Talavera

municipi de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Talavera (desambiguació)».

Talavera és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca de la Segarra de 247 habitants (2018).[1] El terme limita amb els municipis segarrencs de Ribera d'Ondara i Montoliu de Segarra, els municipis anoiencs de Montmaneu i Argençola i els municipis de Santa Coloma de Queralt i Llorac (Conca de Barberà).[2] Tot i fer frontera amb municipis de dos provincies diferents, històricament, Talavera es troba envoltat de pobles de la Segarra original.[3]

Infotaula de geografia políticaTalavera
Pas cobert del carrer Major (Talavera) - 1.jpg
Carrer Major de Talavera Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 34′ 55″ N, 1° 20′ 19″ E / 41.58197°N,1.33848°E / 41.58197; 1.33848
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaSegarra Modifica el valor a Wikidata
Població
Total283 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat9,4 hab/km²
Llar87 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTalaverí, talaverína
Geografia
Superfície30,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud853 - 560 msnm
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRamón Trullols Bergada (1987) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25213 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25216 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT252167 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Medi físic i geografiaModifica

El terme municipal de Talavera ocupa una extenció de 30,11 km2 i és format per un conjunt de pobles i antics termes actualment agregats. Al sector occidental trobem el poble de Talavera, cap del municipi i el poble de Suró, petit llogaret de població de tan sols 2 habitants situat al tossal honònim. Al sud-est del terme trobem el llogaret despoblat de Montfred, amb l'església de Santa Fe de Montfred, l'antic terme i actualment despoblat del Bordell, i el poble de Civit. Altres nuclis de població són Pavia i Pallerols situats al sector septentrional i Bellmunt, a l'extrem nord-est del terme. El municipi rep la capçalera i font del riu Ondara.

Entitat de població Habitants
Bellmunt 28
Civit 36
Pallerols 63
Pavia 20
Suró 2
Monfred 0
Talavera 98
Font: Idescat

El municipi de Talavera està situat a la capçalera del riu Ondara, envoltat per serrats de força alçada però de relleu suau. De fet les elevacions del terme són les de més importància de la comarca, com el tossal de Suró (831 m.), Montfred (834 m.), Turó del Galutxo (851) o la Creu del Vent (804 m.).[2] La major part del terme està situat sobre els 600 msnm excepte el poble de Pallerols, situat entre 600 i 560 msnm.[3]

El poble de TalaveraModifica

El poble de Talavera és el cap de municipi i el principal nucli de població del terme (98 habitants, 2018).[4] Està situat al sector occidental del terme, en una vessant de 800 msnm, coronada pel castell de Talavera. El poble formava una vila closa i encara conserva el que havia sigut un call jueu i diversos elements d'obra popular com carrers coberts. L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador i presenta un portal romànic i afegitors neoclàssics.[2]

Demografia i economiaModifica

Durant el segle xx es produí un gran declivi de la població, i en 100 anys es perdé un 66% de la població. Actualment s'ha revartit la tendència i la població s'ha mantingut estable durant les tres darrers dècades.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
99 115 206 384 216 884 780 836 855 792

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
787 767 739 675 515 421 359 315 315 309

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
304 290 296 288 286 303 304 302 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

L'activitat econòmica principal del municipi és la producció agrària i ramadera. Actualment gran part de la superfícia agrària (2.706 ha.) està dedicada al conreu herbaci, sobretot d'ordi i blat. Tanmateix fins a finals del segle xix gran part del terme era banyada per vinyes, substituïdes arran de la fil·loxera. Pel que fa la ramaderia, destaca la producció d'aviram (170.500 caps, 2018), i el sector boví (1.036 caps, 2018) i el porcí (1.500 caps, 2018).[5][2]

PolíticaModifica

Convergència i Unió ha guanyat totes les eleccions municipals des del restabliment de la democràcia l'any 1979, ostentant l'alcaldia des d'aleshores.[6]

Resultats electoralsModifica

Composició del ple municipal[7]
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JxCat 7 7 7 7 6 4 5 5 5 5 5
AIPN / InSe / InSe - AM 2 2 2 2 2 2
PSC - CP 0 0
PP 0 1 1 0
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Patrimoni i monumentsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Talavera». Idescat. [Consulta: 3 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 VV.AA. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1445-X. 
  3. 3,0 3,1 «ICGC - Vissir3». [Consulta: 24 març 2020].
  4. «Talavera». Idescat. [Consulta: 6 juliol 2019].
  5. «Talavera». Idescat. [Consulta: 3 juliol 2019].
  6. «Llista d'alcaldes de Talavera». Municat. [Consulta: 15 juny 2019].
  7. «Resultats electorals a Talavera». Municat. [Consulta: 30 juny 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talavera