Alguaire

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans. Se situa al peu d'un penyal sobre la qual s'alçava lo Castell. Llur municipi té 3.040 habitants.

Alguaire
Localització
41° 44′ 11″ N, 0° 35′ 02″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Població humana
Total	3.040 (2022)
• Densitat	60,68 hab./km²
Llars	127 (1553)
Gentilici	Alguairenc, alguairenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	50,1 km²
Altitud	304 m
Limita amb	Albesa Vilanova de Segrià Almacelles la Portella Almenar Torrefarrera
Organització política
• Alcalde	Antoni Perea Hervera
Identificador descriptiu
Codi postal	25125
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25016
Codi territorial IDESCAT	250169
Altres
Lloc web	alguaire.cat

Entitat de població	Habitants (2022)
Alguaire	2 919
Mata de Pinyana, la	121
Font: Idescat

Lo nucli del poble consta de 2662 habitants. Lo disseminat d'Alguaire és de 257 persones, de les quals la majoria habiten les urbanitzacions de Tabac o Pinyana.

Geografia

• Llista de topònims d'Alguaire (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

A l'oest hi ha una serra que continua fins al Sas d'Alfarràs, mentre que a l'est s'hi poden trobar múltiples camps de cultiu, travessant lo canal de Pinyana. Darrere lo penyal hi ha un gran secà en el qual s'hi va edificar l'aeroport Lleida-Alguaire.

Es troba a 15 km al nord de Lleida. A 5 km de Rosselló, a 7 km d'Almenar, a 4 de Vilanova de Segrià i La portella, a 7 km de Torrefarrera, a 12 d'Almacelles, a 6 d'Aubesa i a entre 1 i 2 km de la colònia de la Mata de Pinyana

Economia

La seua economia se sosté principalment en l'agricultura i ramaderia, tot i que va reduint-se generacionalment. Llur terme municipal acull l'Aeroport de Lleida-Alguaire.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 102 115 127 161 1.215 2.127 2.165 2.161 2.346 2.397

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.468 2.390 2.472 2.565 2.522 2.782 2.844 2.872 2.856 2.856

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.825 2.824 2.807 2.844 2.928 3.088 3.129 3.140 3.105 3.093

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 3.006 2.937 3.029 3.040 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Hi ha diverses troballes en múltiples indrets del terme que daten de l'època preromana, com los jaciments de Tabac, lo Merli, Ratera, lo Coscollar, Alcanissella, les Roques de Vimpèlec i de la calçada del Pedrís fins a Corregó, entre les quals es destaca la ceràmica ibèrica de Tabac.

Lo poblament perdurà en època romana, quan esdevingué una fortalesa ilergeta contra la invasió cartaginesa i romana, i fou un punt estratègic en la lluita de Sertori contra Roma (73-72 aC). Esdevingué després un bastió auxiliar dels generals pompeians Afrani i Petreus, oposats a Cèsar a la batalla del Segre. Hi ha també troballes d’època romana (columna estriada del Baix Imperi, monedes...) i visigòtiques. De l’edat mitjana cal destacar la necròpolis de Les Roques de So Roig, situada prop de Les Roques de Vimpela. També cal esmentar lo Pou de Gel, dels segles XVI i XVII.

Alguaire va ser reconquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145-1147. Tot i que la primera esmenció a la vila va ser pels voltants del 900. La seua conquesta no va ser fàcil ja que el seu castell era una autèntica suda com les de Larida (Lleida), Madínat Balaghí (Balaguer) o Castelló de Farfanya. Es va poblar inicialment amb 40 famílies. El 1149 Ramon Berenguer IV inicia les donacions d’Algoire/Alguareda i son terme a l’Orde de l’hospital de Jerusalem, fins que el 1186 Alfons lo Cast permutà uns terrenys a canvi de llur castell. D'ençà, Alguaire fou lo cap d’una gran comanda santjoanista. Lo 1250 es fundà el convent hospitaler les restes del qual encara es poden veure i estan en procés d’excavació arqueològica. Lo 1319 amb l’annexió de la comanda al Gran Priorat de Catalunya, es creà la baronia d’Alguaire, d'extensió similar a la dels actuals termes d’Alguaire, Vilanova de Segrià i La Portella.

La guerra dels segadors el 1640 va representar un cop dur pel monestir, llurs monges van haver d’anar a viure a Lleida i desprès a Barcelona. Lo 1651 van retornar a Alguaire fins que el 1699 es van traslladar definitivament a Barcelona, i d’allí van anar passant de monestir en monestir fins que es va tancar Valldoreix lo 2007 per falta de vocacions.

La baronia es mantingué fins a la fi de l’antic règim. Durant la invasió borbònica es va destruir bastant i en pocs anys es van perdre tot tipus de riqueses artístiques. El 1774 encara en quedava en peu llur església.

