Llista de bisbes de Lleida

article de llista de Wikimedia

Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat. Inclou també els bisbes de Roda i Barbastre entre els segles IX i XI, mentre el bisbat no va ser restaurat a la ciutat de Lleida.

L'episcopologi actual del bisbat de Lleida, contingut al seu lloc web, inclou tota una sèrie de bisbes des del segle III,[1] que no inclou i que de fet descarta l'obra clàssica crítica d'història de l'Església, España Sagrada, en el volum sobre la història antiga de la diòcesi de Lleida (1836) escrita per José de la Canal, membre de la Reial Acadèmia de la Història. Afirma que no s'esmenta cap bisbe en concilis o altra documentació d'autors eclesiàstics. Així, tot i esmentar i no posar en dubte l'existència d'un bisbe Lliceri o Lleïr, no creu que fos de Lleida, i considera que el primer bisbe de Lleida ben documentat és Pere, que va ser esmentat per Isidor de Sevilla a De Viris Illustribus, és a dir al segle VI.[2] Es van elaborar dues llistes de bisbes: una obra del canonge Daniel Finestres (1702-1744), amb acotació de documents que fixaven l'època dels prelats. Una altra, de caràcter breu, obra de Jaume Caresmar (1717-1791), amb l'objectiu que fos imprès per a un sínode. Se'n va servir Jaume Villanueva, amb la col·laboració de l'arxiver Rafael Barnola, per elaborar l'episcopologi que conté a Viage literario a las iglesias de España, que recull els bisbes des de la restauració el 1149,[3] tal com també fa Pedro Sáinz de Baranda en la continuació de la història del bisbat de Lleida novament a España Sagrada.[4]

