Manuel Moll i Salord
Manel Moll i Salord (Ciutadella, Menorca, 15 de març de 1897 – Barcelona, 23 de març de 1972) va ser bisbe de Tortosa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1897 Ciutadella de Menorca (Menorca) |
Mort | 23 març 1972 (75 anys) Barcelona |
Bisbe titular | |
5 octubre 1968 – Diòcesi: bisbat d'Urbs Salvia | |
Bisbe de Tortosa | |
18 novembre 1943 – 5 octubre 1968 ← Félix Bilbao y Ugarriza – Ricard Maria Carles i Gordó → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Bisbe titular | |
25 juny 1936 – Diòcesi: bisbat de Claudiòpolis d'Isàuria | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1937–), sacerdot catòlic (1920–) |
Consagració | Federico Tedeschini |
Premis | |
Biografia
modificaFill de l'alcalde de Ciutadella (Menorca) el 1932 va ingressar com a religiós de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. Doctorat en Filosofia, Teologia i Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma va ser nomenat bisbe Coadjutor de Tortosa. El 1938 era nomenat bisbe Administrador Apostòlic de Lleida[1] i el 1943 va pendre possessió de la diòcesi de Tortosa, per defunció de Fèlix Bilbao, fins l'octubre de 1968.[2] Durant la visita de Franco a Tortosa, el 21 de juny de 1966, va mostrar la seua adhesió al règim del general.[3]
El Concordat de 1953 i l'intent del franquisme d'adaptar les diòcesis als límits provincials civils provocaren durant el seu pontificat una gran segregació de parròquies del bisbat de Tortosa, especialment en favor del nou bisbat de Sogorb-Castelló. Així el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial "De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis", de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la diòcesi de Tortosa les parròquies dels arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (s'exceptuaren Catí i Tírig). De la mateixa manera, la diòcesi de Sogorb perdia les parròquies pertanyents a la província de València, les quals foren agregades a l'arxidiòcesi de València. Al bisbe Moll se'l té com el l'artífex de la reconstrucció d'esglésies i temples d'arreu de la diòcesi, després de la Guerra Civil, i de l'edificació del Seminari diocesà de l'Assumpció de Tortosa, obra de l'arquitecte Vicent Traver. A l'entrada d'aquest gran edifici se li erigí un bust realitzat per Àngel Acosta que va ser inaugurat el 6 de novembre del 2000. El 1962 l'Ajuntament de Tortosa li va atorgar el títol de Fill Adoptiu i el 1966, pocs mesos després de la inauguració del Monument a la batalla de l'Ebre, se li va concedir la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica.[4]
El va succeir al capdavant de la diòcesi Ricard Maria Carles i Gordó
Les despulles del bisbe Moll reposen a la Catedral de Tortosa.
Notes i referències
modifica- ↑ Viola González, Mn. Ramiro . «Mons. Manuel Moll i Salord». Bisbat de Lleida. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ «Episcopologi. Bisbes de la Diòcesi de Tortosa». Bisbat de Tortosa. Arxivat de l'original el 30 de març 2019. [Consulta: 10 desembre 2018].
- ↑ Vegeu el discurs publicat per La Vanguardia del 23/06/1966 (pàgina 8).
- ↑ «DECRETO 2638/1966 de 1 de octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a Monseñor Manuel Moll Salord». BOE, Núm. 255, 25-10-1966, pàg. 13455 [Consulta: 10 desembre 2018].