Viquipèdia

Tor-la-ribera

municipi d'Osca

Tor-la-ribera (en castellà, Torre la Ribera) és un municipi de la Baixa Ribagorça, estès sota els peus del massís d'El Turbó (2 556 m) fins a la Vall de l'Isàvena.[1][2] Està situat a 1.085 metres d'altitud. La superfície municipal és de 31,9 km², i la distància a Osca arriba als 120 quilòmetres. La població actual és de 113 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTor-la-ribera
Torre la Ribera (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 21′ 15″ N, 0° 33′ 01″ E / 42.354166666667°N,0.55027777777778°E / 42.354166666667; 0.55027777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorre la Ribera (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població97 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3,03 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície32,06073 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.085 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Franch Aventin Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22483 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22233 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtorrelaribera.es Modifica el valor a Wikidata

Està dividit en dos barris: el de l'església i el de baix, sent aquest el de major població. L'any 1834 va formar ajuntament amb Sant Aventí, i en 1.845 es va unir a Vilacarle. A primers de 1.860 va reemplaçar a Vilacarle com a capçalera del municipi, i després també se li van unir Les Viles del Turbó, Visalibons i Brallans.[3]

El terme modifica

Comprèn la vall de la ribera de Vilacarle, des de la capçalera al massís del Turbó, gairebé fins a la confluència amb l'Isàvena, per la dreta d'aquest riu, ja dins el municipi proper de Beranui. La susdita vall de Vilacarle és encerclada també pel port de les Ares (2 012 m), al límit amb Espés i Beranui, pel coll de Raters (1 830 m) i el de la Plana del Tosal (1 718 m), ambdós al termenal amb el darrer municipi citat; a ponent, pel mateix Turbó (al límit amb la Vall de Bardaixí i amb la La Vall de Lierp i pel pic d'Esvenegàs (1 305 m). El terme comprén el curs de la riba de Vilacarle i el curs alt inferior del seu afluent per la dreta el torrent de la Vall, que en el curs mitjà discorre pel terme, veí, de la vall de Lierp. Per un petit tram a llevant, el terme arriba fins al curs de l'Isàvena. Al centre aproximat del terme es destaca el Montet (1 365 m); un altre pic és el de Sant Sadurní (1 163 m), més a migdia, i encara un altre, el pui de Casiasses (986 m), a l'interfluvi de l'Isàvena i la riba de Vilacarle. El terme comprèn el cap de municipi, els pobles de Vilacarle i de les Viles de Turbó, el llogarret de Visalibons i els despoblats de Brallans, Cercuran, Magarrofes, Santanulla, Sant Aventí i les Cases de Torlarribera. La carretera local que segueix l'Isàvena i duu a la La Pobla de Roda és un dels eixos de comunicació: s'hi accedeix per un camí fins a les Viles de Turbó.[4]

Economia modifica

Les terres ermes ocupen el 16% del terme; el conreu el 33%, i els pasturatges, amb algunes prades naturals de secà, el 6%. A la resta hi ha força bosc (25%), però predomina el matollar. Un 20% del terme són terrenys comunals del municipi. El conradís en relació amb els béns privats es representa el 25% i el 90% en la seva estructura interna. La grandària mitjana de les explotacions és de 93 ha. Un 95% de les terres són conreades pels propietaris i un 1,1% en arrendament. Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, on el blat (40%) és avantatjat per l'ordi (60%). La ramaderia principal és de bestiar oví: prop de 1.200 caps en 8 explotacions de més de 100 caps cadascuna (només una fa transhumància d'estiu). Hi ha 100 caps i escacs de boví, repartits en 10 petites explotacions, dedicades a la producció de llet per la diposit de recollida de Campo. El cabrum va desaparèixer del tot als anys 1970 hi ha una dotzena d'explotacions dedicades a la producció del porcí, amb una cinquantena de truges. L'única indústria existent s'ha desenvolupat entorn de l'estació termal de les Viles de Turbó. Dins la rodalia de la Pobla de Roda, el mercat agrícola es divideix entre Graus i Campo.

