Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna (antigament bisbat d'Elna, perquè la seu episcopal estava situada a la població d'Elna fins a l'any 1601) és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
 Bisbat de Perpinyà | ||||
|---|---|---|---|---|
 Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, seu de la diòcesi  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Població | ||||
| Total | 471.038 (2019) | |||
| • Densitat | 114,44 hab./km² | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Ecclesiastical Province of Montpellier (en)  | |||
| Superfície | 4.116 km² | |||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1817 | |||
| Catedral | Catedral de Perpinyà | |||
| Altres | ||||
| Lloc web | perpignan.catholique.fr | |||
 | ||||
Per la seva fundació vegeu: Arsat.
Actualment, comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya. Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, però pel tractat dels Pirineus (1659) es migpartí la Cerdanya i, posteriorment (1802), el territori sota administració francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpinyà (a canvi, el bisbat d'Urgell aconseguí la Vall d'Aran). També pel tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpinyà va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.
Els bisbes més coneguts del bisbat són:
- Pere de Magarola i Fontanet, Diputat eclesiàstic del General de Catalunya.
- Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932).
- Francesc Eiximenis (1408-1409).
BibliografiaModifica
El obispado de Elna, de Francesc Monsalvatge i Fossas (1911-1913).
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Perpinyà |