Joan Borja i Catanei

duc de Gandia i baró de Llombai

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476?[1][2] - 1497). II duc de Gandia (1488-1497) i baró de Llombai (1494-1497).

Plantilla:Infotaula personaJoan Borja i Catanei

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1476 Modifica el valor a Wikidata
Roma, presumiblement Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1497 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (20/21 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Maria del Popolo 41° 54′ 41″ N, 12° 28′ 35″ E / 41.9114°N,12.4764°E / 41.9114; 12.4764 Modifica el valor a Wikidata
Gonfanoner de l'Església
1496 – 1497 (mort en el càrrec)
← Federico da MontefeltroCèsar Borja →
Duc de Gandia
1488 – 1497 (mort en el càrrec)
← Pere Lluís de Borja
Capità general de l'Església
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Gandia
Duc de Sessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Borja Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Enríquez i de Luna (1493–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan II Borja, Isabel Borja Enríquez Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexandre VI Modifica el valor a Wikidata  i Vannozza Cattanei Modifica el valor a Wikidata
GermansLucrècia Borja
Jofré de Borja
Cèsar Borja
Pere Lluís de Borja Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Antecedents familiars

modifica

Fou fruit de la relació il·legítima del cardenal Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) i la dama italiana Vannozza Cattanei. Era germà de Cèsar Borja, Lucrècia Borja, Jofré Borja, dels quals era el segon, i d'altres germanastres de les relacions del seu pare amb diverses dames.

Biografia

modifica

Amb l'ascens de la seva família i del seu pare a la Cúria Vaticana, aconseguir ser un dels homes més importants de Roma, a despit de la seva joventut.

El seu pare compra al rei Ferran el Catòlic el ducat de Gandia i pacta el casament de la seva cosina Maria Enríquez amb Pere Lluís de Borja, però poc després, el 1488, aquest mor i Roderic de Borja obliga el seu fill a ocupar-se del ducat i casar-se amb la promesa de Pere Lluís, germanastre seu. El 1493 arriba a la península i, realitzat el matrimoni, passa a prendre possessió del ducat.

El patrimoni del segon duc de Gandia era considerable: la senyoria de Llombai (comprada per son pare), el mateix ducat de Gandia, rendes i censals a la vall de Gallinera, Xeresa, Alcodar i Xella, a més de cases a la ciutat de València. Malgrat això, el 1495, s'iniciaren distints processos contra ell a la Governació de València pels seus creditors, per la forta càrrega de censals que suportaven els seus dominis. En tot moment, l'administració dels seus estats va ser controlada des de Roma per son pare.

Joan Borja, nomenat gonfaloner (comandant) dels exèrcits pontificis el 1492, va resultar ferit el 1494 en la guerra del seu pare contra els Orsini. Temps més tard, la nit del 14 de juliol del 1497 fou assassinat en estranyes circumstàncies (els 30 ducats d'or que portava no es tocaren) i el seu cos llençat al riu Tíber. El crim fou, potser, instigat pels barons romans o pel seu germà Cèsar.[1][3]

Núpcies i descendents

modifica

Es va casar amb Maria Enríquez, vídua del seu germà i cosina de Ferran el Catòlic, el 1493. Van tenir:

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Joan Borja i Catanei». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. mata, Jordi. «Els Borja: entre la història i la calúmnia - Roderic de Borja, el seductor papa Alexandre VI». Sapiens. Sàpiens Publicacions. Arxivat de l'original el 2016-04-09. [Consulta: 19 febrer 2013].
  3. mata, Jordi. «Els Borja: entre la història i la calúmnia - Les aventures de Cèsar». Sapiens. Sàpiens Publicacions. Arxivat de l'original el 2017-02-05. [Consulta: 19 febrer 2013].

Vegeu també

modifica


Precedit per:
Pere Lluís I
Duc de Gandia
1488-1497
Succeït per:
Joan II
Precedit per:
'
Baró de Llombai
1494-1497