Obre el menú principal

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan[1] (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian)[2] està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos),[3] en la comarca del Sobrarb,[4] al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Infotaula d'edifici
Reial Monestir de Sant Victorià
Sant Veturián - frontera.jpg
La façada principal, del segle XVI
Epònim Victorià d'Assan
Dades
Tipus monestir i monument
Data de creació o fundació segle XI (Gregorià)
Característiques
Estil arquitectònic Arquitectura romànica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
MunicipiO Pueyo d'Araguás
LocalitatLos Molinos Tradueix
42° 27′ 27″ N, 0° 13′ 16″ E / 42.4575°N,0.22111111111111°E / 42.4575; 0.22111111111111Coord.: 42° 27′ 27″ N, 0° 13′ 16″ E / 42.4575°N,0.22111111111111°E / 42.4575; 0.22111111111111
Bé d'interès cultural
Data 6 març 2002
Identificador RI-51-0010880
Modifica les dades a Wikidata

L'antic temple romànic del segle XI va ser substituït per un temple gòtica, un conjunt arquitectònic monacal del segle XVI, emmascarat durant el segle XVIII pel barroc. A l'edat mitjana va ser el principal cenobi del Sobrarb.

Al començament de 1950, la majoria d'edificacions, datades en els segles XVI i XVIII, es trobaven en ruïnes. Fins i tot, l'església va ser desmantellada pel Bisbat de Barbastre. Actualment el temple està restaurat.[5] Es considera el primer monestir de la península Ibèrica, format per diferents construccions, situat en un lloc muntanyós i aïllat, i envoltat per un recinte emmurallat.

A la zona occidental del recinte hi ha la casa-abadia i l'hostatgeria, dues construccions rectangulars comunicades entre si i disposades al voltant d'un espai obert amb una font i una creu, on s'observen restes d'altres construccions per hostes.

Al centre es disposa el claustre de la comunitat, la crugia oriental és l'únic vestigi de la construcció medieval sobre la qual es va aixecar el nou monestir, mentre que a la crugia septentrional se situa l'església del segle XVIII.

L'església del monestir és una planta de creu llatina, amb tres naus i capelles a cada costat, i capçalera amb dues sagristies laterals. Les tres naus, en origen estaven cobertes amb una volta de canó amb llunetes encamonados i capçalera recta. Adossada a l'església destaca una gran torre de planta quadrada i dos cossos en alçada, després de la qual es trobava el cementiri.

La majoria dels edificis estan realitzats en pedres de maçoneria combinat amb carreus, encara que s'aprecien alguns carreus de reforç en contraforts, angles i marcs de les obertures. El conjunt es caracteritza per la funcionalitat i la sobrietat del tractament dels murs, destacant només les portades d'accés als edificis més significatius i l'ornamentació original de l'església, en clau barroc classicista.

Sembla que sota el regnat de Gonzalo i Ramir I, fills de Sanç III el Major de Navarra, es va formalitzar el monestir, i que amb la reforma de Cluni (orde benedictí) de Sancho Ramírez en 1071, va quedar sota la protecció directa de la Santa Seu. El 1571, van ser donades les seves rendes, per decisió del Pontífex Pius V, a la dotació de la nova diòcesi de Barbastre i comença el seu declivi; finalment, amb la desamortització de Mendizabal, l'any 1835 arriba el final de la seua història.

Al Museu Diocesà de Barbastre es guarda la mitra d'estil romànic, de la segona meitat del segle XII teixida en lli amb galó morisc a les ínfules (cintes que pengen de la mitra).[6]

El 22 de març de 2002 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el Decret 91/2002, de 6 de març, del Govern d'Aragó, pel qual es declara bé d'interès cultural, en la categoria de Monument.[7]

Contingut

Imatges del monestirModifica

Vegeu tambéModifica

Referències i notesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica