Coll de Nargó

municipi de Catalunya

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaColl de Nargó
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 10′ 26″ N, 1° 18′ 58″ E / 42.173757°N,1.31621°E / 42.173757; 1.31621
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalColl de Nargó Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població568 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3,75 hab./km²)
Llars58 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície151,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud573 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMartí Riera i Rovira (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25793 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25077 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250772 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcollnargo.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica
 
Entitats de població de Coll de Nargó

Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.

Nuclis de població

modifica
Entitat de poblacióHabitants (2023)
Coll de Nargó435
Gavarra41
Sallent de Nargó34
les Masies de Nargó33
Montanissell18
Valldarques9

(Font: Idescat)

Història

modifica

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[2]

Política i govern

modifica

Corporació Municipal

modifica
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
CiU/JUNTS 7 7 7 5 4 3 3 2 2 2
PSC-PM-CP 2 2 1 3 3
ERC-AM 1 1 1 2 2 5 5 4
PdP 1
Ind 7 1 1
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
Fonts: Generalitat de Catalunya[3]

Cronologia de l'alcaldia

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Maria Solà i Solà independent 17/04/1979 --
1983–1987 Josep Maria Solà i Solà
 
23/05/1983 --
1987–1991 Josep Maria Solà i Solà
 
30/06/1987 --
1991–1995 Josep Maria Solà i Solà
 
15/06/1991 --
1995–1999 Josep Maria Solà i Solà
 
17/06/1995 --
1999–2003 Josep Maria Solà i Solà
 
03/07/1999 --
2003–2007 Josep Miquel Duró i Batalla
 
14/06/2003 --
2007–2011 Benito Fité i Vergé
 
16/06/2007 --
2011–2015 Benito Fité i Vergé
 
11/06/2011 --
2015–2019 Martí Riera Rovira
 
13/06/2015 --
2019-2023 Martí Riera Rovira
 
15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
5 39 58 396 394 2.150 1.886 1.919 1.389 1.391

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.638 1.565 1.381 1.511 1.276 847 742 666 618 618

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
606 614 606 599 591 618 628
619
595
587

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
574
549
540
548 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

Economia

modifica

La seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.

Llocs d'interès

modifica
 
Església de Sant Climent de Nargó
  • Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle x o principi del segle xi, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
  • A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
  • A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle xvii durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
  • Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.[4]
  • Museu dels Raiers de Coll de Nargó.

Referències

modifica
  1. «Coll de Nargó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042. 
  3. [enllaç sense format] https://municat.gencat.cat/ca/inici/
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • Volum 5. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5433-4. 

Enllaços externs

modifica