Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568)[1] va ser un clesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).[1] Va ésser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substitució de Pere Àngel Ferrer, per defunció. També és el màxim responsable de la creació del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitzà del Bisbat de Cartagena per motius polítics i lingüístics. El català es mantingué a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle xviii.

Infotaula de personaFerran de Lloaces i Peres
Patriarca Loazes.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1497 Modifica el valor a Wikidata
Oriola Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 1568 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe de Tarragona, Arquebisbe de València
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJerónimo Requeséns (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Roderic de Lloaces i estava doctorat en ambdós drets a Bolonya i París. Va tenir un paper molt important en l'oposició de les Germanies; va ser inquisidor a València i a Barcelona. El 1547 va fundar Sant Domènec una de les millors Universitats d'Espanya, avui dia Col·legi diocesà de prestigi, inspirat en el seu Col·legi d'Estudis de Dret, Col·legi d'Espanya de Bolonya

Durant el seu mandat a la Generalitat, el recent coronat Felip II, continuà els enfrontaments amb la flota turca. Dins d'aquests episodis, el 29 de maig de 1560 el Duc de Medinaceli i virrei de Sicília, Joan de la Cerda i Silva, és derrotat a les costes mediterrànies. D'altra banda, la Generalitat creà el càrrec d'advocat fiscal, confirmat a les Corts de Barcelona (1599).

Posteriorment al seu pas per la Generalitat, va ser arquebisbe de Tarragona (1560-1567), de València (1567-1568) i patriarca d'Antioquia (1566), nomenat per Pius V el 8 de febrer de 1566.[1]

Va escriure l'obra De matrimonio regis Angliae (Bruges, 1528), dedicat a l'emperador Carles i en defensa de Caterina d'Aragó.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Vol.2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9


Precedit per:
Pere Àngel Ferrer i Despuig
President de la
Generalitat de Catalunya

15591560
Succeït per:
Miquel d'Oms i de Sentmenat
Precedit per:
Martí Valero
Bisbe de Lleida
1543-1553
Succeït per:
Joan Arias
Precedit per:
Jeroni de Requesens i Roís de Liori
Bisbe de Tortosa
1553-1560
Succeït per:
Martín de Córdoba y Mendoza
Precedit per:
Girolamo Doria
Arquebisbe de Tarragona
1560-1567
Succeït per:
Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia