Cuixà)
segle XVII 1645–1652 Gaspar Sala i Berard
(elegit per Lluís XIII de França)
1656–1659 Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç
1659–1670 Gaspar Sala i Berard
(retorna de França després del tractat dels Pirineus)
1674–1694 Francesc Bernat de Ponç
(abans abat de Besalú)
1696–1711 Baltasar de Muntaner i de Sacosta. 110é President de la Generalitat.
(abans abat de Galligants i després arquebisbe de Mèxic)
segle xviii 1713–1726 Francesc Antoni de Solanell i de Montellà. 120é President de la Generalitat.
1728–1736 Josep de Llupià i Roger
(després bisbe de Lleó)
1736–1746 Francesc de Serra i de Portell
(abans abat de Breda)
1746–1782 Bonaventura de Gaiolà i de Vilosa
1782–1788 Eustaquio de Azara i de Perera
(abans abat de Santa Maria d'Amer)
1788–1815 Josep Gregori de Montero i d'Alòs
(abans abat de Sant Esteve de Banyoles)
segle xix 1816–1830 Andreu Casau i Torres
(abans abat de Ripoll)
1830–1835 Lino Matías Picado y Franco
(abans abat de Sant Joan de la Penya)
  1. «monestir de Sant Cugat del Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 21 desembre 2021].
  2. Martí Bonet, Josep Maria «Los 79 abades de Sant Cugat del Vallès». -, 01-12-2019. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2023 [Consulta: 18 març 2022].
  3. Zaragoza Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. 1.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 8478268871 [Consulta: 18 març 2022]. 
  4. Discrepàncies en les diverses fonts fan impossible compilar una llista definitiva.
  5. Les interrupcions en la cronologia no sempre indiquen una vacança.

Vegeu també

modifica