Obre el menú principal

Lluís de Prades i d'Arenós

Eclesiàstic català

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Infotaula de personaLluís de Prades i d'Arenós
Biografia
Naixement segle XIV
Mort 1429 (Gregorià)
  Bisbe de Mallorca 

1407 – 1429
  Bisbe de Tortosa 

1404 – 1404
  Bisbe de Mallorca 

1390 – 1403
Família
Pares Joan de PradesSança Eiximenis d'Arenós i de Bellpuig
Germans Timbor de Prades, Pere de Prades i Jaume de Prades
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Joan I de Prades, senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença, i de Sança Eximenis d'Arenós.

Lluís de Prades, quan mor el bisbe de Mallorca Pere Cima, és un dels candidats a la prelatura, però el Capítol reunit el 2 de maig de 1390 elegeix a Jaume Ribes.[1]Climent VII considera que l'elecció és una prerrogativa papal i nomena el 28 de juny a Lluís de Prades, batxiller en Decrets per la universitat de Lleida,[2] notari pontifici i paborde del mes de gener de la catedral de València, com a bisbe de Mallorca, estant aquest a la cort papal d'Avinyó.[3][4]

Arriba A Mallorca l'1 d'abril de 1392, i fa l'entrada solemne a la ciutat i la catedral. Una vegada assentant al bisbat, Joan I li encomana en 1392 la tasca d'aturar les banderies a l'illa, i acusat de parcial, li revoca l'encàrrec el 1394.[5] Els dies 22 i 23 d'abril de 1395 celebra un sínode on es publiquen diverses constitucions.[6][7] El 16 de setembre de 1401 aconsegueix de Benet XIII un breu pontifici per proveir un fons d'ajut per mantenir els eclesiàstics de la seva diòcesi mentre estudien en qualsevol universitat del regne.[8] En 1404 realitza una visita pastoral per Mallorca i Menorca.[9]

Entre 1403-1404 i 1407 hi ha un canvi en la possessió dels bisbats de Tortosa i Mallorca:[10] Primer, és nomenat Francesc Climent com a bisbe de Mallorca, i Lluís de Prades és traslladat al bisbat de Tortosa, però sembla que aquest canvi no fos efectiu i tant Francesc com Lluís no ocuparen els respectius bisbats.[11] De fet, el mateix 1404 Lluís tornava a dirigir els assumptes de la diòcesi de Mallorca.[12]

Als anys següents passarà cada vegada menys temps en el seu bisbat. Així, el 29 de juliol de 1406 surt cap a Savona per visitar Benet XIII;[13] i tot i que torna a Mallorca, on el 5 de febrer de 1404 col·loca la primera pedra de la tercera columna i l'inici dels fonaments de la quarta columna de la catedral,[14] torna a moure's, i així en setembre del mateix any estava a València, i en desembre assisteix al Concili de Perpinyà, on es mostra com un ferm partidari de Benet XIII.[15]

Al febrer de 1410 fou un dels candidats al bisbat de Barcelona en morir el bisbe Francesc de Blanes.[16] Des d'aquest any, en què l'anterior cambrer de la cúria papal, l'arquebisbe de Narbona passa a l'obediència d'Alexandre V,[17][18] Lluís de Prades ocupa el càrrec de cambrer, fins a, almenys, 1415,[19] seguint la cort papal de Benet XIII. En 1416 torna a Mallorca acompanyat de Sant Vicent Ferrer, però de seguida torna a Peníscola, on residia.[20]

En 1424 estava Alfons de Borja administrant les rendes del bisbat de Mallorca, a instàncies d'Alfons el Magnànim, deixant a Lluís de Prades, partidari ferm de Benet XIII, sense recursos, malalt i exiliat a Roma,[21] ciutat on acabarà morint l'any 1429.

Referències i notesModifica

  1. Villanueva 1851: p. 11.
  2. Rubió i Lluch 2000: p. CXII.
  3. Villanueva 1851: p. 31.
  4. Eubel 1913: p. 323.
  5. Villanueva 1851: pp. 33-35.
  6. Villanueva 1851: p. 36.
  7. Villanueva 1852: pp. 169-170.
  8. Furió 1852: pp. 202-203.
  9. Villanueva 1851: p. 43.
  10. Segons Eubel, Francesc Climent és elegit per a Mallorca i Lluís de Prades per a Tortosa, el 17 d'agost de 1403; i el canvi de bisbats, és a dir, Francesc Climent a Tortosa, i Lluís de Prades tornant a Mallorca, és aprovat el 20 de juny de 1407. (Eubel 1913: pp. 223 i 323)
  11. Monjas Manso 2005: p. 98.
  12. Villanueva 1851: p. 44.
  13. Villanueva 1851: p. 47.
  14. Furió 1852: p. 207.
  15. Villanueva 1851: p. 49.
  16. Duran i Cañameras 1952: p. 50.
  17. Cuella Esteban 2009: p. 211.
  18. Cuella Esteban 2005: p. 24.
  19. Cuella Esteban 2006: p. 326.
  20. Villanueva 1851: pp. 51-52.
  21. Villanueva 1851: p. 55.

BibliografiaModifica