Éssera

Éssera
	;
Tipus	Riu i lloc d'importància comunitària
Inici
Entitat territorial administrativa	Aragó (Espanya)
Localització	Pic de la Maladeta
Final
Entitat territorial administrativa	Aragó (Espanya)
Localització	Cinca
	42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.1014°N,0.2389°ECoord.: 42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.1014°N,0.2389°E
Afluent	riu Isàvena
Conca hidràulica	conca de l'Ebre
Dades i xifres
Dimensions	99 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	123 km²
Àrea protegida Natura 2000
Identificador	ES2410046

L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.^[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.

Riu Éssera

Frontera lingüísticaModifica

La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle xvi (ribagorçà).

Forat d'Aigualluts, al costat del riu Éssera

Estanys i afluentsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éssera

↑ «L'Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 «vall dels Ivons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «aigüeta de la Vall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Lliterola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Llosars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Bagüenya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall Hiverna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «el Rialbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Nocelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Bissaürri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Vaticielles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «vall de Perramó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Gavàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «barranc d'Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Vilacarle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III).
↑ «torrent de Penyascaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Urmella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Senç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] «L'Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[GEC-2] 2,0 ^2,1 «vall dels Ivons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] «aigüeta de la Vall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «vall de Lliterola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «vall de Llosars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] «vall de Bagüenya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[7] «vall Hiverna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[8] «el Rialbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[9] «Nocelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[10] «Bissaürri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[11] «vall de Vaticielles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[12] «vall de Perramó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[13] «Gavàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[14] «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[15] «barranc d'Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[16] «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[17] «Vilacarle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[18] Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III).

[19] «torrent de Penyascaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[20] «Urmella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[21] «Senç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]