Joan II Borja

Joan II Borja
Biografia
Naixement	1493
Mort	1543 (49/50 anys)
Duc de Gandia ducat de Gandia
Activitat
Lloc de treball	Gandia
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duc de Gandia
Cònjuge	Joana d'Aragó i de Gurrea ; Francesca de Castre-Pinós
Fills	Alfons de Borja i Arago; () Joana d'Aragó i de Gurrea; Francesc de Borja; () Joana d'Aragó i de Gurrea; Lluïsa de Borja i d’Aragó; () Joana d'Aragó i de Gurrea; Enric de Borja i d'Aragó; () Joana d'Aragó i de Gurrea; Roderic de Borja i de Castre-Pinós; () Francesca de Castre-Pinós; Pedro Luis Garceran de Borja; () Francesca de Castre-Pinós; Tomás de Borja; () Francesca de Castre-Pinós
Pares	Joan Borja i Catanei i María Enríquez i de Luna
Germans	Isabel Borja Enríquez
Parents	Alexandre VI, avi patern

Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).

Antecedents familiars

Fill de Joan de Borja (i, per tant, net del papa Roderic de Borja) i de Maria Enríquez, cosina de Ferran el Catòlic.

Biografia

Joan II Borja serà un dels nobles més destacats en la lluita contra els agermanats, sent el seu ducat un dels centres de l'alçament. El 1521 es produí la batalla de Gandia, moment culminant de la Revolta de les Germanies, ja que els agermanats van derrotar el virrei Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta victòria dels agermanats suposà el saqueig del palau ducal i el bateig forçós a l'abundant població musulmana del ducat (que es dedicava principalment al conreu de la canya de sucre). El duc tingué una actuació important en les Germanies i a la revolta de la Serra d'Espadà, com a resultat d'això fou l'amistat entre Joan i l'emperador Carles V, vinculant la família dels Borja amb la cort dels Àustries.

Encara que no se'l pot considerar un humanista, va mantindre una forta vinculació amb Erasme i els seus seguidors hispans, de la mateixa manera que mantingué correspondència amb Lluís Vives.

El testament atorgat el 1543 feia hereu del patrimoni de Gandia al seu fill primogènit, Francesc de Borja. Al primer fill del seu segon matrimoni, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, li deixà la Baronia de Navarrés; els altres fills es destinarien a la carrera eclesiàstica.

Núpcies i descendents

Es va casar amb Joana d'Aragó i de Gurrea (filla de l'arquebisbe Alfons d'Aragó), amb qui tingué:

Francesc de Borja, duc de Gandia i jesuïta (Sant Francesc de Borja), casat amb Elionor de Castro.
Alfons de Borja, abat de Valldigna
Enric de Borja, cardenal i bisbe de Squillace
Lluïsa de Borja (1520-1560), casada amb Martí d'Aragó i Gurrea, duc de Vilafermosa

Després de quedar-se vidu, el 1530, s'uní a Francesca de Castre-Pinós, amb la qual van tenir:

Jeroni de Borja, mort infant
Magdalena Clara de Borja
Dídac de Borja, mort infant
Felip de Borja, mort infant
Pere Lluís Galceran de Borja i Castre-Pinós, 1er marqués de Navarrés, virrei de Tlemcen, Tunis, capità general d'Orà i Massalquivir, virrei i capità general de Catalunya.
Roderic de Borja, cardenal i baró de Navarrés
Tomàs de Borja, arquebisbe de Saragossa
Elionor de Borja, casada amb Miquel de Gurrea i Montcada,
Margarida de Borja, casada amb Federic de Noronha, senyor de Monòver, Moixent i Novelda, així com baró d'Oraní, Gallura, Nuoro i Vito a Sardenya.

També mantingué una relació extra-matrimonial amb Caterina Dias de la qual va tenir un fill il·legítim:

Joan Cristòfor de Borja

Precedit per:
Joan I

Duc de Gandia
1497-1543

Succeït per:
Francesc de Borja