Joan Elies Adell i Pitarch
Joan-Elies Adell i Pitarch (Vinaròs, Baix Maestrat, 18 de febrer de 1968) és un poeta, traductor i filòleg valencià. Pertany al grup dels Imparables, antologats al volum Imparables (2004). El juny de 2018 fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que va ocupar fins a març de 2019.[1][2]
(2015) | |
Nom original | (ca) Joan-Elies Adell |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 febrer 1968 (56 anys) Vinaròs (Baix Maestrat) |
7è Director de la Institució de les Lletres Catalanes | |
12 juny 2018 – 19 març 2019 ← Laura Borràs i Castanyer – Oriol Ponsatí-Murlà → Nomenat per: Joaquim Torra i Pla, Laura Borràs i Castanyer | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Oberta de Catalunya |
Gènere | Poesia i assaig |
Biografia
modificaDoctor en filologia i llicenciat en comunicació audiovisual en la Universitat de València, ha estat professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca HERMENEIA de la Universitat de Barcelona, on és professor del Màster en Literatura en l'Era Digital. També ha estat professor visitant a la UNC Charlotte. Va ser el coordinador de l'oficina de l'Alguer de la Delegació del Govern de Catalunya a Itàlia fins a l'octubre 2017. Pel que fa a la seua obra literària, ha publicat diverses obres assagístiques al voltant de la música i la cultura digital.
A més, s'ha dedicat al conreu de la poesia, amb títols com La matèria del temps (1994), que va meréixer el premi Gabriel Ferrater de poesia, Oceà immòbil (1995) guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, A curt termini (1997), que va rebre el premi Ciutat d'Elx de poesia, Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) premi Alfons el Magnànim, La degradació natural dels objectes (2004), Jocs Florals de Barcelona, Pistes Falses (2006), 1r premi Màrius Sampere de poesia, Si no et tinc (2013), XV Premi Parc Taulí de Sabadell i Escandall (2014). Ha estat antologat als volums col·lectius Bengales en la fosca (1998), Dotze poetes valencians (2000), Vint-i-un poetes del segle XXI (2001), Imparables (2004) i Medio siglo de oro. Antología de la poesía contemporánea en catalán (2014). És el curador de l'antologia poètica La Tercera Illa. Poesia catalana de l'Alguer (1945-2013).[3]
Obra publicada
modificaPoesia
modifica- La matèria del temps. Tarragona: El Mèdol, 1994
- Oceà immòbil. Catarroja: Ajuntament, 1995
- A curt termini. València: Eliseu Climent / 3i4, 1997
- Un mateix cel. València: 7 i mig, 2000
- Encara una olor. Alzira: Bromera, 2003
- La degradació natural dels objectes. Barcelona: Proa, 2004
- Pistes falses. Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2006
- Si no et tinc. Lleida: Pagès Editors, 2013
- Escandall. Barcelona: Meteora, 2014
- Res no és personal. Barcelona: Saldonar, 2018
Llibres de poesia traduïts a altres llengües
modifica- Scandaglio. Pròleg i traducció d'Antoni Coronzu. Alessandria: Edizioni dell'Orso, 2017
- La degradazione naturale degli oggetti. Pròleg i traducció de Giampaolo Vincenzi. Roma: Edizioni Ensemble, 2020
- Niente è personale. Pròleg de Stefano Resmini. Traducció de Francesco Esposito. Roma: Edizioni Ensemble, 2021
Antologia poètica
modifica- La Tercera Illa. Poesia Catalana de l'Alguer (1945-2013). Barcelona: Edicions Saldonar, 2013
Assaig
modifica- Música i simulacre a l'era digital. Lleida: Pagès, 1997.
- (ed.) Indústria musical i cultural popular. Barcelona: Editorial UOC, 2005.
- (coor. amb Jaume Radigales) (Des)acords, música i músiques als països catalans (1975-2009). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009.
- (coor. amb Roger Canadell) L'acadèmia i els límits. Barcelona: Editorial UOC, 2010.
- Guia sentimental de l'Alguer. Barcelona: Pòrtic, 2016.
Traduccions publicades
modifica- Tema de l'adéu de Milo De Angelis. Edicions Saldonar. Barcelona: 2016.
- Encontres i paranys de Milo De Angelis. Edicions Saldonar. Barcelona: 2020.
- Historiae d'Antonella Anedda. Edicions Saldonar. Barcelona: 2022.
- Viatja vers: poesia a la butxaca dels texans de Chiara Carminati. Editorial Birobiro. Barcelona: 2022.
- (amb Anton Pujol) Colònia DMZ de Don Mee Choi. Raig Verd Editors. Barcelona: 2022.
- Premis Literaris Baix Camp - Gabriel Ferrater de poesia, 1993: La matèria del temps.
- Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, 1994: Oceà immòbil.
- Ciutat d'Elx de poesia, 1996: A curt termini.
- Alambor d'assaig breu de Benicarló, 1996: Notes per a una redefinició dels estudis literaris catalans.
- Associació Foment de la Cultura Catalana d'assaig breu, 1997: Mètode i ideologia de la historiografia literària catalana.
- Ciutat de Sagunt - Jaume Bru i Vidal de poesia, 2000: Un mateix cel.
- València Alfons el Magnànim de poesia, 2002: Encara una olor.
- Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, 2004: Encara una olor.
- Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 2004: La degradació natural dels objectes.
- Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere, 2005: Pistes falses.
- XV Premi de Poesia Parc Taulí, 2012: Si no et tinc.
Referències
modifica- ↑ «Joan Elies Adell dirigirà la Institució de les Lletres Catalanes». [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «Decret 103/2018, de 12 de juny, de nomenament del senyor Joan Elies Adell Pitarch com a director de la Institució de les Lletres Catalanes». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 12-06-2018. [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «Joan Elies Adell, nou director de la Institució de les Lletres Catalanes». Núvol.
- ↑ Joan-Elies Adell al Qui és Qui de les Lletres Catalanes