Bisbat de Tortosa
El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Diœcesis Dertosensis (la) | |||||
Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Parròquies | 141 | ||||
Població humana | |||||
Població | 275.556 (2017) (42,72 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | castellà català | ||||
Religió | catolicisme | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 6.450 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | segle IV | ||||
Catedral | Catedral de Tortosa | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Enric Benavent Vidal (2013–) | ||||
Lloc web | bisbattortosa.org |
Pertany a la província eclesiàstica de Tarragona, sota el patronatge de l'arquebisbat de Tarragona.
Extensió actual
modificaActualment hi pertanyen de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, els Ports (excepte Vilafranca) i parts de les comarques de l'Alt Maestrat (Catí i Tírig), del Baix Camp (Colldejou, Pratdip i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) i del Priorat (la Bisbal de Falset, Cabassers, Capçanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa).
Segregacions del bisbat de Tortosa
modificaEl territori de la diòcesi històrica de Tortosa va ser objecte de retallades territorials importants durant la dictadura Franquista. Amb l'excusa d'intentar adaptar les diòcesis als límits provincials civils es varen provocar importants modificacions de la Diòcesi:
- El 2 de setembre de 1955, es va publicar el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum –Saragossa i altres–. Així l'any 1956, amb la pèrdua d'Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d'Algars al Matarranya, la diòcesi de Tortosa va deixar de ser present a l'Aragó. Betxí, un enclavament del bisbat de Terol, s'agregava breument (1956-1960) a la diòcesi de Tortosa. Per l'altra banda Saragossa perdia l'emplaçament castellanoparlant d'Olocau del Rei, a la província de Castelló, i Tortosa cedia Maials al bisbat de Lleida.
- Posteriorment el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la Diòcesi de Tortosa les parròquies dels Arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser (s'exceptuaren Catí i Tírig) i les agregava el bisbat de Sogorb-Castelló juntament amb Betxí.
Història
modificaLa diòcesi de Tortosa s'erigí al segle iv. Entre els segles viii i mitjans del xi la seu no va tenir bisbes, a causa de la invasió àrab.
L'any 1148 l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort acompanyà el comte Ramon Berenguer IV a l'expedició per conquerir Tortosa i, en reconeixement a la seva lleialtat, se li donà la mesquita de la ciutat i totes les seves possessions, convertint-la en la catedral i la resta d'edificacions en estances per a un monestir, nomenant com a primer bisbe a Jofre d'Avinyó l'any 1151.
El 1158 s'inicià la construcció d'una catedral romànica, que s'acaba en 20 anys. El palau episcopal va ser construït entre els segles xiii i xiv, sent el seu principal promotor el bisbe Berenguer Prats, sent remodelat al segle xviii, quan se li afegí un nou edifici, i de nou al segle xix.
Els treballs de construcció d'una nova catedral gòtica, la catedral de Santa Maria, van començar amb la col·locació de la primera pedra el maig de 1347 durant l'episcopat de Bernat Oliver (1346-1348) però no va ser consagrada fins al 1597.
Adrià d'Utrech, elegit papa sota el nom d'Adrià VI, era bisbe de Tortosa en el moment del seu nomenament, i concedí als seus successors a la seu tortosina el privilegi de portar el solideu vermell dels cardenals.
Divisió territorial de la diòcesi
modifica-
Zones
-
Arxiprestats
-
Municipis
Estadístiques
modificaany | població | sacerdots | Diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 450.000 | 450.000 | 100,0 | 293 | 217 | 76 | 1.535 | 142 | 728 | 200 | |
1969 | 228.500 | 229.000 | 99,8 | 225 | 180 | 45 | 1.015 | 50 | 650 | 104 | |
1980 | 236.000 | 237.000 | 99,6 | 164 | 145 | 19 | 1.439 | 36 | 460 | 141 | |
1990 | 230.000 | 232.000 | 99,1 | 159 | 145 | 14 | 1.446 | 25 | 423 | 141 | |
1999 | 228.150 | 229.075 | 99,6 | 145 | 127 | 18 | 1.573 | 27 | 341 | 141 | |
2000 | 228.017 | 231.717 | 98,4 | 139 | 123 | 16 | 1.640 | 25 | 297 | 141 | |
2001 | 236.692 | 240.492 | 98,4 | 134 | 118 | 16 | 1.766 | 24 | 359 | 141 | |
2002 | 238.383 | 241.583 | 98,7 | 136 | 123 | 13 | 1.752 | 21 | 299 | 141 | |
2003 | 238.632 | 242.021 | 98,6 | 137 | 126 | 11 | 1.741 | 1 | 18 | 326 | 141 |
2004 | 239.518 | 242.300 | 98,9 | 125 | 118 | 7 | 1.916 | 2 | 14 | 304 | 141 |
2010 | 260.449 | 292.662 | 89,0 | 123 | 119 | 4 | 2.117 | 2 | 11 | 255 | 141 |
2017 | 250.000 | 275.556 | 90,7 | 88 | 87 | 1 | 2890 | 5 | 7 | 207 | 141 |
Alguns edificis d'interès
modifica-
Façana de la catedral de Tortosa abans de 2015.
-
Pati del Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties.
-
Palau Episcopal gòtic, vora l'Ebre.
-
Santa Maria de Morella (abans de la restauració).
-
Església de l'Assumpció de Portell de Morella.
-
Retaule de la Nativitat de Maria de Cabacés.
-
Absis romànic de l'església de Pratdip.
-
Germanes de la Consolació (Jesús, Tortosa).