Alguaire

Alguaire
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	41° 44′ 11″ N, 0° 35′ 02″ E / 41.736318°N,0.58382°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Capital	Alguaire
Població humana
Població	2.986 (2024) (59,6 hab./km²)
Llars	127 (1553)
Gentilici	Alguairenc, alguairenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	50,1 km²
Banyat per	Noguera Ribagorçana i canal d'Aragó i Catalunya
Altitud	304 m
Limita amb	Albesa ; Vilanova de Segrià ; Almacelles ; la Portella ; Almenar ; Torrefarrera
Organització política
• Alcalde	Joan Guillaumet Illa (2024–)
Identificadors descriptius
Codi postal	25125
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25016
Codi IDESCAT	250169
Lloc web	alguaire.cat

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.^[1] Se situa al peu d'un penyal sobre el qual s'alçava lo Castell. El municipi té 2992 habitants (2024).

Entitat de població	Habitants (2024)
Alguaire	2.867
la Mata de Pinyana	125
Font: Idescat

Lo nucli del poble consta de 2662 habitants. Lo disseminat d'Alguaire és de 257 persones, de les quals la majoria habiten les urbanitzacions de Tabac o Pinyana.

Geografia

Llista de topònims d'Alguaire (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

A l'oest hi ha una serra que continua fins al Sas d'Alfarràs, mentre que a l'est s'hi poden trobar múltiples camps de cultiu, travessant lo canal de Pinyana. Darrere lo penyal hi ha un gran secà on es va edificar l'aeroport Lleida-Alguaire.

Es troba a 15 km al nord de Lleida. A 5 km de Rosselló, a 7 km d'Almenar, a 4 de Vilanova de Segrià i La portella, a 7 km de Torrefarrera, a 12 d'Almacelles, a 6 d'Aubesa i a més d'1 km de la colònia de la Mata de Pinyana.

Economia

La seua economia se sosté principalment en l'agricultura i ramaderia, tot i que va reduint-se generacionalment. El seu terme municipal acull l'Aeroport de Lleida-Alguaire.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
102	115	127	161	1.215	2.127	2.165	2.161	2.346	2.397

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.468	2.390	2.472	2.565	2.522	2.782	2.844	2.872	2.856	2.856

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.825	2.824	2.807	2.844	2.928	3.088	3.129	3.140	3.105	3.093

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.006	2.937	3.029	3.040	2.986	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Hi ha diverses troballes en múltiples indrets del terme que daten de l'època preromana, com los jaciments de Tabac, lo Merli, Ratera, Saragossa, lo Coscollar, Alcanissella, les Roques de Vimpèlec i de la calçada del Pedrís fins a Corregó, entre les quals es destaca la ceràmica ibèrica de Tabac. A diversos tossals s'hi ha trobat material ilerget com al Tossal del Maso, de sant Ramon i la serra del Quiles.^[2]

Lo poblament perdurà en època romana, quan esdevingué una fortalesa ilergeta contra la invasió cartaginesa i romana, i fou un punt estratègic en la lluita de Sertori contra Roma (73-72 aC). Esdevingué després un bastió auxiliar dels generals pompeians Afrani i Petreus, oposats a Cèsar a la batalla del Segre. Hi ha també troballes d’època romana (columna estriada del Baix Imperi, monedes...) i visigòtiques. De l’edat mitjana cal destacar la necròpolis de Les Roques de So Roig, situada prop de Les Roques de Vimpela. També cal esmentar lo Pou de Gel, dels segles XVI i XVII.^[1]

Alguaire va ser reconquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145-1147. Tot i que la primera esmenció a la vila va ser pels voltants del 900. La seua conquesta no va ser fàcil ja que el seu castell era una autèntica suda com les de Larida (Lleida), Madínat Balaghí (Balaguer) o Castelló de Farfanya. Es va poblar inicialment amb 40 famílies. El 1149 Ramon Berenguer IV inicia les donacions d’Algoire/Alguareda i son terme a l'Orde de l’hospital de Jerusalem, fins que el 1186 Alfons lo Cast permutà uns terrenys a canvi del seu castell. D'ençà, Alguaire fou lo cap d’una gran comanda santjoanista. Lo 1250 s'hi fundà el convent hospitaler les restes del qual encara es poden veure i estan en procés d’excavació arqueològica. Lo 1319 amb l’annexió de la comanda al Gran Priorat de Catalunya, es creà la baronia d’Alguaire, d'extensió semblant a la dels actuals termes d’Alguaire, Vilanova de Segrià i La Portella.^[3]

La guerra dels segadors el 1640 va representar un cop dur per al monestir, les monges del qual van haver d’anar a viure a Lleida i després a Barcelona. Lo 1651 van tornar a Alguaire fins que el 1699 es van traslladar definitivament a Barcelona, i d’allí van anar passant de monestir en monestir fins que es va tancar Valldoreix lo 2007 per falta de vocacions.^[4]

La baronia es mantingué fins a la fi de l’antic règim (quan es van extingir les senyories el 1833). Durant la invasió borbònica es va destruir força i en pocs anys se'n van perdre tot tipus de riqueses artístiques. El 1774 encara en quedava en peu l'església.

