Obre el menú principal

L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.

Infotaula de geografia físicaÉssera
Rio Esera, Benasque.jpg
Tipus Riu i Lloc d'Importància Comunitària
Inici
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
ComarcaRibagorça
MunicipiBenasc
Localització Pic de la Maladeta
Final
Localització Cinca
Esera (rivière).png
 42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.10138889°N,0.23888889°E / 42.10138889; 0.23888889
Afluent
Conca hidràulica Conca de l'Ebre
Qualitat
Dimensions 99.000 (longitud) m
Superfície de conca hidrogràfica 123 km²
Àrea protegida Natura 2000
Identificador ES2410046
Modifica les dades a Wikidata
Riu Éssera

Frontera lingüísticaModifica

La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle XVI (ribagorçà).

 
Forat d'Aigualluts, al costat del riu Éssera

Estanys i afluentsModifica

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éssera  
  1. «L'Éssera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «vall dels Ivons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «aigüeta de la Vall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «vall de Lliterola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «vall de Llosars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «vall de Bagüenya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «vall Hiverna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «el Rialbo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Nocelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Bissaürri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «vall de Vaticielles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «vall de Perramó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Gavàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «serra del Jordal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «barranc d’Espés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Sant Esteve del Mall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Vilacarle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III). 
  19. «torrent de Penyascaró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Urmella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Senç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 42° 12′ 49.69″ N, 0° 20′ 53.5″ E / 42.2138028°N,0.348194°E / 42.2138028; 0.348194