Index Librorum Prohibitorum
L'Index Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació. El censor librorum era en cada diòcesi la persona encarregada del control dels llibres. Podia atorgar l'imprimàtur o prohibir-ne la publicació.
![]() ![]() | |
Tipus | catàleg i index of prohibited publications (en) ![]() ![]() |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | llatí eclesiàstic ![]() |
Publicació | 1559 ![]() |
Editorial | Església Catòlica i Congregation of the Index (en) ![]() ![]() |
La primera edició de l'Index es va publicar a Roma el 1559 pel papa Pius V i la darrera el 1948 per Pius XII. Va ser abolit definitivament el 1966. La censura de títols incloïa llibres científics, escrits teològics, però també obres de ficció. La prohibició podia afectar una obra concreta o tota la producció de l'autor.[1] L'Església va sentir la necessitat de controlar tot el que es publicava, des que la impressió va començar a facilitar la difusió de llibres fora de l'espai tancat de les biblioteques de les abadies i capítols.[2]
Alguns exemples notables d'escriptors inclosos en la llista són: Epicur, Isaac Newton, Nicolau Copèrnic, René Descartes, Gustave Flaubert, Jean-Paul Sartre, Giordano Bruno o Thomas Hobbes, Nikos Kazantzakis entre d'altres. L'elecció dels autors i la persecució dels qui difonien o llegien obres prohibides anava a càrrec de la Inquisició, dins les seves tasques per a protegir la fe.
En el món catòlic, els llibres prohibits es conservaven en un dipòsit o armari tancat, anomenat infern i només accessible amb permís especial.
Bibliografia Modifica
Facsímils en línia:
- Pius V. Index Librorum Prohibitorum (en llatí), 1559. (Primera edició del 1559.)
- Climent VIII. Index Librorum Prohibitorum (en llatí), 1596, p. 64.
Referències Modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Index Librorum Prohibitorum |
- ↑ Llovet, Jordi «Index librorum prohibitorum: els vostres clàssics». El País, 07-06-2007.
- ↑ Moreno, Ampara. Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya ex-cèntrica, plural i interactiva. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, p. 28. ISBN 9788449015717.