Obre el menú principal
Si busqueu la població valenciana, vegeu Ondara

El riu Ondara o d'Ondara[1] és un riu de la conca de l'Ebre que passa per les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i el Segrià

Infotaula de geografia físicaOndara
Riu Ondara Tàrrega.jpg
Tipus Riu
Ubicació
Cota inicial 800 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaUrgell
Localització Civit
Localització regadius del Canal d'Urgell
 41° 39′ 41″ N, 1° 17′ 59″ E / 41.66151667°N,1.29981389°E / 41.66151667; 1.29981389
Dades i xifres
Dimensions 47  m (Llargada
Creua Urgell, Segarra
Superfície ?
Mesures i indicadors
Cabal ?
Modifica les dades a Wikidata

D'acord amb les configuracions del terreny, l'aigua de la conca de l'Ondara s'ajunta al final del riu Corb, un després s'ajunta amb el Segre; però la construcció del Canal d'Urgell (1860), en va afectar el curs. Avui dia el riu es perd enmig dels regadius d'aquest canal.

Localment és conegut com un riu contaminat i desagradable. El 2011 la Unió Europea va decidir multar el municipi de Tàrrega per abocar aigua residual mal tractada al riu, incomplint la normativa europea.[2]

RecorregutModifica

L'Ondara neix a Bordell, prop de Civit, al límit del terme de Talavera (Segarra), a uns 800 m d'altitud. Passa per Civit, Montfar, Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Sant Pere dels Arquells, Vergós, Cervera, Fonolleres, i la Mora, i entra a l'Urgell, després d'haver recorregut uns 7 km per les terres del Talladell. A Tàrrega el riu s'eixampla i s'obre, i després s'endinsa pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd entre els regadius del canal d'Urgell.

Al tram corresponent a l'Urgell, la conca s'estén des de la serra d'Almenara, que la separa del riu Sió, fins als altiplans dels termes de Montornès i Verdú. El Clot del Morer o reguer de Santa Maria, el barranc de sant Gil a Claravalls i el reguer d'Altet s'unien amb al riu d'Ondara per la dreta, però actualment els dos primers es perden al canal d'Urgell sense arribar al seu destí originari. Per l'esquerra, l'afluent més important és el riu Cercavins,[3] que baixa de la Segarra per la vall de Montornès, el Mas de Bondia i Verdú i, després d'haver recollit l'aigua del torrent de Vilagrasseta, es junyeix amb l'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. El riu d'Ondara recorre uns 9 km per l'Urgell.

Originàriament, el riu passa pel terme del Bullidor, prop de Barbens, segueix pels llogarets de Montalé, Vallverd, i arriba a la Cendrosa on segueix el curs de l'actual Barranc de la Bovera. I al terme dels Arcs es junta amb el Corb, i tots dos rius arriben a Vilanova de la Barca i desguassen al riu Segre a l'anomenat los Tres Rius o los Quatre Rius, just abans de l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana.

Durant tot el seu trajecte el riu observa tres aspectes. El primer es el de la zona de Monfred fins a Tàrrega, o de la Segarra, on passa per un paisatge de secà, amb turons i altures. Durant aquest trajecte, el riu rep tots els seus majors afluents, com la Rasa del Sebastià, el Torrent del Prat, la Rasa del Martí, la Riera de Monells, i com a mes importants, el Torrent Salat, que ve per Rubinat i la Sisquella desguassant a Sant Pere el Gros, i el Cercavins, des de Cabestany, la Guardia-Lada, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, agafant les aigües del Torrent de Vilagrasseta, que ve de la Guardia-Lada, Vilagrasseta, Gramuntell, i Granyena de Segarra, passa per el Mas de Bondia, i finalment a Verdú on després d'un llarg trajecte desguassa a l'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. Dins aquest trajecte, l'Ondara presenta un aspecte net amb molta vegetació de ribera.

Després de Anglesola i Vilagrassa, l'Ondara entra a la Plana d'Urgell, on la seva presencia desapareix prop del Bullidor, on s'endinsa sota terra i filtra entre les sequíes del canal d'Urgell. L'aspecte del riu durant aquest trajecte es sec amb poc mes que un canyissar de ribera. Finalment arriba prop de la Cendrosa , on torna a agafar forma i segueix en direcció Segre.

En el ultim tram del riu, el terreny segueix sent molt pla, de regadiu i sense ningun afluent. En canvi, el riu pren forma amb vegetació de ribera, i amb el casament amb el Corb el riu s'eixampla i forma grans meandres. Ja a la vellesa, el riu arriba a Vianova de la Barca on desguassa amb el Segre just abans que ho fes la Noguera Ribagorçana.

Té un cabal escàs que s'aprofita per a regar els horts, proveir d'aigua algunes granges i cobrir les necessitats domèstiques del Talladell.

El riu d'Ondara recorre una zona intermèdia entre els contraforts suaus de l'altiplà de la Segarra, a 400 m, i les planes al·luvials de l'Urgell, a 300 m. Té una llargada total d'uns 16 km de nord a sud, i passa d'unes terres de relleu trencat i barrancós, a llevant, a un terreny ondulat suaument que es van desdibuixant fins a convertir-se en planes, a Ponent.

FaunaModifica

 
Orthetrum brunneum al riu Ondara al seu pas per Tàrrega.

Tot i la contaminació de l'aigua d'aquest riu, s'hi pot trobar alguna espècie d'odonat que hi habita, com la Calopteryx haemorrhoidalis o l'Orthetrum brunneum. També s'hi poden observar ofidis com la colobra d'aigua (Natrix maura).

ReferènciesModifica