Juli Carsalade du Pont

bisbe de Perpinyà de 1900 a 1932

Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer del 1847 - Perpinyà, 29 de desembre del 1932) fou un eclesiàstic gascó, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà del 1900 al 1932. Pertanyia a una família gascona, fou canonge d'Aush i secretari del bisbe Gouzot. Creà el Musée Historique et Archéologique d'Auch, les Archives Historiques de Gascogne i la Société d'Arqueologie du Gers.

Infotaula de personaJuli Carsalade du Pont
Carsalada.jpg
El "bisbe dels catalans" Juli Carsalade Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1847 Modifica el valor a Wikidata
Cimòrra (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Perpinyà (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
22 febrer 1900 –
Bisbe diocesà
7 desembre 1899 –
← Noël GaussailHenri-Marius Bernard (en) Tradueix →
President Société archéologique, historique, littéraire et scientifique du Gers (en) Tradueix
1891 – 1900 – Auguste Ditandy (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBisbe d'Elna-Perpinyà
Membre de
ConsagracióCharles-Évariste-Joseph Cœuret-Varin Modifica el valor a Wikidata

Fou consagrat bisbe d'Elna-Perpinyà el 22 de febrer del 1900, i aleshores va aprendre català, hi predicà, hi escriví i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua, raó per la qual fou qualificat com a bisbe dels catalans. Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914. Col·laborà també en l'obra del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover, del qual es distancià a causa de l'actitud germanòfila arran de la Primera Guerra Mundial del canonge mallorquí. Encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d'intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el 1916.

Poc després comprà les ruïnes de Sant Martí del Canigó i es dedicà a la restauració del monestir,[1] on fou enterrat quan morí. També adquirí Sant Miquel de Cuixà i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la catedral de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d'encoratjar les investigacions científiques del clergat, creà la Revue Historique et Littéraire du diocèse de Perpignan.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Claustro.com, Monasterio de Sant Martí del Canigó

BibliografiaModifica

  • Eugeni Cortade, La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972) (francès)
  • Cortade, Eugène. Jules de Carsalade du Pont: L'évêque des catalans. Perpignan: Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orentales, XCIXe volume, 1991. ISBN ISSN 0767-368-X.