Obre el menú principal

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas (? - Barcelona, 14 d'octubre de 1615). Segon marquès d'Almazán, comte de Monteagudo i guarda major del rei. Fou lloctinent de Catalunya i peça decisiva de la crisi entre el Principat i la monarquia. Hagué d'enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l'augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la mateixa administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells. Hurtado de Mendoza acusava de connivència amb el bandolerisme a les institucions catalanes quan el 24 d'octubre de 1614 informava el rei del seu fracàs contra el creixent poder i nombre dels bandolers: No se puede más, que la tierra los produce como hongos, ella los fomenta y defiende.[1] La crisi del Principat era general. La bandositat i l'alienació política dels catalans havia arribat a tal extrem que es parlava de restablir l'ordre mitjançant "la conquista con la caballería e infantería de Castilla".[2] El Consell de Cent i la Generalitat varen presentar una queixa conjunta al rei sobre el comportament d'Hurtado. El rei la recollí i va enviar a inspeccionar al virrei a José Pérez de Banaytos, qui va exonerar a Hurtado. Quan Hurtado va morir el 14 d'octubre de 1615, les institucions varen argumentar "raons de protocol" per no assistir-hi a l'enterrament.[3]

Infotaula de personaFrancisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Biografia
Naixement c. 1560
Mort 14 octubre 1615 (54/55 anys)
Barcelona
Modifica les dades a Wikidata


Precedit per:
Pedro Manrique
Virrei de Catalunya
1611 - 1615
Succeït per:
Francisco Fernández de la Cueva

ReferènciesModifica

  1. Joan Reglà, Els virreis de Catalunya, vol. V de Història de Catalunya (Barcelona: Cupsa / Planeta, 1979),
  2. Jaume Vicens Vives, Aproximación a la historia de España. Barcelona : Centro de Estudios Históricos Internacionales. Universidad de Barcelona (1952)
  3. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)

BibliografiaModifica