Obre el menú principal

Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563Tortosa, 1663). Religiós benedictí, abat en diverses ocasions, i bisbe d'Elna, de Girona i de Tortosa.

Infotaula de personaGregorio Parcero
Biografia
Naixement 1563 (Gregorià)
Tui
Mort 1663 (99/100 anys)
  Bisbe de Tortosa 

Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'Esteban Parcero de Castro, empleat de la Inquisició, i de Teresa Estébez Bagarín, neix a Tui (Galícia) al voltant de 1563.[1]

Entra molt jove al monestir de San Martiño Pinario de Santiago de Compostel·la, després es trasllada al monestir de San Vicente d'Oviedo, ciutat on realitza els estudis de teologia i filosofia, i aconsegueix el mestratge en Arts i Teologia, en la seva universitat. Ascendeix en l'Orde de Sant Benet, i així fou abat de San Martiño Pinario (1621-1625), abat general de la congregació d'observança de San Benito el Real de Valladolid (1625-1629) i abat de San Martín de Madrid (1629-1630).[1] El 26 de desembre de 1627, fra Parcero, com a general de la congregació, visita l'Abadia de Montserrat i confirma les constitucions dels ermitans.[2]

És nomenat bisbe d'Elna el 12 d'agost de 1630 i pren possessió mitjançant procurador l'11 de març de 1631. L'endemà entra a Perpinyà, seu del bisbat des de 1601, amb tot el cerimonial.[3] Realitzà una completa visita per tota la diòcesi.[4]

Era un religiós eminentment pastoral i reformador, imbuït de l'espèrit tredentí, i destacava per la caritat amb els pobres, la defensa dels seus fidels, el càstig de les immoralitats públiques i la immunitat eclesiàstica.[5]

Parcero fou un bisbe molt estimat a les diòcesis catalanes d'on fou titular successivament: Perpinyà (Elna), Girona i Tortosa. En donen testimoni les gestions dels estaments públics gironins per tal que no s'executés l'ordre [d'expulsió] contra el seu bisbe. Ell també sempre fou amic dels catalans i es sentia vinculat al país.

— Joan Busquets.[6]

El 21 de juliol de 1633 el rei Felip IV el presenta per a bisbe de Girona, el papa Urbà VIII el nomena el 19 de desembre de 1633, pren possessió el 20 de febrer de 1634 amb procurador, i entra en el bisbat el 12 de març. En 1636 realitza un viatge a Roma.[7][3] Realitzà visita pastoral els anys 1634-1635, 1638-1639, 1640 i 1641. En plena revolta dels Segadors de 1640 defensà al poble enfront de les brutalitats dels terços espanyols, arribant a excomunicar-los, aconseguint la simpatia dels revoltats i les ires de la cort; però en 1643, ocupada Girona per les tropes franceses, les autoritats del Principat el desterren per mantenir-se fidel al seu rei i no voler jurar fidelitat al monarca francès LLuís XIII.[8] Sotmesa Catalunya a l'obediència del rei d'Espanya, torna fra Parcero a Girona a principis de 1653, però per poc de temps perquè estava dolgut per la seva expulsió i no volia continuar-hi.[9][10]

El 31 de març de 1653 Felip IV el promou per a bisbe de Tortosa, però fins a 1656 no arriba el nomenament de Roma, quan ja hi residia a Tortosa.[9] Sols arribar a la diòcesi inicia una visita pastoral.[11] En 1659 també era l'administrador apostòlic de les seus vacants d'Elna i Girona.[12]

Mor a Tortosa, quasi centenari, l'any 1663,[9] i fou soterrat a la nau central de la catedral.

Referències i notesModifica

BibliografiaModifica