Cava (Alt Urgell)

municipi de Catalunya

Cava és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprèn, a més del poble de Cava, el d'Ansovell, el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCava
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 19′ 30″ N, 1° 36′ 20″ E / 42.32505°N,1.60554°E / 42.32505; 1.60554
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalAnsovell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població44 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,04 hab./km²)
Llars17 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície42,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.335 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataGisela Sellés Ribatallada (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25722 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25071 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250714 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcava.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

El municipi forma part del territori històric de l'Urgellet, actualment correspon a bona part de la comarca de l'Alt Urgell, menys la població del Querforadat que pertany al territori històric d'el Baridà (Alt Urgell i Baixa Cerdanya).

Geografia

modifica

És situat al límit de la comarca amb la Baixa Cerdanya. Limita al nord amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l'oest amb Alàs i Cerc, al sud amb La Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l'est amb el terme cerdà de Montellà i Martinet.

El terme s'estén als vessants de tramuntana de la serra del Cadí, i arriba fins a la mateixa carena: la Torre de Cadí (2.561 m), roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana (2.648 m) i el coll del Llitze. Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb el termes de La Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan integrats al Parc Natural del Cadí-Moixeró, com bona part del territori municipal.

Altres accidents que podem destacar dins el terme són el turó de les Llongaderes (1.503 m), el de Boscal (1.507 m), el tossal de la Mata, el dels Jugadors i el del Puig (1.878 m).

Per a arribar als nuclis d'Ansovell i Cava cal prendre la carretera local que des de la N-260 va en direcció a Arsèguel. Passat aquest nucli hi ha una pista asfaltada que remunta el curs del riu d'Arsèguel o de Cadí, que poc abans de la confluència del torrent de Sant Climenç amb el riu de Cadí es bifurca i mena a la dreta cap al poble d'Ansovell i a l'esquerra al poble de Cava. Uns quilòmetres abans hi ha un brancal a l'esquerra que porta al santuari de Sant Cristòfol de Vinyoles.

També des de la carretera N-260 hi ha una pista que mena cap a Toloriu vorejant el tossal del Quer arriba al poble del Querforadat. Els tres nuclis i el santuari de Boscal queden connectats per un camí de gran recorregut (GR-3) que travessa la serra de Cadí, a mig vessant per la banda septentrional.

Núclis de població

modifica
Entitat de població Habitants (2019)
Ansovell 26
Cava 7
Querforadat, el 14
Font: Idescat

Història

modifica

Ja apareix al segle xi amb la forma Cava, probablement prové del llatí cava que significa (roca) buida, cova.

Segons la tradició, el poble antic de Cava era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor; fou cremat i llavors la població es traslladà a l'indret actual. Del castell només resten part dels paraments. Situat dins el comtat de Cerdanya i després al d'Urgell, la primera vegada que apareix documentat el castell és el 1277 en el testament de Galceran III de Pinós. Sembla que la senyoria d'aquest castell anava lligada a la del castell de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. A la primeria del segle xvii el lloc de Cava era de Josep Brera i el 1787, en el cens de Floridablanca, consta que era de jurisdicció reial.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JUNTS 5 5 1 1 1 1 1 1 0 1
PSC-PM-CP 0 1 2 1 0
ERC-AM 0 0
CUP 0 0 2
Ind 2
Total 5 5 1 1 1 1 1 1 3 3 3
Fonts: Generalitat de Catalunya[1]

Cronologia de l'alcaldia

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antoni Pubill i Codina CiU 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Pubill i Altimir CiU 23/05/1983
1987 - 1991 Joan Pubill i Altimir CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Pubill i Altimir CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Pubill i Altimir CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Joan Pubill i Altimir CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Pubill i Altimir CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Joan Gispert i Pallerola PSC-PM 16/06/2007
2011 - 2015 Joan Gispert i Pallerola PSC-PM 11/06/2011
2015 - 2019 Alba González Planas[2] IpC 06/13/2015
2019 - 2023 Gisela Sellés i Ribatallada[3] CUP 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 17 17 197 226 577 524 340 278 273

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
385 286 269 235 193 101 63 53 53 53

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
61 56 57 58 58 56 55
57
60
60

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
57
46
45
51 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica