Viquipèdia

Vinaròs

municipi del País Valencià, capital del Baix Maestrat

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat, que pertany a la província de Castelló. És el municipi valencià més septentrional per la costa i limita amb la província de Tarragona, Catalunya.

Infotaula de geografia políticaVinaròs
Bandera de Vinaròs Escut de Vinaròs
Bandera de Vinaròs Escut de Vinaròs modifica
"Amanece..que no es no es poco" - panoramio.jpg
modifica
Localització
Localització de Vinaròs respecte del País Valencià.png modifica
 40° 28′ 00″ N, 0° 28′ 00″ E / 40.4667°N,0.4667°E / 40.4667; 0.4667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaBaix Maestrat modifica
Capital de
Població
Total28.682 (2019) modifica
• Densitat300,34 hab/km²
GentiliciVinarossenc, Vinarossenca modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície95,5 km² modifica
Banyat perMar Mediterrània modifica
Altitud7 m modifica
Limita amb
Benicarló
Càlig
Sant Jordi
Alcanar
Ulldecona modifica
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Creació29 setembre 1241
PatrociniSant Sebastià màrtir modifica
Dia de mercatDijous
Festa majorFinals de juny
Identificador descriptiu
Codi postal12150 i 12500 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE12138 modifica
Codi ARGOS de municipis12138 modifica
Altres
Lloc webvinaros.es modifica

Situació i comunicacionsModifica

Vinaròs es troba a la costa mediterrània, al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs". És el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble se situa a mig camí entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7). A més, és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. La localitat també disposa d'una estació de tren a la línia del Corredor mediterrani (Barcelona - València). Se situa enfront de les Illes Balears.

LímitsModifica

Sant Rafel del Riu Alcanar
Sant Jordi   Mar Mediterrani
Càlig Benicarló

HistòriaModifica

 
Antiga Casa de la Vila al carrer Major

Els orígens del municipi són incerts. Un poblat ibèric va habitar el Puig, on troben els vestigis més antics, però no està demostrada la continuïtat de la població en la localitat actual.

L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta del rei Jaume I (Binalaròs). A l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, com la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va iniciar un creixement amb el qual ha esdevingut la principal capital del nord del País Valencià. De fet, té un partit judicial que comprèn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.

 
Expulsió dels moriscos a la platja de Vinaròs

Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, hi ha torres de vigilància costaneres i talaies, que complien la funció d'avisar a la població en cas de perill. N'és un bon exemple la denominada popularment "torreta dels moros", que actualment es troba en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys, la ciutat fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,[1]

Al segle XIX, disposava d'una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a Vinaròs, l'any 1862, el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.

El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània ocupat per l'exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això, el seu paper va resultar fonamental, ja que a partir d'aquell moment la zona republicana es va dividir en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, Andalusia oriental i Llevant, i una altra formada per la pràctica totalitat de Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida).

EconomiaModifica

 
Vista parcial del Port de Vinaròs
 
Port pesquer de Vinaròs

Té un port de pescadors important i comptava amb una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics de regadiu (especialment, els tarongers) i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs. Tot i això, la indústria està tornant a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial.

ServeisModifica

Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, cinc col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, jutjats comarcals, Escola Oficial d'Idiomes i el Centre del Coneixement VINALAB.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població 22.552 23.142 23.807 24.507 24.467 25.232 26.251 26.977 27.912 28.273 28.291 28.508 28.615 28.829 28.337

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Popular (PP), 3 del Partit de Vinaròs Independent (PVI), 3 de Totes i Tots som Vinaròs (TSV), 1 de Compromís per Vinaròs (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Vinaròs