Mentrestant, la vila anà prosperant, tot i que foren freqüents les qüestions derivades dels problemes dels regadius amb la ciutat de Lleida. Des del regnat de Ferran II el Catòlic, la vila era governada en règim de paeria, amb paers, regidors, síndic i un consell general; los caps de casa eren obligats a reparar les muralles i a fer guaites en cas de perill, com s'esdevingué durant la difícil etapa del bandolerisme, que incidí negativament a la vila i arribà a despoblar alguns llocs, com Tabac i Ratera. Entre los bandolers més famosos de la contrada trobem lo llegendari Macot, lo Barber d’Almenar, lo Lletuga, lo Noi de Montellà o lo Mal Flari. També hi van haver certs conflictes amb Almenar. El segle XVIII Alguaire prosperà molt agrícolament i ramadera.

Al 1877 va començar a funcionar una indústria de filatures aprofitant-se del salt de Peretó (al canal de Pinyana). L’empresa de la fàbrica, Serra i cia. va ser absorbida al 1921 per Fàbriques de L. Mata i Pons, d'on ve el nom de l'actual nucli habitat de la Mata de Pinyana. La fàbrica arribà a tindre un primer lloc en el sector tèxtil segrianenc, però la forta crisi del sector en motivà el tancament el 1979. També hi havia al començament del segle XX dos molins de farina, dues premses d’oli i una fàbrica de plomes metàl·liques.

Durant el primer terç del segle XX, corrents catalanistes i anarquistes van quallar al poble, impulsant-se la creació de l'associació catalanista "lo Segrià" que incloïa poblacions de l'abast del sentit antic del terme.^[5] El primer esclat revolucionari rellevant va ser la vaga a la Fàbrica de La Mata del 1902.^[6] L'utopia llibertària es portaria a terme el 1936, creant-se un comitè revolucionari (de la CNT i ERC) que instauraria la segona col·lectivització del Segrià en nombre de propietats expropiades.^[7] Els mateixos anarcocomunistes van cremar els arxius municipals, l'església de St. Sadurní, l'ermita del Merli i St. Sebastià.

Monuments

Plànol del monestir fet pel sieur de Beaulieu el 1647

Monestir Hospitaler d'Alguaire. Suda andalusí convertida en monestir de l'orde de l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Només se'n conserven vestigis de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga església de Santa Maria, a on s'hi fan activitats arqueològiques en un jaciment a càrrec de la Universitat de Barcelona. Comunament anomenat ''Castell d'Alguaire''
Sagrat Cor. Monument cristià construït a dalt de la serra l'any 1966 on hi havia hagut una petita fortificació.

Política

Eleccions Municipals del 2019 a Alguaire

Resultats electorals - Alguaire, 2019
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	MES	Antoni Perea i Hervera	591	5	41,10
	ERC-AM	Gemma Massana Cosialls	557	4	38,73
	JxCat-JUNTS	Joan Antoni Bonet Badia	261	2	18,15
Total		1.454 (69,57%)		11

Eleccions Municipals del 2015 a Alguaire

Resultats electorals - Alguaire, 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	MES	Antoni Perea i Hervera	548	5	40,83
	CiU	Joan Busquets i Saz	448	4	33,38
	ERC-AM	Francesc Teixidó i Mola	309	2	23,03
Total		1362		11

Llista d'alcaldes del municipi d'Alguaire

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Albert Lladonosa i Farreny	independent	19/04/1979	--
1983–1987	Ramon Larregula i Mayench		23/05/1983	--
1987–1991	Ramon Larregula i Mayench		30/06/1987	--
1991–1995	Josep Biel i Gabernet		15/06/1991	--
1995–1999	Josep Biel i Gabernet		17/06/1995	--
1999–2003	Josep Biel i Gabernet		03/07/1999	--
2003–2007	Josep Biel i Gabernet Olga Fransi i Gonzàlez		14/06/2003	--
2007–2011	Antoni Perea i Hervera		16/06/2007	--
2011–2015	Antoni Perea i Hervera		11/06/2011	--
2015–2019	Antoni Perea i Hervera		13/06/2015	--
2019-2023				--
Des de 2023	Inmaculada Roca Vidal (2023-2024) Joan Guillaumet Illa	(2023-24 Impulsem) HORITZO31	17/06/2023	--

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015

Resultats electorals - Alguaire, 2015
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxSí	Josep Maria Forné i Febrer	1062	10	66,54
	PSC	Òscar Ordeig i Molist	138	1	8,65
	Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent	Ramon Usall i Santa	118	1	7,39
	PPC	Marisa Xandri Pujol	91	1	5,70
	UDC	Josep Maria Pelegrí i Aixut	70	0	4,39
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Jorge Soler	57	1	3,57
	Catalunya Sí que es Pot	Sara Vilà Galan	42	0	2,63
	Altres		8		0,5
	Vots en blanc		10		0,62
	Vots nuls		11		0,68
Total		1607			76,13

Fills il·lustres

Josep Lladonosa i Pujol (1907-1990): Insigne historiador, fill il·lustre de la vila i cronista oficial de la ciutat de Lleida.
Maria Malla Fàbregas (1918-1995): escriptora i poetessa, militant anarquista i anarcosindicalista.
Josep Lladonosa i Giró (1938): Reconegut cuiner, xef i escriptor gastronòmic català.