Obre el menú principal

Ermita de Sant Gregori de Vinaròs

L'Ermita de Sant Gregori de Vinaròs està situada als afores de la població, en l'encreuament dels camins del Cementeri o de les Dues Viles i, el de Sant Gregori, a uns 700 m de la població.

Infotaula d'edifici
Ermita de Sant Gregori
Sant Gregori de Vinaròs.jpg
Ermita de Sant Gregori
Dades
Tipus ermita
Arquitecte Fra Pere Gonel
Creació 1780
Data de finalització 1799
Característiques
Estat d'ús bo
Estil arquitectònic Barroc
Material Maçoneria de pedra i morter de calç
Construcció Segle XVIII
Mesura 13,5 (Amplada) × 19,5  (Llargada) m
Altitud 21 msnm
Ubicació geogràfica
Baix Maestrat
 40° 28′ 53″ N, 0° 27′ 48″ E / 40.4815°N,0.4632°E / 40.4815; 0.4632
Bé immoble de rellevància local
Identificador 12.03.138-006
Activitat
Diòcesi Tortosa
Festivitat 9 de maig
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Després d'haver-se lliurat d'una plaga de llagostes, els llauradors, agraïts a Sant Gregori, qui creien els havia ajudat, decidiren el 28 de setembre de 1779 la construcció de l'ermita. Fou contractat Pere Gonel, frare i arquitecte vinarossenc, per realitzar les traces i la construcció. La primera pedra es col·loca el 9 de maig de 1780. En 1781 ja estava acabada la façana, segons la data gravada a la llinda, però la decoració interior es finalitza el 1799, segons altra inscripció en la volta. Les edificacions contigües es farien en aquesta última data.

Durant molts anys del segle XX l'ermita fou utilitzada com magatzem municipal, i es va anar deteriorant. I la casa de l'ermità i el terreny dels voltants fou utilitzat per realitzar els exàmens de conduir.

Durant els estius de 2001 i 2002 un grup d'estudiants i llicenciats de l'UJI rehabilitaren l'interior de l'ermita. I en 2003 un taller d'ocupació restaurà la façana i els voltants.[1] Durant aquests anys eliminaren l'espadanya que coronava la façana.

El 26 de març de 2009 s'inaugurà a l'antiga casa de l'ermità un punt de trobada familiar, espai de mediació entre pares i fills.[2]

 
Portada

ArquitecturaModifica

L'ermita té planta de creu grega, prolongat l'eix principal per situar el cor alt als peus i, el presbiteri en la capçalera. Es cobreix el creuer amb cúpula sobre petxines que es recolzen sobre pilastres d'ordre compost (a l'exterior, la cúpula se sustenta sobre tambor octagonal poc elevat, amb finestres rectangulars, que a l'interior se situen entre els nervis de la cúpula), mentre els braços laterals estan coberts per volta de canó amb llunetes, i els angles, per volta de creueria. L'absis, recte, es cobreix per una volta de quadrant d'esfera sobre petxines.

Façana amb cornisa de línies trencades, on s'emmarca, centrada, una portada de dos cossos. L'inferior, amb pilastres toscanes que suporten un fris amb mètopes i tríglifs, i en la clau de la llinda, un escut oval amb els símbols del sant. El segon cos se centra en una fornícula apetxinada delimitada per pilastres jòniques i acompanyada per pinacles en els extrems. I per damunt, un ull de bou ovalat protegit per pinacles, que augmenta la verticalitat.

El retaule major, fet per J.B. Nicolau, compta amb la representació de Sant Antoni Abat coronant el conjunt, les representacions de Sant Abdó i Sant Senén als laterals i la imatge de Sant Gregori a la fornícula central. Es conserven també dos retaules laterals al fresc dedicats a Santa Rita de Càscia i a Sant Nicolau de Tolentino.[3]

FestivitatModifica

Fa anys es feia romeria el 9 de maig. Actualment no té culte excepte en ocasions especials.

ReferènciesModifica

  1. Fonollosa, Emili. Un taller de empleo restaura la ermita de Sant Gregori de Vinaròs. Vinaròs news, edició 172 (del 29 de setembre al 10 d'octubre de 2003). [Consulta: 2 juny 2009]
  2. Coscollano, Alicia. Los padres e hijos ‘conflictivos’ podrán mediar en la comarca. El periódico Mediterráneo (Castelló, 26 març 2009). [Consulta: 2 juny 2009].
  3. Ermita de Sant Gregori, dins Turisme Vinaròs. [Consulta: 3 juny 2009]

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ermita de Sant Gregori de Vinaròs
  • Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-saló del segle XVIII a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Dávalos-Fletcher, 2002. pp. 212-216. ISBN 84-688-0002-3.
  • Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996, pp. 128-129. ISBN 84-86895-72-3.
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, p. 441. ISBN 84-89944-93-8