Segre

Riu de Catalunya, del sud i del nord (estat francès)
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Segre (desambiguació)».

El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra. La conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

Infotaula de geografia físicaSegre
Lleida-Riu de Lleida.jpg
El Segre al seu pas per Lleida
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial2.843 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlta Cerdanya (França), Pirineus Orientals (França) i Districte de Prada (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVessant nord del Pic Petit de Segre
Final
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMequinensa Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraEbre Modifica el valor a Wikidata
Segre (rivière).png Modifica el valor a Wikidata
42° 24′ 09″ N, 2° 06′ 30″ E / 42.4025°N,2.1084°E / 42.4025; 2.1084
41° 21′ 49″ N, 0° 18′ 10″ E / 41.363656°N,0.302644°E / 41.363656; 0.302644
Afluent
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions265 (longitud) km
TravessaCerdanya, Alt Urgell, Noguera, Segrià i Baix Cinca
Superfície de conca hidrogràfica22.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal100,2 m³/s (Seròs) Modifica el valor a Wikidata
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó).
Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell

Al llarg d'aquest recorregut hi ha els embassaments d'Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai. En surten diversos canals i séquies de regadiu: el canal Segarra-Garrigues, el canal d'Urgell, amb les séquies corresponents: el canal de Balaguer, el canal de Seròs, etc. Considerant-ne la longitud, el cabal i la conca, és el principal afluent de l'Ebre.

A la fi dels anys 2010, s'hi han observat (una de les primeres vegades en terres mediterrànies) zones infectades pel julivert gegant, una espècie invasora que als rius d'Alemanya causa anualment uns deu milions d'euros de danys, ja que fomenta[1] l'erosió.

EtimologiaModifica

La primera menció que tenim del Segre és de Cèsar, als seus comentaris sobre la Guerra Civil.[2] També apareix versificat a la Farsàlia, que en diu:

« [...] placidis praelabitur undis

Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,

Saxeus ingenti quem pons amplectitur arcu,

Hibernas passurus aquas

»
« [...] hi corre per davant [de Lleida], de corrent suau,

el Segre, cèlebre riu d'Hespèria;

l'abraça un pont de pedra amb una gran volta

per resistir les crescudes de l'hivern

»
Marc Anneu Lucà, Farsàlia, IV, 13-16

El significat del topònim ens és desconegut, però és clarament preromà. No es torna a documentar fins al segle ix, que apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore.[3]

El Segre a l'Alta CerdanyaModifica

Naixença i primer tram entre muntanyesModifica

El Segre es forma a l'extrem sud-est del terme comunal de Llo, als Clots de Segre, en un circ format, de nord-est a nord-oest, passant pel sud, pel Camp de Perones, el Pic de Finestrelles (2.826,9), el Coll de Finestrelles (2.604,9), el Pic del Segre, o Puigmal de Segre (2.843,2 m alt), el Pic Petit de Segre, o Puigmal Petit de Segre (2.808,8), el Puigmal de Llo (2.762,4), el Puig de Coma Dolça ( 2.579,6) i la Tossa d'Er (2.342,8). A l'interior d'aquest circ neix el riu a la Font de Segre (a 2.404), i els seus afluents de capçalera: el Rec de Caires Forcs, el de la Solanera, el dels Collets, el de Coma Dolça i el de la Mata Fosca. Abans del Mas Patiràs i de les Gorges del Segre rep encara els recs del Coll de l'Escala, de Font Tarlit, del Montareu i de la Callella. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu: quan encara és a 1.715,4 metres d'altitud, se'n deriva per la dreta el Rec d'Esplugues que, mantenint sempre una alçada semblant, arriba al nord-est del poble de Llo, a 1.687 m alt.

Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.

Pas per la plana cerdanaModifica

Afluents del riu SegreModifica

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

Vegeu tambéModifica

Termes municipals i comunals que travessaModifica

 
Projecte de canalització del Segre per La Seu d'Urgell el 1865 (no es va dur a terme)
 
Ciutat de Lleida inundada per la crescuda del Segre. 26.10.1891

Des del naixement fins a la desembocadura a l'Ebre:

 
El Riu Segre després de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa

ReferènciesModifica

  1. Aymerich, Pere «Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana». Orsis Organismes i sistemes, vol. 27, 2013, pàg. 195-207.
  2. Cèsar, De Bello Civili, I, 40
  3. Bolòs i Masclans, 2008.
  4. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La captació d'aigua del Segre seria per un màxim de vuit mesos.