Bisbat de Tortosa

Bisbat de Tortosa
	Diœcesis Dertosensis (la)
Localització
	40° 48′ 49″ N, 0° 31′ 18″ E / 40.81371944°N,0.52155833°E
Parròquies	141
Població
Total	279.312 (2007)
• Densitat	43,3 hab/km²
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	província eclesiàstica Tarraconense
Superfície	6.450 km²
Limita amb	bisbat de Sogorb-Castelló ; Bisbat de Terol i Albarrasí ; arquebisbat de Saragossa ; Bisbat de Lleida ; Arquebisbat de Tarragona
Història i celebracions
Creació	segle IV
Catedral	catedral de Tortosa
Organització política
• Bisbe	Enrique Benavent Vidal (17 maig 2013) (2013)
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

El Palau Episcopal de Tortosa i la Catedral, des de l'Ebre abans de 2015.

Pertany a la província eclesiàstica de Tarragona, sota el patronatge de l'arquebisbat de Tarragona.

Contingut

1 Extensió actual
- 1.1 Segregacions del bisbat de Tortosa
2 Història
3 Divisió territorial de la diòcesi
4 Estadístiques
5 Alguns edificis d'interès
6 Vegeu també
7 Enllaços externs

Extensió actualModifica

Actualment hi pertanyen de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, quasi tot Ports (excepte Vilafranca) i parts de les comarques de l'Alt Maestrat (Catí i Tírig), del Baix Camp (Colldejou, Pratdip i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) i del Priorat (la Bisbal de Falset, Cabassers, Capçanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa).

Segregacions del bisbat de TortosaModifica

El territori de la diòcesi històrica de Tortosa va ser objecte de retallades territorials importants durant la dictadura Franquista. Amb l'excusa d'intentar adaptar les diòcesis als límits provincials civils es varen provocar importants modificacions de la Diòcesi:

El 2 de setembre de 1955, es va publicar el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres-. Així l'any 1956, amb la pèrdua d'Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d'Algars al Matarranya, la diòcesi de Tortosa va deixar de ser present a l'Aragó. Betxí, un enclavament del bisbat de Terol, s'agregava breument (1956-1960) a la diòcesi de Tortosa. Per l'altra banda Saragossa perdia l'emplaçament castellanoparlant d'Olocau del Rei, a la província de Castelló, i Tortosa cedia Maials al bisbat de Lleida.

Posteriorment el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la Diòcesi de Tortosa les parròquies dels Arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (s'exceptuaren Catí i Tírig) i les agregava el bisbat de Sogorb-Castelló juntament amb Betxí.

HistòriaModifica

La diòcesi de Tortosa s'erigí al segle IV. Entre els segles VIII i mitjans del XI la seu no va tenir bisbes, a causa de la invasió àrab.

L'any 1148 l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort acompanyà el comte Ramon Berenguer IV a l'expedició per conquerir Tortosa i, en reconeixement a la seva lleialtat, se li donà la mesquita de la ciutat i totes les seves possessions, convertint-la en la catedral i la resta d'edificacions en estances per a un monestir, nomenant com a primer bisbe a Jofre d'Avinyó l'any 1151.

El 1158 s'inicià la construcció d'una catedral romànica, que s'acaba en 20 anys. El palau episcopal va ser construït entre els segles XIII i XIV, sent el seu principal promotor el bisbe Berenguer Prats, sent remodelat al segle XVIII, quan se li afegí un nou edifici, i de nou al segle XIX.

Els treballs de construcció d'una nova catedral gòtica, la catedral de Santa Maria, van començar amb la col·locació de la primera pedra el maig de 1347 durant l'episcopat de Bernat Oliver (1346-1348) però no va ser consagrada fins al 1597.

Adrià d'Utrech, elegit Papa sota el nom d'Adrià VI, era bisbe de Tortosa en el moment del seu nomenament, i concedí als seus successors a la seu tortosina el privilegi de portar el solideu vermell dels cardenals.

Divisió territorial de la diòcesiModifica

Zones
Arxiprestats
Municipis

EstadístiquesModifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 260.449 batejats sobre una població de 292.662 persones, equivalent al 89,0% del total.

any	població			sacerdots				diàques	religiosos		parroquies
any	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot	diàques	homes	dones
1950	450.000	450.000	100,0	293	217	76	1.535		142	728	200
1969	228.500	229.000	99,8	225	180	45	1.015		50	650	104
1980	236.000	237.000	99,6	164	145	19	1.439		36	460	141
1990	230.000	232.000	99,1	159	145	14	1.446		25	423	141
1999	228.150	229.075	99,6	145	127	18	1.573		27	341	141
2000	228.017	231.717	98,4	139	123	16	1.640		25	297	141
2001	236.692	240.492	98,4	134	118	16	1.766		24	359	141
2002	238.383	241.583	98,7	136	123	13	1.752		21	299	141
2003	238.632	242.021	98,6	137	126	11	1.741	1	18	326	141
2004	239.518	242.300	98,9	125	118	7	1.916	2	14	304	141
2010	260.449	292.662	89,0	123	119	4	2.117	2	11	255	141