Obre el menú principal

L'Anglesola (en xurro, La Ilesuela; en castellà i oficialment, La Iglesuela del Cid) és un municipi de l'Aragó situat a la comarca del Maestrat aragonès. Va ser declarat conjunt historicoartístic el 1982.

Infotaula de geografia políticaL'Anglesola
La Iglesuela del Cid (es)
Iglesuela del Cid.jpg

Localització
 40° 28′ 53″ N, 0° 19′ 10″ O / 40.4815241°N,0.3193745°O / 40.4815241; -0.3193745
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol
ComarcaMaestrat aragonès

Capital La Iglesuela del Cid
Població
Total 414 (2018)
• Densitat 10,27 hab/km²
Predomini lingüístic Castellà/Valencià
Geografia
Part de Mancomunitat Turística del Maestrat turolenc
Superfície 40,294955 km²
Altitud 1.227 m
Partit judicial Alcanyís
Organització política
• Alcalde Fernando Safont Alcon
Identificador descriptiu
Codi postal 44142
Fus horari
Codi de municipi INE 44126
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb les poblacions de: Cantavella, Mosquerola a la província de Terol i Vilafranca i Portell de Morella a la província de Castelló.

La seva població està travessada per dos rierols que la divideixen en dues parts, un central i dues laterals; en el central s'encontren enclavats els edificis més importants de la vila, té forma de triangle i és el que estigué emmurallat, amb les seues cinc portalades d'accés constituint així el que fou la vila medieval.

HistòriaModifica

Molts són els gests que podríem destacar d'aquesta història de la vila: la seva indiscutible antiguitat. Basant-nos en la seva arqueologia podem deduir que els primers pobladors provenien de l'Edat de Bronze. Es van encontrar restes de muralles, mosaics, medalles, monedes iberes i romanes, trossos d'àmfora i sepulcres. A més, a més, d'un megàlit simple encontrat en els voltants de l'ermita. Tots aquests jaciments revelen la destrucció d'alguna ciutat antiga. En el segle XII, en temps de reconquesta, aquesta vila és encomanada als templers, formant part del que fou la Baylía de Cantavella.

El 1242 es concedeix a l'Anglesola la Carta Pobla, a partir de la qual es consolida el nucli de població, possiblement amb l'assentament dels templers i originant-se així el primer recinte emmurallat. A jutjar pels testimonis existents, va tindre el seu moment d'esplendor entre els segles XVI i XVII, com a prova han quedat els grans edificis de població. Ja en el segle XIX, el Maestrat es converteix en un dels principals escenaris de les guerres Carlistes, durant les quals cobra fama per aquestes terres el General conegut com el Tigre del Maestrat, qui arribà a ser cap de l'exèrcit d'Aragó. L'Anglesola, com lloc de frontera que és i degut principalment a la seva orografia, ha sigut durament castigada per les guerres que s'han succeït al llarg de la història.

Passejant pels carrers del nucli antic, declarat conjunt històric artístic, el viatger troba les petjades d'un passat florent en forma d'edificis i construccions carregats d'història, segles i tradició. Els carrers vénen a ser com un museu a l'aire lliure, un complet catàleg de testimonis històrics. Entrant pel carrer Sant Pau i a mà dreta, ens encontrem davant l'arc que conduïx a la Plaça de l'Església, de petites dimensions, quadrada i molt tancada, queda travessada per una sola circulació: carrer Ondevilla i pòrtic de l'Ajuntament.

