Obre el menú principal

El Canal Industrial de Seròs és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al transport d'aigua pel seu posterior aprofitament hidroelèctric. El seu inici se situa al començament del tram urbà del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida i finalitza després de recórrer 24,51 km en una Central hidroelèctrica de 44.600 kW de potència situada en el terme municipal d'Aitona.

Infotaula de geografia físicaCanal de Seròs
Canal de Seros a su paso por Lleida ciudad.jpg
Tipus Canal hidràulic
Ubicació
 41° 37′ 18″ N, 0° 38′ 37″ E / 41.62165°N,0.64370278°E / 41.62165; 0.64370278
Modifica les dades a Wikidata
Partidor del Canal de Seròs a la Ciutat de Lleida, comarca del Segrià.

Un cop les aigües que transporta són turbinades, el riu Segre recupera tota la seva "esplendor", ja que l'aigua després de recórrer aproximadament 1.000 m per una petita vall anomenada "lo Desaigüe" retorna al riu, del qual havia estat "segrestada" aigües amunt de la localitat de Balaguer, que és el punt on es realitza la captació del Canal de Balaguer. Una infraestructura molt similar que finalitza a la ciutat de Lleida, pocs metres amunt de la captació del Canal de Seròs. En aquest trajecte des de Balaguer fins a Aitona, l'aigua passa per tant per tres centrals hidroelèctriques, dues al Canal de Balaguer (Térmens i Lleida) amb una potència de 12.000 kW cadascuna, i la tercera ja en aquest canal, produint-se en total 68.000 kW d'electricitat.

A part de la seva utilitat industrial el Canal també serveix de captació d'aigua d'algunes de les poblacions que travessa com Torres de Segre. També part de la seva aigua és alliberada a l'anomenada séquia de Torres al terme d'Albatàrrec, utilitzada pel reg a la zona.

Elements constructiusModifica

Les parts principals de la instal·lació són:

Les comportesModifica

 
Comportes del Canal de Seròs a la Ciutat de Lleida, comarca del Segrià.

Aquest és el nom popular amb què es denomina la resclosa construïda per derivar l'aigua del riu. Es va construir aigües amunt de la ciutat i té una llargada de 387 m i 6 m d'alçada.

La concessió inicial contemplava que la construcció de la resclosa s'havia de fer aigües avall de la ciutat però amb diverses contrapartides l'empresa constructora el va poder construir al lloc actual. Això va significar una pèrdua important de cabal del riu Segre al seu pas per Lleida, convertint-lo en riu de flux molt laminar. Però no tot va ser negatiu, l'embassament que es va crear a causa de l'acumulació de fangs, graves i sorres, ha donat lloc un parc urbà anomenat La Mitjana, que l'any 1979 va ser declarat àrea d'interès natural.

La resclosa està dissenyada per derivar cap al canal 60 m³/s, i la resta lliurar-la al riu ja sigui per les seves sis comportes que permeten alliberar fins a 1000 m³/s o per damunt de la mateixa en cas d'avingudes més grans.

El canal de conduccióModifica

L'aigua derivada per la resclosa entra dins del canal, a través de sis comportes de regulació. La conducció fins a la Central hidroelèctrica es pot dividir en dos trams, ja que les seves característiques constructives són diferents.

Al primer tram comença al mateix riu i finalitza a l'embassament d'Utxesa. La secció d'aquest canal, com la majoria de canals de gran capacitat és trapezoïdal. Amb una profunditat de 5 m i una amplada al fons de 6 m i 18 a la superfície, la longitud d'aquest tram és de 19,11 km. Com que té menor capacitat, 60 m³/s, és l'anomenat «canal petit». El pendent és de només 15 cm per quilòmetre. Aquesta secció varia una mica en funció del terreny, com per exemple al pas pel torrent de la Femosa, on el canal és una mica més ample però menys profund.

A partir de l'embassament d'Utxesa, la capacitat es duplica fins al 120 m³/s, augmentant la secció, s'arriba fins als 8,8 m de profunditat i mantenint l'amplada a la base de 6 metres, l'amplada en superfície arriba al 18 m. També s'augmenta el pendent passant a ser de 25 cm per quilòmetre. Aquest tram també anomenat "canal gran" té una longitud de 5,40 km.

