Far

construcció dissenyada per emetre llum i ajudar a la navegació
Per a altres significats, vegeu «Far (desambiguació)».

El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat. Serveixen com a ajuda a la navegació marítima i per avisar de perills en la costa o entrades de ports.[1] Qui s'encarrega d'aquest edifici és un faroner o una persona farera.[2]

Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa
El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya)

EtimologiaModifica

L'origen de la paraula far es deu a la construcció, en l'illa de Pharos —enfront de la ciutat d'Alexandria, a l'antic Egipte—, d'una torre d'uns 134 metres d'alçada amb un foc al damunt, per guiar les naus.

CaracterístiquesModifica

La concentració eficient de la llum des d'una font omnidireccional com la del tipus usat en els fars requereix unes lents d'un diàmetre molt gran. Això comportava unes lents molt gruixudes i pesants, fins a l'aparició de les lents fresnel, el disseny de les quals va permetre la construcció de grans lents i d'un punt focal més curt sense el pes i el volum de les anteriors.

Per conservar l'energia, la llum es concentra de dues maneres:

  • verticalment, on la llum es concentra en un feix horitzontal.
  • horitzontalment, on la llum es concentra en una o dues direccions, però la rotació de la làmpada fa que es vegi en tot l'horitzó.

Història dels farsModifica

A l'entrada dels ports construïts pels romans, solia haver-hi altes torres que servien de far a imitació del cèlebre d'Alexandria, erigit per Ptolemeu II, i el qual —recordant les pires d'apoteosi— estava format per piràmides truncades posades en disminució una sobre unes altres. De vegades, també s'empraven com a fars figures colossals. Tal era el Colós de Rodes.

Durant l'Edat Mitjana, els fars no van ser objecte de cap perfeccionament, excepte en el seu decorat, que de vegades va ser molt notable. En el segle xvii, no eren encara els fars més que fogueres de fusta de carbó que cremaven o bé bells llums tancades dins de llanternes de vidre fins que en 1782 l'enginyer Teulère va reemplaçar tan imperfectes mitjans per llums de reflectors parabòlics.

Al segle xix, la il·luminació dels fars va fer un pas immens, amb la invenció per part de Fresnel de les lents de graons, compostes per un vidre central de forma ordinària envoltat per una sèrie d'anells de poc gruix, el perfil del qual és de tal manera que tots tenen el mateix focus principal. Al mateix temps, va inventar Fresnel amb Arago les llums de tortes concèntriques que produeixen una intensa llum equivalent a molts llums Presó.

A èpoques anteriors, els fars tenien un guardador de fars que acostumava a viure-hi, i que havia d'ocupar-se’n del manteniment i de la neteja, sobretot de les instal·lacions lumíniques. Actualment, els fars que segueixen en ús són operats majoritàriament de forma automàtica, i vigilats a distància.

RegulacionsModifica

Els fars són codificats nacionalment i internacional amb un número als llibres de fars, als quals es descriuen: el seu nom, la seva situació i posició en latitud i longitud, l'alçada del focus lluminós sobre el nivell del mar, la seva forma i color, el tipus de llum, el color, les agrupacions, la intensitat i la duració de les llampades en el temps; i la longitud nominal de la llampada.

ReferènciesModifica

  1. «far». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari nàutic, 2007, p. 66. ISBN 978-84-482-4604-4. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far