Éssera

Éssera
Tipus	Riu i lloc d'importància comunitària
Inici
Entitat territorial administrativa	Aragó (Espanya)
Localització	Pic de la Maladeta
Final
Entitat territorial administrativa	Aragó (Espanya)
Localització	Cinca
	42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.1014°N,0.2389°E
Afluent	riu Isàvena
Conca hidràulica	conca de l'Ebre
Dades i xifres
Mida	99 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	123 km²
Àrea protegida Natura 2000
Identificador	ES2410046

L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.^[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.

Frontera lingüísticaModifica

La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle xvi (ribagorçà).

Forat d'Aigualluts, al costat del riu Éssera

Estanys i afluentsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éssera

↑ «L'Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 «vall dels Ivons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «aigüeta de la Vall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Lliterola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Llosars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Bagüenya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall Hiverna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «el Rialbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Nocelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Bissaürri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Vaticielles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Perramó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Gavàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «barranc d'Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vilacarle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III).
↑ «torrent de Penyascaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Urmella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Senç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] «L'Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[GEC-2] 2,0 ^2,1 «vall dels Ivons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «aigüeta de la Vall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «vall de Lliterola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «vall de Llosars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] «vall de Bagüenya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[7] «vall Hiverna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[8] «el Rialbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[9] «Nocelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[10] «Bissaürri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[11] «vall de Vaticielles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[12] «vall de Perramó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[13] «Gavàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[14] «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[15] «barranc d'Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[16] «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[17] «Vilacarle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[18] Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III).

[19] «torrent de Penyascaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[20] «Urmella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[21] «Senç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]