Benavarri

municipi d'Osca

Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi homònim de la Baixa Ribagorça (província d'Osca, Aragó) a més de ser la capital d'aquesta comarca i la capital històrica del comtat de Ribagorça. Benavarri és al Prepirineu, a 90 km d'Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 782 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar. La major part del territori però pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la serra del castell de Llaguarres i al sud la Serra del Montsec. Situat a la Franja de Ponent (passà a formar part de la província d'Osca el 1834) ha estat sempre un lloc de pas i de convergència de cultures; pel seu terme passa la carretera N-230 que uneix Lleida i la Vall d'Aran.

Infotaula de geografia políticaBenavarri
Benabarre (es) modifica
Bandera de Benavarri.svg Escut de Benavarri.svg
Benavarri.JPG
Vista parcial de Benavarri modifica

Localització
Ribagorza.png modifica
 42° 07′ 00″ N, 0° 29′ 00″ E / 42.11667°N,0.48333°E / 42.11667; 0.48333
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca modifica
Capital de
Població
Total1.124 (2019) modifica
• Densitat7,15 hab/km²
GentiliciBenavarrès, Benavarresa modifica
Geografia
Superfície157,143665 km² modifica
Altitud827 m modifica
Limita amb
Organització política
• Alcalde modificaAlfredo Sancho Guardia modifica
Identificador descriptiu
Codi postal22580 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE22053 modifica
Altres

Lloc webbenabarre.es modifica
Església de Benavarri dalt del castell

HistòriaModifica

En 1058 fou conquerida a l'emirat de Saraqusta per Ermengol III amb el suport de Ramon Berenguer I de Barcelona i Arnau Mir de Tost.[1]

Entitats de població[2]Modifica

  • Benavarri.[3] (Manté una estructura medieval en els seus carrers). Situat a 1 quilòmetre i al nord de Benavarri està Santa Maria de Llinars, antic convent dominicà.[4]
  • Aler. Terme agregat a Benavarri abans del 1930. Està situat a 669 metres d'altitud i al vessant occidental de la serra de Sant Salvador. Les aigües d'aquest antic municipi pertanyen a la conca de l'Éssera.[5] Al NW del llogaret està el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses.[6]
  • Entença. Situat a l'esquerra del riu de Queixigar. Pertany a Benavarri des de l'any 1974, abans annexat al de Calladrons. El castell del poble fou origen de la baronia d'Entença.[7]
  • Calladrons. Està situat a un tossal i a l'esquerra del riu Guart. De l'antic castell de Calladrons queda una torre. L'any 1974, l'antic terme de Calladrons amb els seus pobles: Calladrons, Siscar i Entença, va ser annexat a Benavarri.[8]
  • Castilló del Pla. Situat al peu de la serra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antigament era del municipi de Pilzà.[9]
  • Siscar. Està situat a 591 metres d'altitud i a la dreta del riu de Queixigar.[10]
  • Estanya. Està situat a 716 metres d'altitud i a la serra que separa el riu Guart i les aigües de la Sosa (Cinca).[11]
  • Pilzà. Està situat a 905 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Fins a l'any 1972 fou un municipi independent. Les entitats de població que comprenia el terme eren: Estanya, Castilló del Pla, els despoblats de Penavera i Cabestany,[12] i la quadra d'Andolfa.[13]
  • Purroi de la Solana. Situat damunt el barranc del Molí. Terme independent fins al 1974.[14] El municipi comprenia l’ermita de la Mare de Déu del Pla.[15]

TerritoriModifica

Gran part del territori es dedica a l'agricultura bàsicament de secà i a la ramaderia (principalment oví i porcí). Les indústries que hi havia lligades a l'agricultura, com l'espardenyeria i la farinera, han pràcticament desaparegut. Darrerament ha crescut el sector de la construcció a causa del fet que la vila ha estat tradicionalment una zona d'estiueig.

A nivell patrimonial destaquen el castell dels comtes de Ribagorça, antiga fortalesa d'Ibn Awar; l'església gòtica, el nucli urbà medieval, les ermites de Sant Medard, Santa Maria de Calladrons i Sant Salvador d'Entença, i les esglésies de Sant Romà d'Estanya, Sant Esteve d'Estanya, Sant Jaume d'Entença, Santa Anna de Calladrons, Santa Maria d'Aler, Sant Cristòfol de Siscar i Sant Miquel de Siscar.

Les festes patronals en honor a Sant Medard són el 8 de juny, d'aquestes festes destaca la famosa pastorada entre l'amo i el rabadà, i el típic "ball dels palitrocs". Es realitza la "Baixada dels Carricotxes", un concurs de guarniment de carrosses. El 8 d'agost es fa "El ball dels Salvatges", una representació recentment recuperada de teatre i ball amb la finalitat de conquerir una dama. El tercer cap de setmana d'agost es fan les festes d'estiu.

Benavarresos il·lustresModifica

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Universitat de Lleida, p. 26. ISBN 8484093417. 
  2. Informació de la Comarca
  3. «Benavarri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Llinars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Aler». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «les Ventoses». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Entença». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Calladrons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Castilló del Pla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Siscar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Estanya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Cabestany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Pilzà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Purroi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «el Pla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavarri