Pedro Manrique
Pedro Manrique (Crotona, segle xvi - Saragossa, 7 de juny de 1615). Bisbe de Tortosa (1600-1611), arquebisbe de Saragossa (1611-1615) i virrei de Catalunya (1610-1611).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1553 Crotona (Itàlia) |
Mort | 7 juny 1615 (61/62 anys) Saragossa (Espanya) |
68è Arquebisbe de Saragossa | |
8 abril 1611 – 7 juny 1615 ← Tomás de Borja – Pedro González de Mendoza → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
Bisbe de Tortosa | |
12 febrer 1601 – 8 abril 1611 ← Gaspar Punter i Barreda – Isidoro Aliaga → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Virrei de Catalunya | |
Bisbe de Tortosa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, prevere catòlic de ritu romà, teòleg |
Orde religiós | Orde de Sant Agustí i Orde de Sant Agustí |
Fill dels comtes de Puñonrostro, va estudiar a Salamanca abans d'entrar a la cort de Felip III de Castella. Posteriorment ingressa a l'orde dels agustins (1570), de la qual fou visitador (1594), provincial de Castella (1595),[1] assistent general i vicari general de les províncies d'Espanya, i president del capítols de Castella, Andalucia i Aragó.[2]
Va ser nomenat bisbe de Tortosa en 1600, i prengué possessió el 30 d'abril de 1601.[3] L'enquesta duta a terme pel bisbe en juliol de 1610 sembla demostrar un alt grau d'assimiliació en els moriscs en les terres de l'Ebre,[4] i el bisbe assegurà que ja no eren moros sinó cristians,[5] i per tant impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d'Ebre, Riba-roja d'Ebre, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa. Com a virrei de Catalunya va continuar combatint el bandolerisme, però aplicant mètodes humanitaris. Va assolir la detenció de Perot Rocaguinarda amb qui va acordar el 30 de juliol de 1611 la seva sortida dels regnes d'Espanya per lluitar als exèrcits reials a Itàlia i Flandes durant deu anys, a canvi de ser indultat.[1]
Poc després passà a la seu de Saragossa, on mor el 7 de juny de 1615.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Pedro Manrique». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vidal, Manuel. Agustinos de Salamanca. Historia del observantissimo convento de San Augustin N. P. de dicha ciudad. Segundo tomo. Salamanca: Por Eugenio García de Honorato, s.d., p. 341 (castellà)
- ↑ Martorell y de Luna, Francisco. Historia de la antigua Hibera, con la milagrosa descensión de la Madre de Dios a su Templo y la dádiva preciosa de la Santa Cinta dada por su sagrada mano. Descripción del monte de Cardó morada de los Religiosos Carmelitas Delcalzos, con variedad de Historias; y una breve descripción de Cataluña y su fidelidad. Tortosa: por Gerónimo Gil, 1627, p. 36 (castellà)
- ↑ Serra i Puig, Eva. Els moriscos de reialenc de les Terres de l'Ebre. L'administració de Galceran Albanell, batlle i alcaid de la batllia de Tortosa. Manuscrits, 28 (2010), p. 106.
- ↑ Bladé i Desumvila, Artur. Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre) dins Obra Completa. Volum 3. Valls: Cossetània Edicions, 2007, p. 311. ISBN 978-84-9791-319-5.
Precedit per: Hèctor de Pignatelli i Colonna |
Virrei de Catalunya 1610 - 1611 |
Succeït per: Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas |
Precedit per: Gaspar Punter i Barreda |
Bisbe de Tortosa 1601 - 1611 |
Succeït per: Isidoro Aliaga |
Precedit per: Tomás de Borja |
Arquebisbe de Saragossa 1611 - 1615 |
Succeït per: Pedro González de Mendoza |