Alcarràs
Alcarràs és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la província de Lleida (Catalunya).[1]
 Alcarràs | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Ponent | ||||
| Comarca | Segrià | ||||
| Població | |||||
| Total | 9.422 (2018) | ||||
| • Densitat | 82,43 hab/km² | ||||
| Llar | 111 (1553) | ||||
| Gentilici | Alcarrassí, Alcarrassina | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 114,3 km² | ||||
| Altitud | 137 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Miquel Serra i Gòdia | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25180 | ||||
| Codi de municipi INE | 25011 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 250117 | ||||
 | |||||
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Alcarràs | 8.029 |
| Montagut | 30 |
| Polígon Industrial "Reves" d'Alcarràs | 0 |
| Polígon Industrial "Polinasa" d'Alcarràs | 0 |
| Vallmanya | 4 |
| Font: Idescat | |
EtimologiaModifica
D'origen àrab, en documents antics (segle XII) apareix amb la forma Alcaraz.[2]
HistòriaModifica
La població actual és d'origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XII. En l'Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 apareix com a Alcarraz, igual com en altres documents, referit al castell sarraí i a l'església. Segons Zurita, el comte Ermengol VI d'Urgell conquerí en 1147-48 Alcarràs, Alguaire i Aitona (mentre Ramon Berenguer era a Almeria) i el conqueridor és anomenat pel pare Finestres (1752) Guillem d'Alcarràs, fill de Guerau de Jorba, senyor de Montmeneu, Òdena i Rubinat i parent dels comtes de Barcelona. Aquest cognom, adoptat després de la conquesta, hauria estat mantingut pels seus descendents, molt vinculats als hospitalers i als templers.
Al segle XVI els seus successors s'emparentaren amb famílies castellanes i deixaren fins i tot de residir a Barcelona. La població tornà a sofrir les conseqüències de la guerra dels Segadors i els francesos del governador de M. de Rogles ocuparen el castell (1642), on posaren una guarnició, i després el castell restà definitivament inhabilitat, com ho confirma el marquès Filipo de Corsini, que acompanyava Cosme de Mèdici el 1668, quan diu que es trobaren una població molt arruïnada anomenada Alcarràs, del marquès ”di Lafuente” (els successors dels Fernández d'Heredia eren comtes de Fuentes), on amb prou feines es veien les restes d'un petit castell. Per herència dels tan esmentats Heredia el domini del lloc passà als ducs de Solferino a l'inici del segle XVIII, els quals el mantingueren fins a l'abolició de les senyories.
Alcarràs també patí la guerra de Successió, però el 1721 se n'havia refet en part i constituïa ajuntament (des del 1500 havia funcionat un petit consell municipal amb tres jurats o paers). El segle XVIII, coincidint amb un notable increment demogràfic, s'edificà la gran església i el nucli s'estengué al llarg de la carretera de Madrid (1777) per l'actual Raval de Lleida.
En la guerra del Francès els veïns d'Alcarràs es constituïren en sometent i lluitaren sota les ordres del coronel Baget a la serra d'Alcubierre i al Bruc. L'exèrcit francès ocupà el poble el 1810, amb vista a la presa de Lleida. La població allotjà destacaments liberals en la primera i tercera guerra Carlina.
Madoz, a mitjan segle XIX, parla encara d'algunes torres de l'antic castell, que fou enderrocat a la fi del mateix segle. El 1840, ja amb ajuntament constitucional, es crearen les escoles i en 1828-1900 hom explotà el balneari d'Alcarràs, d'aigües clorurades sòdiques ferruginoses, bones per a les malalties de la pell. Aparegueren també noves indústries (farina, sulfurs, aiguardent, etc.).[3]
GeografiaModifica
| Gimenells i el Pla de la Font | Lleida | |
|
||
| Torres de Segre | Sudanell |
La vila està comunicada a través de l'autovia A-2 (sortida 451: L-800 Vallmanya/Alcarràs) i l'autopista AP-2 (sortida 5: Alcarràs).
Les distàncies d'Alcarràs a altres ciutats són: a Lleida 8 km, a Barcelona 150 km, a Saragossa 140 km, a Osca 100 km, a Tarragona 100 km, a Madrid 450 km, a França 270 km, i a València 325 km.
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interèsModifica
- L'Alzina Centenària, imatge del símbol i escut municipal del municipi
- L'Antiga Casa dels Canonges i Ermita de Santa Anna, casa esparsa del segle XVIII
- El Castell de Montagut, d'origen sarraí i dels que només en queden uns vestigis
- El Circuit d'Alcarràs, dedicat al món del motor i inaugurat el maig de 2007
- L'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció, bastida entre 1760 i 1765, amb la façana d'estil barroc
- Biblioteca Joaquim Montoy, inaugurada l'any 2006 compta amb una superfície de 493 m2 i un fons de 26.000 ducuments.[4]
Cultura i festesModifica
L'Institut Municipal de Cultura d'Alcarràs (IMCA) és l'organisme municipal que acull totes les entitats i associacions culturals i festives de la vila. Es reuneix un parell de vegades a l'any per tal de programar i coordinar tots els actes i activitats que desenvoluparan totes aquestes entitats i grups.[5]
Dies festius propis del municipi:
- La festa major d'hivern, en honor a Sant Sebastià: 20 de gener (tot i que dura quatre dies abans o després d'aquesta data, segons s'escaigui)
- La festa major d'estiu: l'últim cap de setmana d'agost
ReferènciesModifica
- ↑ «Alcarràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
- ↑ Web de l'Ajuntament d'Alcarràs Història completa
- ↑ «Què t'oferim». Biblioteca d'Alcarràs. [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Web de l'Ajuntament d'Alcarràs, llista d'entitats que integren l'IMCA