Interessants són les diferents edificacions entre les quals destaca per la seva situació l'església. El temple actual és el resultat de diverses ampliacions, l'última del segle XVIII, d'aquest segle pareix ser la torre de tres cossos, l'últim octogonal amb un gual a cada costat, tota en carreus. Adossat a l'església encontrem un interessant conjunt arquitectònic, segurament remodelació d'un edifici antic, convertit hui en Casa Consistorial. En ell s'ubica la torre dels Nublos, alçant-se paral·lela a la torre de l'església, com símbol del laic poder Civil; és de planta quadrada, coronada de merlets i consta de masmorra amb accés de trapa. Entre la torre i l'església hi ha la sala que hui s'utilitza com Saló de Sessions de l'Ajuntament. Els bells finestrals gòtics que s'obrin en el pis superior configuren la imatge més significativa de la plaça. L'edifici consta de llotja amb tres arcs ogivals i coberta de massissa fusta que dóna accés a l'exterior del recinte. Davant de l'església la Casa de Blinque, on destaca l'arc de carreus de mig punt, el qual presenta en la seva dovella central el TAU, emblema de l'Orde del Temple. L'escut, amb sis quarters coronats per Yelmo, se situa a sobre la porta, però no immediatament com és habitual, sinó més distanciat. La fatxada està protegida per un singular pòrtic recolzat en un pilar quadrangular, el qual, encara que datat en 1729, pareix molt més antic; possiblement entre romànic i gòtic. El costat de la plaça l'ocupa el Palau Matutano-Daudén, de la qual, la fatxada s'exhibeix en el carrer Ondevilla. La sobrietat exterior no reflecteix la riquesa interior, considerant-se una joia la doble escala monumental amb una barana en gelosia tan típica del Maestrat en les construccions senyorials del segle XVIII. L'última remodelació que ha sofert l'han convertit en hostatgeria d'Aragó, sense que haja perdut el seu clima senyorial. Davant de l'hostatgeria, una altra excel·lent mansió de la família dels Daudén, coneguda com a Casas de las Notarias, destaca per la seva puresa estilística i les seves proporcions.

En la primera planta es poden observar tres finestres precioses, i en la planta baixa, una finestra rectangular amb una esplèndida rella datada en 1568, que tanca al costat d'aquesta la porta de carreus amb magnífiques dovelles. Sortint de la fortificació medieval, i continuant pel Carrer de Sant Pau, ens topem amb els palaus renaixentistes d'Aliaga i Guijarro, que al costat de l'església mantenen un equilibri puls. Criden l'atenció aquestes dues cases Palau enfrontades en cantons amb els seus prominents alers, i destaquen per les seves fatxades de cal i cant selleria vista. Obrint la plaça en direcció a l'ermita, tocant a la casa Guijarro, roman l'únic portal conservat de la muralla, el de Sant Pau. Completen en perímetre del primitiu recinte el carrer Raballa i el Carrer Major.

En aquesta última, recepta i amb un perceptible pendent, es troba l'artesania tèxtil Puig, últim taller artesà de tota la província de Terol. El carrer Raballa, molt més llacovat, ofereix nombrosos punts de vista sobre les torres centrals del Conjunt Església Ajuntament. El tram inferior és el de major interés, encontrant-se en el núm. 5 de l'antic Ajuntament, amb una finestra del segle XV, convertida en balcó probablement a principis del segle passat i amb una planta baixa que segurament estigué destinada a la llotja. En aquest punt s'origina la bifurcació que dóna lloc a un altre carrer paral·lel en la que s'alça la Casa Agramunt, considerada com el palau barroc més destacat de la població. Tota la monumentalitat de l'interior del poble serveix de marc de referència al viatger per a interessar-se en una atmosfera de passat grandiós que d'antany marcà la vida quotidiana de l'Anglesola.

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

Església de la PurificacióModifica

És una obra del segle XVII construïda sobre l'església gòtica anterior. D'aquella primitiva església gòtica sols queden les voltes de la nau central i l'absis poligonal. L'actual capçalera barroca es construí invertint l'orientació, als peus de l'antiga església. Per tant, si ens situem en la capçalera i mirem cap als peus podem fer-nos una idea de com fou aquella primitiva església gòtica a través de la nau central que encara es conserva. El creuer es cobrix amb una àmplia cúpula sobre petxines realitzada en la rajola. La torre, adossada a la capçalera barroca té tres cossos quadrats, i l'últim, el de les campanes octogonal. El conjunt es completa amb una harmoniosa portada plateresca en arc de volta de canó amb columnes adossades. Algunes de les capelles que formen part de l'església foren finançades per riques famílies de l'Anglesola com els Aliaga o els Matutano.

Ermita de la Verge del CidModifica

És un santuari dedicat al culte a la Verge en la línia dels que proliferen en la zona com la Verge de la Zarza en Aliaga o la Verge de l'Estrella a Mosquerola. Eren centres de peregrinació i en determinades festivitats eren i són objecte de romeries de les gents dels pobles propers. La devoció a la Verge del Cid es remunta al succés d'un fet miraculós que s'esdevingué a l'edat mitjana. Igual que ocorre en altres santuaris de la zona, l'ermita s'alça en el lloc on la imatge tallada de la Verge s'apareix a un pastor. La imatge de la Verge del Cid, atribuïda al segle XII, està custodiada i en bon estat de conservació. Es pot veure una reproducció en l'Església parroquial. S'anomena del Cid perquè segons conta la tradició del Campeador la visità en diverses ocasions. L'ermita actual es construí en 1546 i fou renovada en el segle XVIII. Se situa en un escarpat on hi havia un antic poblat iber, i es reutilitzen algunes de les seves làpides en la construcció de l'ermita en els murs exteriors. Per a acollir als peregrins i romers al costat de l'església hi ha l'hostatgeria que disposa de forn, casa de l'ermità i diverses estances que es repartien entre les autoritats de cada poble que assistia a la celebració.

