Alàs i Cerc

Alàs i Cerc
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 21′ 13″ N, 1° 30′ 33″ E / 42.353611111111°N,1.5091666666667°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Capital	Alàs
Conté la subdivisió	Alàs
Població humana
Població	322 (2023) (5,58 hab./km²)
Llars	50 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	57,7 km²
Banyat per	Segre
Altitud	768 m
Limita amb	Arsèguel ; la Vansa i Fórnols ; Estamariu ; la Seu d'Urgell ; Cava ; Ribera d'Urgellet
Organització política
• Alcaldessa	Mari Carmen Ribó Domenjó (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25718
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25005
Codi IDESCAT	250058
Lloc web	alascerc.ddl.net

Alàs i Cerc és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, Catalunya, creat el 1970, al llevant del pla de la Seu. El poble d'Alàs és el cap de municipi, però el terme comprèn també els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret despoblat de Lletó, el santuari de Santa Maria de les Peces, el de Sagàs, i diverses ermites i masies esparsos arreu, com l'ermita de Sant Antoni del Tossal, la capella i mas de Sant Miquel, i la masia de la Molina de Lletó. L'economia del municipi s'ha basat sempre en l'agricultura i la ramaderia, en el sector primari, destacant-ne la producció de llet i el conreu de la poma i la pera.

Etimologia

En documentació antiga (segle ix), trobem Alàs com a Alasso, topònim d'origen incert (possiblement preromà). Durant el mateix segle, Cerc es coneixia com a Cerco, que prové del llatí vulgar CERCU (QUERCU en llatí clàssic) i que significa "alzina, roure".^[1]

Geografia

Entitats de població d'Alàs i Cerc

El municipi és a l'est del cap comarcal a 4 kilòmetres d'aquesta, a la riba esquerra del Segre. Limita al nord amb Estamariu, a l'est amb Arsèguel i Cava (Alt Urgell), al sud amb La Vansa i Fórnols, a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que està als primers contraforts de la Serra del Cadí.

El Segre li fa de límit natural pel nord; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a l'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle xix al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra del Cadí, que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2.391 m).

Les terres d'Alàs i Cerc s'estenen al peu de la serra del Cadí i els seus contraforts septentrionals; bona part del sud del municipi és integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Núclis de població

Entitat de població	Habitants (2007)
Alàs	228
Artedó	29
Bastida d'Hortons, la	35
Cerc	41
Ges, el	12
Torres d'Alàs	19
Vilanova de Banat	32
Font: Idescat

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
29	40	50	564	681	1.326	1.212	1.076	1.014	986

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.073	1.021	876	781	762	588	461	431	399	399

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
409	410	400	405	403	404	396	386	376	356

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
350	342	320	329	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1970, després de la fusió dels antics municipis d'Alàs i de Cerc.

Història

Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga (segle ix) apareix com a Cerco que prové del llatí Quercu que significa alzina o roure.

Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso (segle ix). Una altra citació antiga és la del 878, any que s'efectuà una permuta de terres "subtus villa Elasso".

Les altres mencions d'Alàs documentades al segle x en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'alou que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. També el bisbe Sala d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle xix.

Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat, però pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del segle xviii). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
	CiU/JUNTS						4	4	5	4	7	6
	PSC-PM-CP						3	3	2	3		1
	ERC-AM						0	0
	PdP			7	7	7
	Ind	7	7
Total		7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
Fonts: Generalitat de Catalunya^[2]

Cronologia de l'alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Josep Puigdemasa i Alviñà	Ind	19/04/1979
1983 - 1987	Josep Puigdemasa i Alviñà	Ind	23/05/1983
1987 - 1991	Jordi Ribó i Ortodó	PdP	30/06/1987
1991 - 1995	Jordi Ribó i Ortodó	PdP	15/06/1991
1995 - 1999	Joan Soldevila i Pagés	PdP	17/06/1995
1999 - 2003	Bartomeu Majoral i Moliné	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Bartomeu Majoral i Moliné	CiU	14/06/2003
2007 - 2011	Bartomeu Majoral i Moliné	CiU	16/06/2007
2011 - 2015	Bartomeu Majoral i Moliné	CiU	11/06/2011
2015 - 2019	Mari Carmen Ribó i Domejó	CiU	06/13/2015
2019 - 2023	Mari Carmen Ribó i Domenjó	JUNTS	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

FONT:^[3]

Cultura

Festes majors

Alàs: tercer diumenge de juliol
Cerc: segon diumenge de juny
Artedó: primer diumenge d'octubre
Torres: tercer diumenge de setembre
Vilanova: segon diumenge d'agost

Aplecs

Les Peces: dilluns de Pasqua i 16 d'agost
Segars: diumenge després de Pasqua
El Tossal: dia de Sant Antoni (13 de juny)

Vegeu també

Referències

↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://municat.gencat.cat/ca/inici/
↑ «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alàs i Cerc

[1] Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.

[2] {[enllaç sense format]} https://municat.gencat.cat/ca/inici/

[3] «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

[1]

[2]

[3]