Obre el menú principal

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

Infotaula de geografia físicaIsàvena
Calvera-riuIsavena-2785sh.jpg
Tipus Riu
Inici
Cota inicial 1200 m
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
Localització Les Paüls
Final
Localització Al riu Éssera a Graus
Desembocadura Riu Éssera
Río Isábena.png
 42° 11′ 00″ N, 0° 20′ 00″ E / 42.18333333°N,0.33333333°E / 42.18333333; 0.33333333
Afluent
Conca hidràulica Conca de l'Ebre
Dades i xifres
Dimensions 69.000 (longitud) m
Creua Ribagorça
Modifica les dades a Wikidata

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc[2] o barranc d'Espés.[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:[4] per Santa Maria d'Ovarra,[5] les Ferreries i[6] Pardinella.[7] En Tor-la-ribera,[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve[11] o el barranc de Carrasquer.[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[14]

Història i llenguaModifica

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[15]

Vegeu tambéModifica

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu IsàvenaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Riu Isàvena
  1. «congost d'Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ministeri de Medi, Estudi de la qualitat ecològica del riu Isàvena
  3. «Espés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Beranui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «les Ferreries». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Pardinella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Tor-la-ribera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Biasques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Serradui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Sant Esteve del Mall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «serra del Jordal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «la Baixa Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Flora i fauna del Congosto d'Ovarra
  15. Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

BibliografiaModifica