Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Infotaula de personaJoan II de Ribagorça
Joan d'Aragó
Duc de Luna
Juan de Aragon de Ribagorza.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1457 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Benavarri (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1528 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Montsó (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMonestir de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
St George's Cross Crowned Badge.svg  46è President de la Generalitat de Catalunya
1512 – 1514
  Comte de Ribagorça
  Lloctinent de Catalunya
Coat of Arms of Ferdinand I of Naples.svg  Virrei de Nàpols
Escudo de Luna.svg  I Duc de Luna
Blason Châtelain d'Amposta (selon Gelre).svg  Castellà d'Amposta
Malteserkreuz.svg   Cavaller Orde de Sant Joan
Activitat
OcupacióMilitar i polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Ribagorça (1485 (Gregorià)–1512 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría López de Gurrea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons VII de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
PareAlfons VI de Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
Premis
Membre de l'orde de Sant Joan
Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat
Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Mort i enterramentModifica

Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Vegeu també: Sepulcre de Joan II de Ribagorça

ReferènciesModifica

  1. Inclòs a la llista de nomenats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Ribagorça


Precedit per:
Jordi Sanç
President de la
Generalitat de Catalunya

15121514
Succeït per:
Jaume Fiella
Precedit per:
Alfons VI
Comte de Ribagorça
14851512
Succeït per:
Alfons VII
Precedit per:
Joan Fernàndez d'Herèdia
Lloctinent de Catalunya
14961501
Succeït per:
Jaume de Luna
Precedit per:
----
Virrei de Nàpols
15071509
Succeït per:
Ramon Folc de Cardona-Anglesola