El municipi està inclòs a la ZEPA.[5]

El poble modifica

El poble cap del municipi s'anomena simplement la Torre (1 085 m) i s'assenta en un coster que domina la confluència del torrent de la Vall amb la riba de Vilacarle. a la solana hi ha una vintena de cases escampades, amb 19 h. (28 el 1981). En la part més elevada de la població hi ha restes de l'antiga església parroquial que, com l'actual, era dedicada a Sant Abdó i Sant Senén. Aquesta església vella sembla que era romànica (resta l'arrencada de la volta al mur meridional i part del de tramuntana). En la parròquia actual de Sant Abdó i Sant Senén es conserva una pica procedent de l'església vella. Al poble hi ha també la capella romànica de Santa Brígida. El lloc fou del monestir de Santa Maria d'Ovarra.

A l'esquerra de la riba de Vilacarle, assentat a la solana del Montet, hi ha el poble de Vilacarle o Vilacarli (940 m) 30 h (38 el 1981). Vilacarle de nom germànic, fou el centre històric del municipi, darrerament desplaçat per la Torre. Al segle XI hi havia una comunitat monàstica. L'església parroquial de Santa Maria de Vilacarle, d'origen romànic, ha estat reformada; d'antic, es conserva la part inferior del campanar de torre. prop del poble de Vilacarle hi ha el despoblat i mas de Santa Nulla, amb la capella de 'Sant Vicenç.

Entitats de població modifica

El fogatjament de 1385 hi registra 12 focs; el del 1495, 37. El 1860 hi havia 474 h i el 1900, 305. El 1920 n'hi havia 337, 375 el 1930 i 418 el 1940. El 1960 n'hi havia 395, 210 el 1970, 157 el 1975 i 123 el 1981. O sigui una davallada constant.

  • Tor-la-Ribera (les Cases de Tor-la-Ribera).[6] Situat a 1.085 metres, actualment té 19 habitants, i a prop del poble hi ha 8 habitants més disseminats. La temperatura mitjana anual és de 10,5° i la precipitació anual, 800 mm.[7]
  • Brallans.[8] Està situat a 1.380 metres d'altitud, sota el Tossal del Far de 1.401 metres i sobre el barranc de la Llera. Té actualment 7 habitants.
  • Santanulla.[9]
  • La Torre.[10]
  • Vilacarle.[11] Està situat a 940 metres d'altitud i té 25 habitants en el nucli del llogaret. Disseminat: 5 habitants més. Dins de la zona de Vilacarle trobem Magarrofes,[12] que és un nucli disseminat situat en un entorn de gran bellesa natural i té censats 7 habitants. També podem trobar el caseriu de Santa Nulla. L'agricultura i la ramaderia són la base de l'economia de Vilacarle.
  • Les Viles de Turbó.[13] Situat a una altitud de 1.437 metres, el llogaret està al costat d'una font termal que emana a 9 graus. Famós per les seves aigües mineromedicinals. La població actual és de 36 habitants. Destaquen en la seva part antiga cases annexes per una arcada com casa Saura i el Nogueret.
  • Cercuran.[14]
  • Sant Aventí.[15] Paratge de gran bellesa paisatgística. Actualment té 1 habitant censat.
  • Visalibons.[16] Està situat a 1.040 metres d'altitud i actualment té 14 habitants. Posseeix una església parroquial d'origen romànic encara que bastant reformada, i proper al poble s'alça l'ermita de Sant Sadurní.

Imatges modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tor-la-ribera
  1. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «mapa de Tor-la-Ribera». Arxivat de l'original el 2012-06-20. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. ↑ «Web de l'Ajuntament Tor-la-Ribera». Arxivat de l'original el 2015-06-03. [Consulta: 29 maig 2015].
  4. ↑ Enciclopèdia Catalana S. A. "Gran Geografia Comarcal de Catalunya, v. XII. Pàgs. 420/22 (ISBN 84-85194-47-0)
  5. ↑ «d'Especial Protecció d'Aus». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r juny 2015].
  6. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Torre la Ribera». Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: 12 setembre 2016].
  8. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tor-la-ribera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tor-la-ribera&oldid=31485757»