Almenar
Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià. Està format per el nucli d'Almenar i La Bassa Nova, un annex que limita amb la Llitera.
 Almenar | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Vista d'Almenar  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Vegueria | Ponent | ||||
| Comarca | Segrià | ||||
| Població | |||||
| Total | 3.357 (2020) | ||||
| • Densitat | 50,41 hab/km² | ||||
| Llar | 137 (1553) | ||||
| Gentilici | Almenarenc, almenarenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 66,6 km² | ||||
| Altitud | 329 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25126 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 25021 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 250215 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | almenar.cat | ||||
El 2019 l'alcaldessa és Teresa Malla Aige.[1]
| Entitat de població | Habitants (2018) |
|---|---|
| Almenar | 3.421 |
| la Bassa Nova | 32 |
| Font: Idescat | |
EtimologiaModifica
El terme Almenar ja apareix en documents al segle xi. Prové de l'àrab al-menar, "talaia per a fer alimares, fogueres".[2]
HistòriaModifica
El novembre de 1642, durant la guerra dels Segadors fou escenari del setge d'Almenar, en la que les tropes castellanes de Jacinto Loris van ser contingudes pel capità Jaume d'Algerri i 100 arcabussers, fins a l'arribada de les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt, que van fer fugir als assetjants.
Batalla d'Almenar de 1710Modifica
El 27 de juliol de 1710, durant la Guerra de Successió Espanyola, fou escenari de la Batalla d'Almenar. Just després de l'intent de setge dels borbons a Balaguer i aprofitant la seva retirada cap a Lleida, les tropes austriacistes de Guido Starhemberg i James Stanhope, van anticipar-se al pas de les tropes de Felip V, ocupant la població d'Almenar i derrotant les tropes espanyoles de Francisco Castillo Fajardo, el marquès de Villadarias. Els dos pretendents a la Corona, Felip V i Carles III, també foren presents a la batalla.
Els regiments de cavalleria anglesa liderats per James Stanhope van protagonitzar el xoc, amb un atac molt agressiu sobre l'ala esquerra de l'exèrcit francoespanyol. El pànic es va apoderar de les tropes borbòniques i molts soldats van fugir en desbandada. El resultat va ser del tot favorable a Carles III. En total, l'exèrcit borbònic va comptabilitzar 1.500 baixes i només la foscor de la nit va evitar que la pèrdua fos major.
A partir d'aquesta acció els aliats van recuperar, de manera puntual, el regne d'Aragó. Alhora, van poder materialitzar la segona ocupació de Madrid ocorreguda el 21 de setembre de 1710.
Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i, sobretot, a partir de la derrota republicana a la Batalla de l'Ebre, es va obrir el pas cap a l'ocupació de Catalunya per part de les tropes encapçalades per Francisco Franco. Catalunya es va veure castigada amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia i els seus projectes, que no es restablirien fins a la mort del dictador Francisco Franco.[3]
Aquest conflicte bèl·lic va significar un augment de la repressió econòmica, política i social, esdevenint així la causa de la fugida dels ciutadans a causa de la por de patir els efectes bèl·lics, tant polítics com de caràcter econòmic. A més, el malson no s'acabava aquí, molts dels exiliats van acabar en camps de concentració nazis i la majoria no va tornar.[4] En el cas de Lleida, dels 313 lleidatans als que va afectar, en van morir 169, 8 dels quals eren d'Almenar.[5]
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
EducacióModifica
El municipi compta amb l'Escola d'Almenar, inicialment coneguda com a Escoles Graduades d'Almenar. L'edifici va ser inaugurat entre finals de l'any 1935 i principis de 1936.[6] Va néixer de l'interès de la Segona República Espanyola d'aconseguir l'ensenyament públic universal. La façana del centre conserva un escut de la vila d'Almenar en pedra.[7]
Llocs d'interèsModifica
- Biblioteca Ramon Berenguer IV[8]
- Patrimoni Monumental d'Almenar
- Mare de Déu del Solà és una escultura gòtica de pedra que representa la Mare de Déu amb el nen al braç dret.[9]
- La central elèctrica d'Almenar és una petita central elèctrica. Es va inaugurar el 1928 per tal de proporcionar energia elèctrica amb força hidràulica a partir del Canal de Pinyana.[10][11]
- Cal Tonot
- Museu
- Casa Seró (d'Asprer)
ReferènciesModifica
- ↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
- ↑ «La Guerra Civil a Catalunya».
- ↑ MIR, Conxita; GARRÓS, Aida; RAMON, Gabriel. Vestigis, memòries i símbols a les comarques de Lleida. 1931-2014. Juneda: Fonoll, 2015.
- ↑ «Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme». [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ FORNS I BARDAJÍ, J. ALMENAR. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.84. ISBN 978-84-9791-870-1.
- ↑ Escoles graduades festacatalunya.cat
- ↑ «Biblioteca Ramon Berenguer IV d'Almenar». [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ Forns i Bardají, J. Almenar. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.83. ISBN 978-84-9794-870-1.
- ↑ FORNS I BARDAJÍ, J. ALMENAR. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.81. ISBN 9878497918701.
- ↑ «Almenar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almenar |