Berenguer Desprats

bisbe catòlic

Berenguer Desprats,[1] o de Prats,[2] o des Prat[3] (mort a Tortosa, Baix Ebre, el 19 de febrer de 1340),[4] va ser un bisbe.

Plantilla:Infotaula personaBerenguer Desprats
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1340 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Tortosa
27 octubre 1316 – 19 febrer 1340
← Francesc de PaulhacArnau de Llordat →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1316–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióXimeno Martínez de Luna i Aragó Modifica el valor a Wikidata

Va ser bisbe de Tortosa entre el 27 d'octubre de 1316, quan fou triat pel capítol de la catedral, i fins a la seva mort, el 19 de febrer de 1340. Durant el seu mandat va celebrar diversos sínodes. El primer, 19 de juny de 1318, on va confirmar totes les constitucions anteriors, i que es prohibia construir cap altra nova església ni cap nou altar a esglésies ja construïdes sense la seva llicència.[2] En el segon sínode, celebrat el 13 d'abril de 1323,[5] es va elaborar una nova constitució anomenada Constitutionum pluralitas, non solum confussionem, sed etiam periculum animarum inducit, dum ea quae constituuntur, non observantur debita reverentia, en la que ordena que es compleixi tot el que han manat els seus antecessors i ell mateix. En un tercer sínode, celebrat el 30 d'abril de 1324[5] es va manar publicar i renovar una constitució ordenada pel papa Joan XXII. Encara va celebrar dos sínodes més: el 19 d'abril de 1328,[5] i el 23 d'abril de 1330.[4]

En temps del bisbe Desprats també es va acordar la construcció de la nova catedral, l'actual que coneixem avui dia.[4] De fet, el 2 de gener de 1340 es va establir una constitució que obligava a fer una cessió de per vida[6] d'una desena part de totes les rentes del bisbe, del Capítol i d'altres dignitats eclesiàstiques per a la construcció de la Catedral.[4] Malgrat tot, les obres no van començar fins al 1347.[4] Va redactar la constitució De numero vicenario Canonicorum, amb data de 20 d'octubre de 1320,[2] en la que s'establia en vint la quantitat de canonges d'aquesta catedral.[a]

Notes i referències

modifica
  1. Aquest nombre va ser confirmat en una butlla del papa Benet XIII, l'anomentat Papa Luna, donada a Tortosa el 4 de maig de 1414, i es mantingué fins al Concordat de 1851, quan es va reduir.[5]

Bibliografia

modifica
  • O'Callaghan, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896. 
  • Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420.