Obre el menú principal

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.

Infotaula de personaJoan II de Ribagorça
Joan d'Aragó
Duc de Luna
268 Basílica de Montserrat, accés a l'atri, sepulcre de Joan d'Aragó.JPG
Biografia
Naixement 1457
Estandarte de la Corona de Aragon.png Benavarri, Corona d'Aragó
Mort 5 de juliol del 1528
Estandarte de la Corona de Aragon.png Montsó, Corona d'Aragó
St George's Cross Crowned Badge.svg  46è President de la Generalitat de Catalunya
1512 – 1514
  Comte de Ribagorça
  Lloctinent de Catalunya
Coat of Arms of Ferdinand I of Naples.svg  Virrei de Nàpols
Escudo de Luna.svg  I Duc de Luna
Blason Châtelain d'Amposta (selon Gelre).svg  Castellà d'Amposta
Malteserkreuz.svg   Cavaller Orde de Sant Joan
Activitat
Ocupació Militar i polític
Rang militar general
Altres
Títol Comte
Cònjuge María López de Gurrea Tradueix
Fills Alfons VII de Ribagorça
Pare Alfons VI de Ribagorça
Modifica les dades a Wikidata
Sepulcre de Joan II de Ribagorça a Montserrat
Escrit del sepulcre de Joan II d'Aragó

Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.

Mort i enterramentModifica

Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.

Vegeu també: Sepulcre de Joan II de Ribagorça

ReferènciesModifica

  1. Inclòs a la llista de nomenats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).

BibliografiaModifica