Alfonso Márquez de Prado
Alfonso Márquez de Prado (El Espinar (Segòvia), 1557 – Segòvia, 7 de novembre de 1621). Inquisidor i bisbe de Tortosa, Cartagena i Segòvia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1557  |
| Mort | 7 novembre 1621 (63/64 anys) |
| Bisbe de Segòvia | |
| 9 juliol 1618 – ← Juan Vigil de Quiñones y Labiada – Íñigo de Brizuela y Arteaga → Diòcesi: bisbat de Segòvia | |
 Bisbe de Cartagena | |
| 18 juliol 1616 – ← Francisco González Zárate – Antonio Trejo de Sande Paniagua → Diòcesi: bisbat de Cartagena | |
| Bisbe de Tortosa | |
| 14 maig 1612 – ← Isidoro Aliaga – Luis Tena → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1612–), inquisidor |
| Consagració | Bernardo de Sandoval y Rojas |
Biografia modifica
Fill d'Alonso Márquez de Prado i Catalina González de Vivero, neix en 1557 a El Espinar, en l'actual província de Segòvia.
Inicia els estudis a Àvila, i després es trasllada a Salamanca, on el 25 d'abril de 1581 entra en el col·legi major de Sant Bartomeu mitjançant una beca, i sent col·legial obté la llicènciatura en ambdós drets.
En 1593 és nomenat inquisidor a Barcelona i poc temps després fiscal de la suprema inquisició. Participà en l'elaboració d'una llista de llibres prohibits, que es publicà l'any 1612 essent inquisidor general Bernardo de Sandoval i Rojas.
Promogut al bisbat de Tortosa, pren possessió el 3 d'agost de 1612. Promou la predicació en català d'acord amb les disposicions de Trento,[1] es mostra preocupat pel retorn de molts moriscs i creu necessària la seva dispersió per evitar la formació de grups homogenis,[2] convoca en 1615 un sínode i les constitucions són publicades, junt les aprovades en 1575 essent bisbe Juan Izquierdo, en 1616,[3] i aporta 400 escuts per la construcció de la catedral i col·loca la primera pedra del convent de caputxins de Tortosa.[4]
El 18 de juliol de 1616 és traslladat al bisbat de Cartagena, i menys de dos anys després, el 29 de maig de 1618 és promogut al bisbat de Segòvia, on pren possessió el 25 de setembre mitjançant procurador, i entra en la ciutat el 7 d'octubre. Durant el seu darrer pontificat aportà a la fàbrica de la seu 120.000 maravedís[5]
Visitant la diòcesi, en Aguilafuente contrau una malaltia i torna a Segòvia. Mor el 7 de novembre de 1621, i fou soterrat en la catedral.
Referències i notes modifica
- ↑ Querol Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'Edat Moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 27. ISBN 84-8415-862-4
- ↑ Serra i Puig, Eva. Els moriscos de reialenc de les Terres de l'Ebre.L'administració de Galceran Albanell, batlle i alcaid de la batllia de Tortosa (del 30 de març de 1611 al 2 de març de 1612)[Enllaç no actiu]. Manuscrits, 28 (2010), p. 103.
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806, p. 113.
- ↑ Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867, p. 283).
- ↑ Cillanueva de Santos, Miguel Angel. Ofrendas para la edificación de la Catedral de Segovia. Pecunia: revista de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, 8 (2009), p. 108. ISSN 1699-9495.
Bibliografia modifica
- Colmenares, Diego de. Historia de la insigne ciudad de Segovia y compendio de las historias de Castilla. En Madrid: Por Diego Diez, 1640, pp. 638-641 i 644.
- Padilla Altamirano, Agustín Laurencio. Compendio del origen, antigüedad y nobleza de la familia y apellido de Márquez, con la notícia de los escudos de sus armas, y la de algunos linages, apellidos nobles destos reynos de España. En Sevilla: Por Juan Francisco de Blas, 1689, pp. 136-143.