Pius V

Pius V
	;
Nom original	(la) Pius PP. V
Biografia
Naixement	(it) Antonio Ghislieri ; 17 gener 1504 ; Bosco Marengo (Ducat de Milà)
Mort	1r maig 1572 (68 anys); Roma
Causa de mort	Càncer de pròstata
Sepultura	Basílica de Santa Maria Major
225è Papa
	17 gener 1566 – 1r maig 1572 ; ← Pius IV – Gregori XIII →
Bishop of Mondovì (en)
	27 març 1560 – ; ← Bartolomeo Pipero – Vincenzo Lauro → ; Diòcesi: bisbat de Mondovì
Bisbe catòlic
	14 setembre 1556 –
Bisbe diocesà
	4 setembre 1556 – ; ← Antonio Simeoni – Girolamo Gallarati → ; Diòcesi: diòcesi de Nepi-Sutri
Cardenal prevere Santa Maria sopra Minerva
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Lloc de treball	Roma ; Estats Pontificis
Ocupació	sacerdot catòlic (1528 (Gregorià)–), clergue
Període	Segle XVI
Ocupador	Universitat de Bolonya ; Universitat de Pavia
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Consagració	Giovanni Michele Saraceni
Enaltiment
	sant ; sant catòlic ;
Festivitat	30 d'abril
Participà en
20 desembre 1565	Conclave de 1565–66
5 setembre 1559	conclave de 1559
Família
Cònjuge	cap valor

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

BiografiaModifica

Nascut a Itàlia amb el nom d'Antonio Ghislieri, va entrar el 1518 a l'orde dels dominics, on va prendre el nom de Michele Ghislieri i va fer carrera eclesiàstica. Com a cardenal, va guanyar reputació per l'intent de restablir la moral de la vida eclesiàstica i la lluita contra la Reforma luterana i contra les doctrines i creences que l'Església considerava heretgies. Va lluitar contra el nepotisme i va retreure al papa Pius IV que volgués nomenar cardenal un parent seu de tretze anys, o que volgués fer tresorer de la Santa Seu un dels seus nebots.

Va ser el primer dominic que va ser elegit papa. El seu pontificat destaca per la celebració del Concili de Trento, la lluita contra l'anglicanisme, sense èxit (va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra pel cisma i la persecució dels catòlics), i la Contrareforma, l'organització de la guerra contra els turcs per defensar la fe catòlica que veia amenaçada per l'expansió otomana. Es formà així la Santa Lliga que obtingué la victòria en la Batalla de Lepant. Va ser un defensor de la reforma de la litúrgia i va fer publicar el catecisme sortit del concili de Trento, que va regir durant segles.

Altres fites del seu pontificat van ésser la reducció de costos associtats al càrrec o els edictes destinats a fer més austera la moral pública. Va donar més importància a les cerimònies litúrgiques com a símbol religiós i va instaurar el costum que les robes papals fossin de color blanc (abans eren vermelles).

Va declarar Doctor de l'Església Tomàs d'Aquino, dominic, i fou protector i promotor de la música religiosa. Complint el dispost pel concili de Trento reformant els cants sagrats, encarregà al compositor Giovanni Animuccia la composició dels himnes i motets destinats a la capella pontifical. Fou admirador i protector de Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Pintura del s. XVI
Bust a La Valetta (Malta)
Altar i tomba a S. Maria Maggiore (Roma)
Urna amb el cos a S. Maria Maggiore

VeneracióModifica

Mort el 1572, fou beatificat per Climent X el 1672 i canonitzat per Climent XI el 4 d'agost de 1712.

Precedit per:
Pius IV

Papa
1566–1572

Succeït per:
Gregori XIII

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius V