Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós

Lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés

Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran)[1] (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.[2]

Infotaula de personaPere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Biografia
Naixement1528 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gandia Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1592 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i Cavaller de l'Ordre de Montesa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquis de Navarrés (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Borja Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan II Borja Modifica el valor a Wikidata i Francesca de Castre-Pinós Modifica el valor a Wikidata
GermansTomás de Borja, Rodrigo Luis de Borja y de Castre-Pinós i Francesc de Borja Modifica el valor a Wikidata
Condemnat persodomia Modifica el valor a Wikidata

Blasón del Marquesado de Navarrés.svg Modifica el valor a Wikidata

Va ser el desè fill (sisè varó) dels dinou legítims del tercer duc de Gandia, Joan de Borja i Enríquez; el tercer dels dotze que va tenir amb la seva segona dona, Francesca de Castro i Pinós. Besnét, doncs, de Sa Santedat Alexandre VI i germà de pare de Francesc de Borja, divuit anys més gran. Circumstàncies diverses el van portar a ocupar, sent encara nen, un lloc de privilegi en l'ordre de successió del ducat, l'immediat al primogènit -el propi Francesc- i els seus descendents directes. Des de nen també, va ser senyor de la baronia de Navarrés, per donació del seu pare després de la mort el 1537 del seu germà el cardenal Roderic.[1]

A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d'Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de l'orde de Montesa per la intervenció del rei.[2]

El desembre de 1566 fou nomenat governador i capità general de Tilimsen i Tunis i alcaid d'Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. Va arribar a Orà el juny de 1567 acompanyat d'un nodrit seguici de cavallers de l'orde.[1] El 1571 retornà a la península Ibèrica.[2]

Al seu retorn va haver d'enfrontar-se a la Inquisició, acusat de sodomia. Va ser denunciat per vells enemics que van veure una ocasió per prendre venjança. S'imputaven a Galceran no només el delicte, sinó atorgar hàbits i encàrrecs a plebeus a canvi de favors sexuals. La sentència, llegida a finals de 1575, havia de ser relativament lleu: deu anys de reclusió al castell de l'Orde, que el condemnat, a més, va trencar.[1] Renuncià al maestrat de Montesa a favor de la corona (1587), tot i que es reservà el títol fins a la seva mort.[2]

El 14 d'octubre de 1590, el mestre va ser nomenat virrei i capità general del Principat de Catalunya i dels ducats de Rosselló i Cerdanya. Tenia llavors seixanta-dos anys, i una salut delicada. Abans d'ocupar el seu nou destí va viatjar des de Madrid a València, Gandia i Montesa, per arribar a Barcelona la primavera de 1591. Tot just un any més tard, el 20 de març de 1592, divendres sant, va morir. Les seves restes, d'acord amb el seu mandat, van ser traslladats a Gandia per rebre sepultura al panteó familiar.[1] La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents.[2]

Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gaspar Gil Polo; Jaume Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido de Villena, la seva traducció castellana de l'Orlando innamorato de Boiardo (1577).[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Real academia de la historia» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Gran enciclopèdia catalana». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 28 abril 2020].