Papa Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Antonio Ghislieri 17 de gener de 1504 Bosco Marengo, Ducat de Savoia |
| Mort |
1 de maig de 1572 (als 68 anys) Roma, Estats Pontificis |
| Causa de mort | Càncer de pròstata |
| Lloc d'enterrament | Basílica de Santa Maria Major |
 Papa de l'Església Catòlica | |
| 7 de gener de 1566 – 1 de maig de 1572 | |
|
← Pius IV | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | Clergue, religiós cristià i sacerdot catòlic |
| Ocupador |
Universitat de Bolonya Universitat de Pavia |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració |
Giovanni Michele Saraceni  |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 30 d'abril |
| Família | |
| Cònjuge | sense valor |
|
| |
 | |
|
| |
 | |
 Pintura del s. XVI | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
(it) Antonio Ghislieri 17 gener 1504 Bosco Marengo | ||||||||
| Mort |
1r maig 1572 (68 anys) Roma | ||||||||
| Causa de mort | Càncer de pròstata | ||||||||
| Lloc d'enterrament | Basílica de Santa Maria la Major (Roma) | ||||||||
17 gener 1566 – 1r maig 1572 ← Pius IV – Gregori XIII →
14 setembre 1556 –
Diòcesi: bisbat de Mondovì
Diòcesi: Diocese of Nepi-Sutri | |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | Clergue, religiós cristià i sacerdot catòlic | ||||||||
| Ocupador |
Universitat de Bolonya Universitat de Pavia | ||||||||
| Orde religiós | Dominics | ||||||||
| Consagració |
Giovanni Michele Saraceni | ||||||||
| Papa | |||||||||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||||||||
| Beatificació | 1672 , Roma nomenat per Climent X | ||||||||
| Canonització | 24 de maig de 1712 , Roma nomenat per Climent XI | ||||||||
| Festivitat | 30 d'abril | ||||||||
| Esdeveniment significatiu | Reforma litúrgica, excomunió dels anglicans, batalla de Lepant | ||||||||
| Iconografia | Com a papa | ||||||||
| Patró de | La Valetta (Malta) | ||||||||
| Família | |||||||||
| Cònjuge | sense valor | ||||||||
| |||||||||
BiografiaModifica
Nascut a Itàlia amb el nom d'Antonio Ghislieri, va entrar el 1518 a l'orde dels dominics, on prengué el nom de Michele Ghislieri i va fer carrera eclesiàstica. Com a cardenal, va guanyar reputació per l'intent de restablir la moral de la vida eclesiàstica i la lluita contra la Reforma luterana i les heretgies. Va lluitar contra el nepotisme i va retreure al papa Pius IV que volgés nomenar cardenal un parent seu de tretze anys, o que volgués fer tresorer de la Santa Seu un dels seus nebots.
En ésser elegit papa, es convertí en el primer dominic que assolí aquest càrrec. El seu pontificat destaca per la celebració del Concili de Trento, la lluita contra l'anglicanisme, sense èxit (va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra pel cisma i la persecució dels catòlics), i la Contrareforma, l'organització de la guerra contra els turcs per defensar la fe catòlica que veia amenaçada per l'expansió otomana. Es formà així la Santa Lliga que obtingué la victòria en la Batalla de Lepant. Va ser un defensor de la reforma de la litúrgia i va fer publicar el catecisme sortit del concili de Trento, que va regir durant segles.
Altres fites del seu pontificat van ésser la reducció de costos associtats al càrrec o els edictes destinats a fer més austera la moral pública. Va donar més importància a les cerimònies litúrgiques com a símbol religiós i va instaurar el costum que les robes papals fossin de color blanc (abans eren vermelles).
Va declarar Doctor de l'Església Tomàs d'Aquino, dominic, i fou protector i promotor de la música religiosa. Complint el dispost pel concili de Trento reformant els cants sagrats, encarregà al compositor Giovanni Animuccia la composició dels himnes i motets destinats a la capella pontifical. Fou admirador i protector de Giovanni Pierluigi da Palestrina.
Retrat anònim del s. XVI
Bust a La Valetta (Malta)
Altar i tomba a S. Maria Maggiore (Roma)
Urna amb el cos a S. Maria Maggiore
VeneracióModifica
Mort en 1572, fou beatificat per Climent X en 1672 i canonitzat per Climent XI el 4 d'agost de 1712.
| Precedit per: Pius IV |
Papa 1566–1572 |
Succeït per: Gregori XIII |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Pius V |