Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417[1] - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (1469-1485).
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1417 ![]() Olmedo (Corona de Castella) ![]() |
Mort | 1485 ![]() Linares (Corona de Castella) ![]() |
Comte de Ribagorça | |
1469 – 1485 ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | militar ![]() |
Altres | |
Títol | Duc de Vilafermosa (1476–1485) Comte de Ribagorça (1469 (Gregorià)–1485 (Gregorià)) ![]() |
Fills | Joan II de Ribagorça, Alfons d'Aragó, Alfons II de Vilafermosa, Ferran d'Aragó i Conejo ![]() |
Pares | Joan el Sense Fe ![]() ![]() |
Germans | Joana d'Aragó i d'Enríquez, Elionor I de Navarra, Blanca II de Navarra, Ferran el Catòlic, Carles de Viana i Joan d'Aragó ![]() |
Antecedents familiarsModifica
Fill morganàtic del rei Joan el sense fe i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar.
Entre 1443[2] i 1454 fou Mestre de l'Orde de Calatrava, el 1449 participà en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastàmara castellans. Durant la guerra Civil navarresa va comandar les tropes de Joan el Sense Fe, vencent en 1451 en la batalla d'Oibar.[3] El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa, del País Valencià ((castellà) Villahermosa) Entre 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana, lluitant en 1465 a Igualada, Barcelona i l'Empordà,[3] i després contra els remences. El 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, Ferran el Catòlic.
Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tingué tres fills:
- Ferran (1478-1481), mort de nen.
- Alfons II de Vilafermosa. (1479-Valladolid, 1513), II duc de Vilafermosa
- Marina d'Aragó (1485-Itàlia 1513). Casada amb Robert de Sanseverí, el seu fill Ferran de Sanseverí va succeir al seu oncle Alfons com a III duc de Vilafermosa
Va tenir fills il·legítims:
- amb Maria de Jonqueres:
- Joan II de Ribagorça (1457), comte de Ribagorça
- Elionor.
- amb Estenga Conejo (o Maria Sanchez Conejo):
- amb Catalina de Maldonado
- Enric d'Aragó (? - 1509). Abat de Santa Maria d'Alaó.
Precedit per: Nova creació |
Duc de Vilafermosa 1464–1485 |
Succeït per: Alfons II de Vilafermosa |
Precedit per: Ferran el Catòlic |
Comte de Ribagorça 1469–1485 |
Succeït per: Joan II |
ReferènciesModifica
- ↑ És poc probable que el primer fill el tingués als 40 anys i es casés amb 60 anys, pel que alguns historiadors pensen que la data de naixement és posterior
- ↑ de Gurrea y Aragón, 1902, p. VI.
- ↑ 3,0 3,1 de Gurrea y Aragón, 1902, p. VII.
BibliografiaModifica
- Francisco José Morales Roca. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599). Ediciones Hidalguia, 1999. ISBN 9788489851153., pàg.88 i 90
- de Gurrea y Aragón, Martín. Discursos de medallas y antiguedades. Viuda e Hijos de M. Tello, 1902.