Portell de Morella

Portell de Morella
	Escut d'armes
Localització
	40° 31′ 57″ N, 0° 15′ 45″ O / 40.5325°N,0.2625°O
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	País Valencià
	;
Província	Castelló
	;
Comarca	els Ports
Capital	Portell de Morella
Població humana
Població	166 (2023) (3,36 hab./km²)
Gentilici	Portellà, portellana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	49,4 km²
Altitud	1.074 m
Limita amb	Castellfort ; L'Anglesola ; Cantavella ; Mirambell ; Vilafranca ; Cinctorres ; la Mata de Morella ; La Cuba
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Festa patronal	Sant Tomàs, Sant Roc i MdD de l'Assumpció ; Del 3 al 15 d'agost
Organització política
• Alcalde	Álvaro Leocadio Ferrer Ferrer
Identificador descriptiu
Codi postal	12318
Codi INE	12091
Codi ARGOS de municipis	12091
Lloc web	portelldemorella.es

Portell de Morella és un municipi del País Valencià a a la comarca dels Ports. Limita amb la Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca, i amb l'Anglesola, a Aragó.

Geografia

La Roca Roja

Segons Madoz, «el terreny és montuós i secà, de mitjana qualitat». Cavanilles el descriu «fracció» i amb «descarnades i dures les penyes calcàries que el cobreixen».

Des de Castelló s'hi accedeix a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15; posteriorment es pren l'A-227 per a finalitzar en la CV-125.

Història

Les primeres proves documentades de presència humana corresponen a jaciments arqueològics i pintures rupestres, que van des del període Magdalenenc a l'Epipaleolític i després al Mesolític. No consta l'existència de restes romanes a Portell, encara que Serafí Gamundi afirma que el poble ja existia en època visigòtica.

El 1086 pertanyia a la taifa de Lleida. El 25 d'octubre de 1157, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, atorga la carta de poblament d'Alcanyís i la inclou entre les terres a poblar al fur de Saragossa. Després de ser conquerida Morella per Blasco I d'Alagon abans que s'iniciés la conquesta del Regne de València, el 17 d'abril de 1233 atorga a aquesta ciutat carta de població, a fur de Sepúlveda i Extremadura, incloent Portell entre els llogarets del terme morellà. El rei Jaume I confirma aquesta carta de poblament sense fer esment d'aquest fur.

El 1234, Jaume I fa donació de Portell, al costat d'altres llogarets, a l'orde del Temple. Quan aquesta es va dissoldre va passar a Morella. Des de final del segle xiii comença al costat d'altres llogarets una llarga lluita per a assolir la independència de Morella, fet que no s'aconsegueix fins a 1691, durant del regnat de Carles II, qui li va atorgar el títol de vila. Abans, el 1358, en ocasió de la guerra entre Castella i Pere el Cerimoniós, Portell i els llogarets van obtenir del rei una independència temporal, ja que va ser revocada al seu triomf.

A la mort del rei Martí I l'Humà, en 1410, Morella va donar la candidatura de Ferran d'Antequera, però Portell i els altres llogarets van prendre el partit de Jaume, comte d'Urgell. En 1520, durant guerra de les Germanies, es va unir al bàndol dels agermanats, i va patir després les represàlies reals. L'expulsió dels moriscs, en 1609, no va influir sobre la població, ja que, per fortuna, eren tots cristians vells, tot i que moltes famílies d'origen moro conreaven les masies.

En 1750 figura inclosa entre les viles de reialenc. Com gairebé totes les poblacions dels Ports i el Maestrat, va prendre part activa en les guerres carlistes.

Demografia

El 1397 comptava amb 157 focs, el 1430 tenia 120 veïns. Segons el cens de Floridablanca de 1787, a Portell hi havia 609 habitants. El cens de 1888 eleva la xifra a 1.071 i el de 1910 a 1.086. Des de llavors ha patit un declivi constant.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
316	295	283	277	265	262	259	252	248	254

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i principalment en la ramaderia d'ovelles i cabres. Existeixen dues indústries dedicades a la fabricació de gèneres de punt i altres materials tèxtils d'artesania.

Alcaldia

Des de 2003 l'alcalde de Portell de Morella és Álvaro Ferrer Ferrer, primerament pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV), i des de 2007 pel Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francisco Gisbert Salvador	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Luis Cruz Cruz	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Miguel Milian Moles	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Miguel Milian Moles	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Daniel Segura Dalmau	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	José Luis Cruz Cruz	UV	03/07/1999	--
2003–2007	Álvaro Ferrer Ferrer	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Álvaro Ferrer Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Álvaro Ferrer Ferrer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Álvaro Ferrer Ferrer	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Álvaro Ferrer Ferrer	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Monuments

Església de l'Assumpció

Castell de Portell de Morella. Castell i recinte emmurallat que amb el pas del temps fou aprofitat per a diversos usos.
Església parroquial de l'Assumpció. Edificació barroca del segle xviii, amb tres naus, que conserva en les parets exteriors restes de claus, gàrgoles i motllures gòtiques de la primitiva església. La portada és d'estil barroc-xurrigueresc. La construcció data del 1750 i, segons Bautista i Garcia, és obra de l'arquitecte Josep Dols.
Església del Calvari. Es va construir el 1849, al mateix temps que tot el conjunt de les capelles del Viacrucis representades en estampes de ceràmica
Ermita de Nostra Senyora de la Font
Ermita del Salvador

Llocs d'interès

Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres. És un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

Festes i esdeveniments

Dia de la Patrona. La Mare de Déu de l'Esperança se celebra el 18 de desembre amb processó, entrega de "coquetes" pels quintos i els xiquets reciten poesies a la Mare de Déu.
Festes patronals. En honor de Sant Tomàs, Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció. Del 3 al 15 d'agost.
Festa de Sant Antoni. Aquesta festa popular d'indubtable origen pagà, donada la relació amb el culte al foc, constituïx un testimoniatge de primitives representacions cívic-religioses.
Festa de Santa Àgueda. Se celebra el primer dissabte de febrer.
Festa de Sant Marc. Romiatge al barri de l'Albareda. Se celebra el dissabte posterior al 25 d'abril.
Sant Cristòfol. El 10 de juny es beneeixen vehicles i is fa ball nocturn.
Els Pelegins de Portell. Tradicional romiatge que fan dotze homes a l'ermita de Sant Pere en Castellfort el 30 de juny.

A més, Portell ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1994, 2004 i 2022.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Portell de Morella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portell de Morella

Pàgina web de l'Ajuntament
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.

[argos-1] 1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Portell de Morella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

[1]