Pantà d'UtxesaModifica

Entre l'anomenat canal petit i el canal gran es troba l'embassament d'Utxesa. Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts: la formada per la inundació de les valls del Seca i de la Valleta, formant la part de l'embassament coneguda com la del Seca i la part coneguda com d'Utxesa que és la part inundada de la vall d'Utxesa. Per a la seva construcció es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitat l'acció de l'erosió. Les dues primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 360 i 125 m de longitud respectivament i d'aproximadament 17 d'alçada, i la més gran de 28 m d'alçada i 350 m de longitud a la vall d'Utxesa.

La superfície de l'embassament és de 272,3 ha i té un perímetre de 19,5 km. Igual que el parc de la Mitjana la capacitat de l'embassament s'ha anat reduint per la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació, fet que ha fet passar d'una capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 de l'actualitat.

És important destacar que aquest embassament s'ha convertit en una important zona humida que és utilitzada com a hàbitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declarà, el 23 d'octubre de 1990, com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.

Central hidroelèctricaModifica

Al final del canal l'aigua entra a l'interior de quatre canonades de 3 m de diàmetre i 90 m de llargària. Estan construïdes amb planxa d'acer de 10 mm de gruix i condueixen l'aigua fins a les turbines situades ja a l'interior de l'edifici.

Les quatre turbines d'eix vertical transformen l'energia potencial de l'aigua en energia cinètica rotacional que a través d'un eix vertical arriba fins als alternadors que generen l'electricitat. Cada generador té una potència d'11.150 kW.

Per poder transportar l'electricitat als llocs del consum, situats a l'àrea de Barcelona, es va construir un dels parcs elèctrics més importants de l'època que elevaven la tensió de l'electricitat fins als 110.000 volts, que era la màxima tensió utilitzada a Europa a aquell temps.

CampamentsModifica

Per allotjar els treballadors més importants i facilitar les tasques de disseny es van construir tres campaments al llarg del Canal, el primer de tots el trobem a la mateixa ciutat de Lleida transformat actualment en la seu del Museu de l'aigua, un altre campament als voltants del pantà d'Utxesa i el tercer ja als voltants de la central.

HistòriaModifica

Introducció a la història de l'empresa constructoraModifica

 
Reproducció d'un títol de la Companyia.

Els inicis del Canal de Seròs es remunten al 12 de setembre de 1911, a Toronto (Canadà). Allà, de la mà de l'enginyer nord-americà de naixement Fred Stark Pearson (1861 -1915), es van fundar dues empreses anomenades «Barcelona Traction, Light and Power Company, limited», i «Ebro Irrigation and Power Company, limited». L'objectiu d'aquestes empreses era la producció elèctrica i la seva distribució, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, per a la seva utilització per a l'enllumenat públic, subministraments domèstics i les aplicacions típiques de la força motriu aplicada principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans.

Per portar a terme aquesta finalitat el primer moviment empresarial va ser l'adquisició de la societat "Tramvies de Barcelona" i de la Companyia Barcelonesa d'Electricitat.

Un cop aconseguit el mercat i per tal d'obtenir l'energia elèctrica que necessitava per subministrar les seves empreses, va iniciar un ambiciós projecte d'aprofitament hidroelèctric a la zona del Prepirineu. Dintre d'aquest projecte es troba el Canal Industrial de Seròs, que s'acabaria completant amb la construcció de dues grans preses (Camarasa i Sant Antoni), que a més de produir energia li garantirien un cabal més o menys constant al llarg de l'any. Amb aquestes infraestructures finalitzades es va constituir el primer sistema integrat d'embasaments i centrals construïts a Espanya.

Història de la construccióModifica

La construcció del canal es va iniciar el 30 de novembre de 1912 i la primera turbina va començar a funcionar l'1 d'abril de 1914, per tant la construcció es va fer en un temps record.

Altres fets històricsModifica

Entre els entrebancs que aquesta infraestructura va haver de superar cal destacar-ne dos: el primer la Guerra Civil, durant la qual va ser utilitzat de trinxera i també aprofitant la seva fondària les columnes armades podien circular protegides del foc enemic. El segon entrebanc va ser un greu incendi ocorregut el dia 1 de març de 1950. A causa d'aquest incendi la central va quedar molt afectada, ja que l'edifici va quedar greument malmès i la maquinària parcialment destruïda. Per reprendre l'activitat i evitar nous incendis es va separar el parc de transformació de l'edifici de producció i el 7 de desembre de 1951, la central tornava a funcionar ple rendiment i amb més potència.

També cal esmentar les diferents riuades que ha patit, sobretot la resclosa de derivació, essent la més important l'ocorreguda el del mes d'octubre de 1982, quan el cabal del riu Segre va enregistrar un desguàs de 3100 m³/s.

Enllaços externsModifica