Pedro Manrique

Bisba dels diòcesi de Tortosa, Espanya

Pedro Manrique (Crotona, segle xvi - Saragossa, 7 de juny de 1615). Bisbe de Tortosa (1600-1611), arquebisbe de Saragossa (1611-1615) i virrei de Catalunya (1610-1611).

Plantilla:Infotaula personaPedro Manrique
Biografia
Naixement1553 Modifica el valor a Wikidata
Crotona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1615 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
68è Arquebisbe de Saragossa
8 abril 1611 – 7 juny 1615
← Tomás de BorjaPedro González de Mendoza →
Bisbe de Tortosa
12 febrer 1601 – 8 abril 1611
← Gaspar Punter i BarredaIsidoro Aliaga →
Virrei de Catalunya
Bisbe de Tortosa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, prevere catòlic de ritu romà, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí i Orde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata

Fill dels comtes de Puñonrostro, va estudiar a Salamanca abans d'entrar a la cort de Felip III de Castella. Posteriorment ingressa a l'orde dels agustins (1570), de la qual fou visitador (1594), provincial de Castella (1595),[1] assistent general i vicari general de les províncies d'Espanya, i president del capítols de Castella, Andalucia i Aragó.[2]

Va ser nomenat bisbe de Tortosa en 1600, i prengué possessió el 30 d'abril de 1601.[3] L'enquesta duta a terme pel bisbe en juliol de 1610 sembla demostrar un alt grau d'assimiliació en els moriscs en les terres de l'Ebre,[4] i el bisbe assegurà que ja no eren moros sinó cristians,[5] i per tant impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja d'Ebre, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa. Com a virrei de Catalunya va continuar combatint el bandolerisme, però aplicant mètodes humanitaris. Va assolir la detenció de Perot Rocaguinarda amb qui va acordar el 30 de juliol de 1611 la seva sortida dels regnes d'Espanya per lluitar als exèrcits reials a Itàlia i Flandes durant deu anys, a canvi de ser indultat.[1]

Poc després passà a la seu de Saragossa, on mor el 7 de juny de 1615.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Pedro Manrique». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vidal, Manuel. Agustinos de Salamanca. Historia del observantissimo convento de San Augustin N. P. de dicha ciudad. Segundo tomo. Salamanca: Por Eugenio García de Honorato, s.d., p. 341 (castellà)
  3. Martorell y de Luna, Francisco. Historia de la antigua Hibera, con la milagrosa descensión de la Madre de Dios a su Templo y la dádiva preciosa de la Santa Cinta dada por su sagrada mano. Descripción del monte de Cardó morada de los Religiosos Carmelitas Delcalzos, con variedad de Historias; y una breve descripción de Cataluña y su fidelidad. Tortosa: por Gerónimo Gil, 1627, p. 36 (castellà)
  4. Serra i Puig, Eva. Els moriscos de reialenc de les Terres de l'Ebre. L'administració de Galceran Albanell, batlle i alcaid de la batllia de Tortosa. Manuscrits, 28 (2010), p. 106.
  5. Bladé i Desumvila, Artur. Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre) dins Obra Completa. Volum 3. Valls: Cossetània Edicions, 2007, p. 311. ISBN 978-84-9791-319-5.


Precedit per:
Hèctor de Pignatelli i Colonna
Virrei de Catalunya
1610 - 1611
Succeït per:
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Precedit per:
Gaspar Punter i Barreda
Bisbe de Tortosa
1601 - 1611
Succeït per:
Isidoro Aliaga
Precedit per:
Tomás de Borja
Arquebisbe de Saragossa
1611 - 1615
Succeït per:
Pedro González de Mendoza