Coll de Nargó
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.[1]
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Comarca | Alt Urgell | ||||
| Capital | Coll de Nargó | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 568 (2023) (3,75 hab./km²) | ||||
| Llars | 58 (1553) | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 151,4 km² | ||||
| Banyat per | Segre | ||||
| Altitud | 573 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Martí Riera i Rovira (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25793 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 25077 | ||||
| Codi IDESCAT | 250772 | ||||
| Lloc web | collnargo.ddl.net | ||||
Geografia
modifica
Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Jussà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.
Nuclis de població
modifica| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Coll de Nargó | 463 |
| Gavarra | 26 |
| Masies de Nargó, les | 30 |
| Montanissell | 28 |
| Sallent de Nargó | 38 |
| Valldarques | 15 |
| Font: Idescat | |
Història
modificaEl terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.
El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[2]
Política i govern
modificaCorporació Municipal
modifica| Candidatura | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | ||
| CiU/JUNTS | 7 | 7 | 7 | 5 | 4 | 3 | 3 | 2 | 2 | 2 | ||||
| PSC-PM-CP | 2 | 2 | 1 | 3 | 3 | |||||||||
| ERC-AM | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 5 | 5 | 4 | ||||||
| PdP | 1 | |||||||||||||
| Ind | 7 | 1 | 1 | |||||||||||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | ||
| Fonts: Generalitat de Catalunya[3] | ||||||||||||||
Cronologia de l'alcaldia
modifica| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Josep Maria Solà i Solà | independent | 17/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Josep Maria Solà i Solà |  |
23/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Josep Maria Solà i Solà | |
30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Josep Maria Solà i Solà | |
15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josep Maria Solà i Solà | |
17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josep Maria Solà i Solà | |
03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Miquel Duró i Batalla | |
14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Benito Fité i Vergé | |
16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Benito Fité i Vergé | |
11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Martí Riera Rovira |  |
13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Martí Riera Rovira | |
15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.
Economia
modificaLa seva economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i d'indústria làctica. Alguns dels seus habitants complementen els seus ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones.
Llocs d'interès
modifica
- Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle x o principi del segle xi, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
- A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
- A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Serni. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle xvii durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
- Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.[4]
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó.
Referències
modifica- ↑ «Coll de Nargó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042.
- ↑ https://municat.gencat.cat/ca/inici/
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Volum 5. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5433-4.
Enllaços externs
modifica