Mentrestant, la vila anà prosperant, encara que foren freqüents les qüestions derivades dels problemes dels regadius amb la ciutat de Lleida. Des del regnat de Ferran II el Catòlic, la vila era governada en règim de paeria, amb paers, regidors, síndic i un consell general; los caps de casa eren obligats a reparar les muralles i a fer guaites en cas de perill, com s’esdevingué durant la difícil etapa del bandolerisme, que incidí negativament a la vila i arribà a despoblar alguns llocs, com Tabac i Ratera. Entre los bandolers més famosos de la contrada trobem lo llegendari Macot, lo Barber d’Almenar, lo Lletuga, lo Noi de Montellà o lo Mal Flari. També hi van haver certs conflictes amb Almenar. El segle XVIII Alguaire prosperà molt agrícola i ramaderament. Lo 1901 l’empresa Serra i Cia. creà una fàbrica de filatures que el 1921 absorbí la també barcelonina Fàbriques de L. Mata i Pons i que donà origen a la colònia tèxtil i la colònia de la Mata de Pinyana, prop del canal de Pinyana (arribà a tenir un primer lloc en el sector tèxtil segrianenc, però la forta crisi del sector en motivà el tancament el 1979); resta el barri com a nucli habitat. També hi havia al començament del segle XX dos molins de farina, dues premses d’oli i una fàbrica de plomes metàl·liques. Durant la guerra civil espanyola, els republicans bombardejaren l’església d’Alguaire, fent desaparéixer mitja parròquia i llur campanar. Modernament les indústries més destacades pertanyen als sectors alimentari o de la construcció.

Monuments

Plànol del monestir lo 1647

• Lo Monestir Hospitaler d'Alguaire. Suda andalusí convertida en monestir de l'orde de l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Només se'n conserven vestigis de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga església de Santa Maria, a on s'hi fan activitats arqueològiques en un jaciment a càrrec de la Universitat de Barcelona. Comunament anomenat ''Castell d'Alguaire''
• Sagrat Cor. Monument cristià construït a dalt de la serra l'any 1966.

Política

Eleccions Municipals del 2019 a Alguaire

Resultats electorals - Alguaire, 2019

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	MES	Antoni Perea i Hervera	591	5	41,10
	ERC-AM	Gemma Massana Cosialls	557	4	38,73
	JxCat-JUNTS	Joan Antoni Bonet Badia	261	2	18,15
Total		1.454 (69,57%)		11

Eleccions Municipals del 2015 a Alguaire

Resultats electorals - Alguaire, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	MES	Antoni Perea i Hervera	548	5	40,83
	CiU	Joan Busquets i Saz	448	4	33,38
	ERC-AM	Francesc Teixidó i Mola	309	2	23,03
Total		1362		11

Llista d'alcaldes del municipi d'Alguaire

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Albert Lladonosa i Farreny	independent	19/04/1979	--
1983–1987	Ramon Larregula i Mayench		23/05/1983	--
1987–1991	Ramon Larregula i Mayench		30/06/1987	--
1991–1995	Josep Biel i Gabernet		15/06/1991	--
1995–1999	Josep Biel i Gabernet		17/06/1995	--
1999–2003	Josep Biel i Gabernet		03/07/1999	--
2003–2007	Josep Biel i Gabernet Olga Fransi i Gonzàlez		14/06/2003	--
2007–2011	Antoni Perea i Hervera		16/06/2007	--
2011–2015	Antoni Perea i Hervera		11/06/2011	--
2015–2019	Antoni Perea i Hervera		13/06/2015	--
Des de 2019				--

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015

Resultats electorals - Alguaire, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxSí	Josep Maria Forné i Febrer	1062	10	66,54
	PSC	Òscar Ordeig i Molist	138	1	8,65
	Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent	Ramon Usall i Santa	118	1	7,39
	PPC	Marisa Xandri Pujol	91	1	5,70
	UDC	Josep Maria Pelegrí i Aixut	70	0	4,39
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Jorge Soler	57	1	3,57
	Catalunya Sí que es Pot	Sara Vilà Galan	42	0	2,63
	Altres		8		0,5
	Vots en blanc		10		0,62
	Vots nuls		11		0,68
Total		1607			76,13

Fills il·lustres

• Josep Lladonosa i Pujol (1907-1990): Insigne historiador, fill il·lustre de la vila i cronista oficial de la ciutat de Lleida.
• María Malla Fàbregas (1918-1995): escriptora i poetessa, militant anarquista i anarcosindicalista.
• Josep Lladonosa i Giró (1938): Reconegut cuiner, xef i escriptor gastronòmic català.

Bibliografia

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/alguaire

http://www.ub.edu/proyectopaisajes/index.php/ca/eixos/monestir-i-entorn?id=88

https://www.idescat.cat/

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alguaire

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya