Riu Ondara

Riu de Catalunya
Si busqueu la població valenciana, vegeu Ondara

El riu Ondara o d'Ondara[1] és un riu de la conca de l'Ebre que passa per les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, i el Segrià

Infotaula de geografia físicariu d'Ondara
Riu Ondara Tàrrega.jpg
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial720 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSegarra (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCivit
Final
Cota final312 m Modifica el valor a Wikidata
VegueriaPonent Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióregadius del Canal d'Urgell
DesembocaduraCanal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
41° 34′ 02″ N, 1° 23′ 09″ E / 41.5671°N,1.3859°E / 41.5671; 1.3859
41° 40′ N, 1° 04′ E / 41.67°N,1.06°E / 41.67; 1.06
Dades i xifres
Dimensions47 (longitud) km
CreuaUrgell, Segarra

D'acord amb les configuracions del terreny, l'aigua de la conca de l'Ondara s'ajunta al final del riu Corb, un després s'ajunta amb el Segre; però la construcció del Canal d'Urgell (1860), en va afectar el curs. Avui dia el riu es perd enmig dels regadius d'aquest canal.

Localment és conegut com un riu contaminat i desagradable. El 2011 la Unió Europea va multar el municipi de Tàrrega per abocar aigua residual mal tractada al riu, incomplint la normativa europea.[2]

RecorregutModifica

Al curs superior es diu barranc de Civit, que neix a Bordell de la confluència de la Rasa del Comtet amb la Rasa de Santa Fe, al límit del terme de Talavera (Segarra), a 836 m d'altitud. En confluir amb la Rasa del Sebastià al nord-est de Civit pren el nom de riu d'Ondara. Després passa per Montfar, Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Sant Pere dels Arquells, Vergós, Cervera, Fonolleres, i la Mora. Entra a l'Urgell, després d'haver recorregut uns set quilòmetres per les terres del Talladell. A Tàrrega el riu s'eixampla i s'obre, i després s'endinsa pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd entre els regadius del canal d'Urgell.

Al tram corresponent a l'Urgell, la conca s'estén des de la serra d'Almenara, que la separa del riu Sió, fins als altiplans dels termes de Montornès i Verdú. El Clot del Morer o reguer de Santa Maria, el barranc de sant Gil a Claravalls i el reguer d'Altet s'unien amb al riu d'Ondara per la dreta, però actualment els dos primers es perden al canal d'Urgell sense arribar al seu destí originari. Per l'esquerra, l'afluent més important és el riu Cercavins,[3] que baixa de la Segarra per la vall de Montornès, el Mas de Bondia i Verdú i, després d'haver recollit l'aigua del torrent de Vilagrasseta, es junyeix amb l'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. El riu d'Ondara recorre uns nou quilòmetres per l'Urgell.

Originàriament, el riu passava pel terme del Bullidor, prop de Barbens, seguia pels llogarets de Montalé, Vallverd, i arriba a la Cendrosa on segueix el curs de l'actual Barranc de la Bovera. Al terme dels Arcs es juntava amb el Corb, i tots dos rius arribaven a Vilanova de la Barca i desguassaven al Segre a lloc anomenat los Tres Rius o los Quatre Rius, just abans de l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana.

Durant el trajecte el riu observa tres aspectes. El primer es el de la zona de Monfred fins a Tàrrega, o de la Segarra, on passa per un paisatge de secà, amb turons i altures. El riu hi rep tots els seus majors afluents, com la Rasa del Sebastià, el Torrent del Prat, la Rasa del Martí, la Riera de Monells, i com a mes importants, el Torrent Salat, que ve per Rubinat i la Sisquella desguassant a Sant Pere el Gros, i el Cercavins, des de Cabestany, la Guardia-Lada, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, agafant les aigües del Torrent de Vilagrasseta, que ve de la Guardia-Lada, Vilagrasseta, Gramuntell, i Granyena de Segarra, passa per el Mas de Bondia, i finalment a Verdú on després d'un llarg trajecte desguassa a l'Ondara entre Tàrrega i Vilagrassa. Dins aquest tram l'Ondara presenta un aspecte net amb molta vegetació de ribera.

Després de Anglesola i Vilagrassa, l'Ondara entra a la Plana d'Urgell, on desapareix prop del Bullidor, on s'endinsa sota terra i filtra entre les sequíes del canal d'Urgell. L'aspecte del riu durant aquest trajecte es sec amb poc mes que un canyissar de ribera. Finalment arriba prop de la Cendrosa , on torna a agafar forma i segueix en direcció Segre.

En el ultim tram del riu, el terreny segueix sent molt pla, de regadiu i sense ningun afluent. En canvi, el riu pren forma amb vegetació de ribera, i amb el casament amb el Corb el riu s'eixampla i forma grans meandres. Ja a la vellesa, el riu arriba a Vilanova de la Barca on desguassa amb el Segre just abans que ho fes la Noguera Ribagorçana.

 
Orthetrum brunneum al riu Ondara al seu pas per Tàrrega

Té un cabal escàs que s'aprofita per a regar els horts, proveir d'aigua algunes granges i cobrir les necessitats domèstiques del Talladell.

El riu d'Ondara recorre una zona intermèdia entre els contraforts suaus de l'altiplà de la Segarra, a 400 m, i les planes al·luvials de l'Urgell, a tres cents metres. Té una llargada total d'uns 16 km de nord a sud, i passa d'unes terres de relleu trencat i barrancós, a llevant, a un terreny ondulat suaument que es van desdibuixant fins a convertir-se en planes, a Ponent.

FaunaModifica

Tot i la contaminació de l'aigua d'aquest riu, s'hi pot trobar alguna espècie d'odonat que hi habita, com la Calopteryx haemorrhoidalis o l'Orthetrum brunneum. També s'hi poden observar ofidis com la colobra d'aigua (Natrix maura).

ReferènciesModifica

  1. «riu d’Ondara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Segura, Albert «La justícia europea multarà divuit municipis catalans per contaminació». El Punt, 18-06-2011.
  3. «el Cercavins». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

Coord.: 41° 39′ 41.46″ N, 1° 17′ 59.33″ E / 41.6615167°N,1.2998139°E / 41.6615167; 1.2998139