Nom Període Nota Ref.
Pere Inicis s. VI Esmentat per Isidor de Sevilla. [2]
Oronci ca. 516-517
Andreu ca. 540
Februari ca. 546
Polivi ca. 589
Julià ca. 592
Ameli ca. 599
Gomarel ca. 614
Fructuós ca. 633
Gaudelè ca. 653
Eusend ca. 683
Invasió musulmana i trasllat a la seu de Roda d'Isàvena
Jaume I ca. 842 [2]
Adolf 887-922
Ató 923-955
Odesind 955-973
Aimeric I ca. 988-991
Jaume II ca. 996
Aimeric II ca. 1006-1007
Borrell ca. 1017
Arnulf I 1023-1067
Salomó 1068-1075
Arnulf II 1076
Ramon Dalmau 1076-1094
Llop 1094-1097
Trasllat a la seu de Barbastre
Ponç 1097-1104 [2]
Ramon II 1104-1126
Esteve 1126
Pere Guillem 1126-1135
Ramir d'Aragó 1135
Gaufred 1135-1143
Restitució de la seu a Lleida el 1149
Guillem Peris 1143-1176 Intitulat bisbe de Barbastre fins a 1149 [2]
Guillem Berenguer 1177-1191 [1][3][4]
Gombau de Camporrells 1192-1205
Berenguer d'Erill 1205-1235
Pere d'Albalat 1236-1238
Ramon de Siscar, OC 1238-1247
Guillem de Barberà, OC 1248-1255
Berenguer de Peralta, OP 1256
Guillem de Montcada 1257-1278
Guillem Bernat de Fluvià 1282-1286
Guerau d'Andria 1290-1298
Pere del Rei 1299-1308
Ponç d'Aguilaniu 1308-1313
Guillem d'Aranyó, OP 1314-1321
Ponç de Vilamur 1322-1324
Ramon d'Avinyó 1324-1327
Arnau Sescomes 1327-1334
Ferrer Colom 1334-1340
Jaume Sitjó 1341-1348
Esteve Mulceo 1349-1360
Romeu Sescomes 1361-1380 President de la Generalitat de Catalunya
Guerau de Requesens i de Relat 1380-1399
Pere de Santcliment 1399-1403
Joan Bauphes 1403
Pere de Sagarriga i de Pau 1404-1407
Pere de Cardona i de Luna 1407-1411
Domènec Ram i Lanaja 1415-1434 President de la Generalitat de Catalunya
García Aznar de Añón 1435-1449
Antoni Cerdà i Lloscos 1449-1459
Lluís Joan del Milà i Borja 1461-1510
Joan d'Enguera 1510-1516
Jaime de Conchillos, O. de M. 1512-1542
Martí Valero 1542
Ferran de Lloaces i Peres 1543-1553 President de la Generalitat de Catalunya
Juan de Arias 1553-1554
Miquel Despuig i Vacarte 1556-1559 President de la Generalitat de Catalunya
Antoni Agustí i Albanell 1561-1576
Miquel Thomàs de Taixequet i Fluixà 1578
Carles Domènech 1580-1581
Benet de Tocco, OSB 1583-1585
Gaspar Joan de la Figuera 1585-1586
Juan Martínez de Villatoriel 1586-1591
Pere d'Aragó 1592-1597
Francesc Virgili i Caselles 1599-1620
Pere Antoni Serra 1621-1633 President de la Generalitat de Catalunya
Antonio Pérez Maxo, OSB 1633
Pere de Magarola i Fontanet 1634 President de la Generalitat de Catalunya
Bernardo Caballero de Paredes 1635-1642
Vicenç de Margarit i de Biure 1642 Electe
Pedro de Santiago Anglada, OSA 1644-1650
Gaspar Català de Montsonís 1652 Electe
Miguel de Escartín y Arbeza 1656-1664
Brauli Sunyer 1665-1667
Josep Ninot i Verdera 1668-1673
Jaume de Copons i de Tamarit 1673-1680 President de la Generalitat de Catalunya
Francisco Berardo 1680-1681
Miguel Jerónimo de Molina y Aragonés 1682-1699
Juan de Santa María Alonso y Valeria 1699-1700
Francisco de Solís y Hervás, OM 1701-1714
Francisco Olaso Hipenza 1714-1735
Gregorio Galindo y Zabaldica 1736-1756
Manuel Macías Pedrejón 1757-1770
Joaquín Antonio Sánchez Ferragudo 1771-1783
Jerónimo María de Torres 1784-1816
Manuel Villar y Olleta 1816-1817
Remigio Lasanta Ortega 1818
Simón Antonio de Rentería y Reyes 1819-1824
Pablo Colmenares, OSB 1824-1832
Julián Alonso y Vecino 1833-1844
Josep Domènec Costa i Borràs 1848-1850
Pedro Cirilo Uriz y Labayru 1850-1861
Marià Puigllat i Amigó 1861-1870
Tomàs Costa i Fornaguera 1875-1889
Josep Meseguer i Costa 1889-1905
Juan Antonio Ruano Martín 1905-1914
Josep Miralles i Sbert 1914-1925
Manuel Irurita Almandoz 1926-1930
Salvi Huix i Miralpeix 1935-1936
Salvador Rial i Llovera 1938-1939 Administrador apostòlic a la zona republicana. [5]
Manuel Moll i Salord 1938-1943 [1]
Juan Villar y Sanz 1943-1947
Aurelio de Pino Gómez 1947-1967
Ramon Malla i Call 1968-1999
Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí 1999-2007
Xavier Salinas i Vinyals 2007-2008
Joan Piris i Frígola 2008-2015
Salvador Giménez Valls 2015-Avui

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Episcopologi». Bisbat de Lleida.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Canal, José de la. España Sagrada (en castellà). Madrid: Herederos de D. José del Collado, 1836, p. 35-170. 
  3. 3,0 3,1 Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España (en castellà). vol. 16. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1851, p. 111-112. 
  4. 4,0 4,1 Sainz de Baranda, Pedro. España Sagrada (en castellà). vol. 75. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1850, p. 1-150. 
  5. Raguer Súñer, Hilario M. La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939). L'Abadia de Montserrat, 1976, p. 487. ISBN 978-84-7202-263-8 [Consulta: 22 agost 2011]. 

Enllaços externs

modifica