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Guillem Alsina Gilabert 3.624 29,92% 7 ( +3)
Partit Popular   Juan Amat Sese 3.092 25,53% 6 ( -2)
Partit de Vinaròs Independent   María Dolores Miralles Mir 1.892 15,62% 3 ( +2)
Totes i Tots Som Vinaròs   Ana María Fibla Pauner 1.636 13,51% 3 ( -2)
Compromís per Vinaròs   Jordi Moliner Calventos 693 5,72% 1 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Manuel Herrera Bujeiro 634 5,23% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   417 6,39% 0 (  -1)
Vots en blanc   123 1,02%
Total vots vàlids i regidors 12.111 100 % 21
Vots nuls 95 0,78%
Participació (vots vàlids més nuls) 12.206 61,98%**
Abstenció 7.487* 38,02%**
Total cens electoral 19.691* 100 %**
Alcalde: Guillem Alsina Gilabert (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 7 de PSPV, 3 de TSV i 1 de Compromís[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Vinaròs,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Vinaròs és Guillem Alsina Gilabert de PSPV.[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramón Bofill Salomó PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramón Bofill Salomó PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramón Bofill Salomó PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramón Bofill Salomó PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jacinto Moliner Meseguer
Ramón Bofill Salomó 		PP
PSPV-PSOE 		17/06/1995
08/05/1998 		Moció de censura PSOE+EU-EV
--
1999 - 2003 Jacinto Moliner Meseguer PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Javier Balada Ortega PVI 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jordi Romeu Llorach PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Juan Bautista Juan Roig PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Enric Pla Vall TSV 13/06/2015 --
Des de 2019 Guillem Alsina Gilabert PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

MonumentsModifica

 
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
 
Església de Sant Agustí

Monuments religiososModifica

Monuments civilsModifica

  • Restes del Poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia (segles VII i I aC). Situats a l'entorn de l'Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià.
  • Edifici ibèric del Perengil construit a finals dels segle III aC.
  • Ajuntament (segle XVII).
  • Antiga Casa de la Vila (segle xv).
  • Mercat Municipal (segle XX). La construcció del qual s'inicià en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí. Situat a la Plaça Sant Agustí, al centre de la ciutat.
  • Plaça de Bous. És la plaça de bous construïda més prop de la mar, inaugurada el 1891.
     
    Plaça de Bous de Vinaròs
  • Monument a Costa i Borràs. Se situa al passeig marítim, a la part final del carrer que duu el seu nom.
     
    Natzaré, Vinaròs
  • Casa Membrillera. Museu de la ciutat on hi han exposades eines, maquetes i quadres relacionats amb la pesca i un xicotet espai dedicat als vinarossencs que van patir als camps de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria).
  • Antic Col·legi Sant Sebastià. És l'actual seu de l'escola de música i de l'Escola de Persones Adultes (EPA).

Llocs d'interésModifica

  • Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, situada a 6 km de la ciutat i a 160 m d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia i des d'on s'inicia una senda local que permet gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360°.
  • A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals: un a l'extrem nord conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i un altre a l'extrem sud conegut com a "Ruta del Barranc d'Aigua Oliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.
  • Platja del Fortí i Platja de Fòra Forat, situades al llarg del Passeig Marítim.
  • Cales situades a la zona nord i zona sud.
  • El port de Vinaròs on es troba la Llonja del peix i el far.
  • També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per a l'ús urbà. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, que té una longitud d'1 km.

Cultura i EsportsModifica

Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.

En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", l 'escola de música ESMUVI, la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià (fundada l'any 1984), així com L'Aula de Teatre de Vinaròs (fundada l'any 2008), el grup folklòric local "Les Camaraes", el ball de dimonis de Vinaròs, la Colla de dolçaina i tabal, la muixeranga de Vinaròs o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).

En l'àmbit esportiu destaquen: el Club Natació Vinaròs, el Club de Futbol Vinaròs, el Club de Bàsquet Vinaròs, el Club Esportiu Vinaròs d'atletisme, el Club d'Handball Vinaròs, el Club Ironmans Vinaròs de futbol americà, el Club de Patinatge Artístic Vinaròs, el Club de Tenis Vinaròs, o el Club de Pesca "La Lubina" i el Club Hípic Ecuvin. L'esport en què més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que el desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'un descens l'any anterior quan havien estat 7 anys seguits a primera.

Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco que s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques, que està situat a la plaça del mercat; la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs; la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs; la Biblioteca Municipal, situada entre el carrer del Pilar i la plaça Hort dels Escribano; o el Casal Jove, situat al carrer Carreró.

D'instal·lacions esportives cal destacar les següents: la pista d'atletisme vora el polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc de skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cervol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sènior situat al P.A. I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils en què se situaran els tres camps de futbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.

Costums i festesModifica

 
Desfilada del Carnaval 2010

Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:

A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble i es puja a l'ermita. El Ball de Dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del Fortí i, alhora, ha introduït elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.

Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de gom a gom el puig de l'ermita. L'any 2010 se celebrà el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el célebre veí i compositor Carles Santos. El 2013 el Ball de Dimonis recuperà la Dansa dels Dansants, documentada al segle XVIII, I ballada a l'ermita de Vinaròs.

El Carnaval de Vinaròs cada any és més gran i famós i és considerat "Festa d'Interès Turístic Autonòmic", encara que també está en tràmit la consideració de "Festa d'Interés Turístic Nacional". D'aquesta festa cal destacar l'arribada de Carnestoltes, la presentació de les reines, la nit del pijama, les desfilades del dissabte i el diumenge, l'enterro de la sardina i la cremà del Carnestoltes.

A Setmana Santa destaquen les processons típiques d'aquestes dates que les diferents cofraries realitzen per distints carrers de la ciutat.

Al juny se celebren les Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, en què es trien la Reina i les Dames locals que representen les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar les actuacions dels Nanos i Gegants, les revetlles, els concerts, el segici popular, el correfoc, actuacions amb dolçaina i tabal, el castell de focs, la traca, etc.

En agost té lloc les Festes del Llagostí amb un caire més turístic, ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seua cua amb un toc morat). També en aquest mes, normalment, es realitza una representació del Carnaval de Vinaròs bé amb la gala de les reines, bé amb una petita desfilada. Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sèrie d'actes culturals per commemorar la Carta Pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de Vinaròs.

Calendari amb les principals festesModifica

  • Gener: Sant Antoni (Dia 17) / Sant Sebastià (Dia 20)
  • Gener/Febrer/Març: Carnaval de Vinaròs (29 de gener al 8 de febrer de 2016)
  • Març/Abril: Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció (18 al 27 de març de 2016)
  • Juny: La Verge de la Misericòrdia / Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere
  • Juliol: La Verge del Carme (Dia 16)
  • Agost: Festes del Llagostí (Dia 8)
  • Setembre-Octubre: Carta de Població de Vinaròs (29 de setembre)

Personatges il·lustresModifica

Ordenats cronològicament per la data de naixement:

NotesModifica

  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) (321 vots, 2,65%) i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) (96 vots, 0,79%).
  2. ↑ La coalició Acord Ciutadà (EUPV-ERPV-EV perdé el regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p.179. ISBN 8487398456. 
  2. ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. ↑ Redacció «Guillem Alsina nou alcalde de Vinaròs». 7diesactualitat.com, 15-06-2019.
  5. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.178 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. ↑ Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 15-17. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  7. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 27 març 2020].
  8. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Vinaròs», 26-05-2019. [Consulta: 27 març 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vinaròs. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  10. ↑ Juan Felipe Leal. Anales del Cine en México, 1895-1911. Vol. 6, 1900: Segunda parte. El cinematógrafo y los teatros. Juan Felipe Leal, p. 224–. ISBN 978-607-7700-42-5 [Consulta: 13 agost 2011]. 
  11. ↑ http://www.vicentegarciajulbe.uji.es/

BibliografiaModifica

  • Vinaròs (1957-…) setmanari conegut com El Diariet

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)
 
 Commons (Categoria)  
 
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vinaròs&oldid=23556965»