Canal d'Aragó i Catalunya

obra hidràulica entre Aragó i Catalunya

El canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a canal de Tamarit)[1] és una obra hidràulica singular, tant per la mateixa magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha.[1] El propietari actual del canal d'Aragó i Catalunya és la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i la zona regable s'organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants.

Infotaula de geografia físicaCanal d'Aragó i Catalunya
Imatge
Presa del Canal d'Aragó i Catalunya al riu Esera (Juny de 1908)
TipusCanal de reg Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Éssera Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaSegrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMassalcoreig Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraSegre Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 06′ 20″ N, 0° 17′ 16″ E / 42.105677°N,0.28776°E / 42.105677; 0.28776
41° 25′ 50″ N, 0° 21′ 23″ E / 41.430586°N,0.356512°E / 41.430586; 0.356512
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata

El seu recorregut comença a Olvena on recull aigua del riu Éssera des del pantà de Barasona (també anomenat de Joaquim Costa), i acaba desembocant al Segre a l'altura de la Granja d'Escarp fent un recorregut de 134 km.[1] Un canal secundari anomenat canal de Saidí fa 47,4 km.[1] El total de les catorze séquies principals que surten del canal d'Aragó i Catalunya sumen 139 km.[1]

A la Catalunya estricta aquest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha.[1]

Història modifica

Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle xviii, a l'època de Carles III.[1] Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d'aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834.[1] Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l'enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910.[1]

Dades[2] modifica

  • Demarcació: Lleida
  • Superfície: 38.185 ha
  • Procedència aigua: Superficial
  • Dotació: Transformació – 8238 m3/ha/any

Conreus modifica

Afecta els conreus de fruita dolça, farratges i cereals.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 54
  2. «Aragó i Catalunya». Regadius de Catalunya. Arxivat de l'original el 2010-10-01. [Consulta: 12 juliol 2011].