Ermita Verge del LoretoModifica

Juntament amb la renovació de les Esglésies parroquials en els segles XVII i XVIII es posa de moda la construcció d'ermites en els extraradis dels pobles. Les regions del Maestrat i el Baix Aragó posseïxen la densitat més gran de santuaris de la província de Terol i d'entre elles les més comunes són les ermites del Loreto amb unes característiques molt peculiars: Són ermites d'una sola nau amb un atri sostingut per columnes de carreu. L'accés es realitza per un lateral i en la paret que dóna a l'atri s'obri un finestral enreixat des d'on es pot contemplar l'interior. L'ermita de la Verge del Loreto de l'Anglesola es troba dins del recinte anomenat Calvari.

Monuments civilsModifica

L'AjuntamentModifica

 
Ajuntament

L'Ajuntament i la torre del castell formen avui dia un bloc unitari, adossat a l'església en sentit perpendicular i tant la torre com les masmorres del vell castell templer serveixen de dependències a l'Ajuntament actual. La torre, coneguda com a "torreón de los nubles", està construïda en maçoneria i carreu pels cantons i es remata amb merlets que li donen aspecte defensiu. A l'interior es divideix en tres pisos que conserven les seves voltes de creueria originals. Pel que fa a l'edifici municipal, de cronologia prou incerta (probablement del darrer terç del segle XV o del XVI), exhibeix una sòbria façana, amb un pòrtic format per tres arcs apuntats i dues finestres gòtiques. Interiorment crida l'atenció el saló de sessions pel seu auster sostre.

Portal de Sant PauModifica

El Portal de Sant Pau és un antic arc de la muralla que posseïa la ciutat. Era un costum molt comú en aquestes terres reutilitzar els antics arcs de muralla que havien perdut la seva funció defensiva cobrant una nova funció religiosa. En la cara intramurs d'aquest portal de Sant Pau hi ha un cos superior encalat. Té una coberta de fusta decorada, amb cartell central que resa: "SANT PAU A. ANY 1721".

Llocs d'interèsModifica

  • Vila de l'Anglesola. Declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Arquitectura en pedra seca. Declarada Bé d'Interès Cultural el 22 de gener de 2002, està distribuïda per la totalitat del terme municipal de l'Anglesola, es tracta d'un conjunt de construccions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble aragonès. Les marcades característiques d'aquest paisatge són, per un costat una xarxa poc comú de murs secs de lloses de pedres calcàries que, amb interessants peculiaritats constructives fins ara han servit per a mantenir el ramat allunyat dels camps parcel·lats i delimitar finques i camins; i per un altre costat centenars de barraques arredonides, anomenades "cases ibèriques" i que, elaborades amb el mateix material, servien de refugi a camperols de petits estables, així com magatzem d'equips agrícoles. A més, l'existència d'aquestes últimes, es limita exclusivament a la regió del Maestrat.
  • Santuari de la Verge del Cid. Declarada Bé d'Interès Cultural. Aquest conjunt arquitectònic, del qual el pati actua d'element articulador dels distints volums, entre els quals destaquen l'ermita, l'hostatgeria i el pòrtic, és especialment important perquè agrupa restes constructives que van des del segle I fins als nostres dies, recollint mostres no sols de distints estils artístics sinó també de distintes cultures. A més té un gran valor la relació del Santuari amb l'entorn, tant en l'aspecte paisatgístic com per la càrrega històrica de l'enclavament.
  • Torre dels Nubles de l'Anglesola. Aquesta torre que pogué ser construïda pels santjoanistes o pels templers entre els segles XIII i XV, conserva el remat emmerletat, encara que restaurat, i es troba adossat a l'actual Casa Consistorial de la Vila.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2010
499 489 493 484 501 492 498 491 505 505

FestesModifica

  • Cid de maig. 27 de maig.
  • Sant Abdó i Sant Senén. 30 de juliol.
  • Nativitat de la verge. 8 de setembre.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica