Castellà d'Amposta

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya. De tota manera, no sempre va ser així, ja que fins al 1312, amb la integració dels béns de l'orde del Temple a l'orde de l'Hospital, només existia la Castellania d'Amposta, fou a partir d'aquesta incorporació quan es dividí el patrimoni hospitaler en dos priorats, malgrat que el d'Amposta tingués el nom de Castellania.

Infotaula de càrrec políticCastellà d'Amposta
InstitucióCastellania d'Amposta Modifica el valor a Wikidata

Tot i titular-se castellà d'Amposta, ja que el castell d'Amposta fou cedit per Ramon Berenguer IV als hospitalers, i que el 1280 aquest castell tornés a ser recuperat pel rei, el castellà no residia a Amposta sinó que ho feia a Saragossa, concretament al convent de San Juan de los Panetes, al costat de la basílica del Pilar o bé en alguna comanda que els era pròpia.

Els castellans d'Amposta foren sovint homes de confiança del monarca i s'encarregaren de funcions culturals, com ara fra Johan Ferrández d'Heredia (1346-1376), home de confiança de Pere III el Cerimoniós.

També foren militars i diplomàtics al servei del rei com ara fra Joan de Vilagut (1428-1444), fra Pere Ramon Sacosta (1446-1461) o fra Bernat Hug de Rocabertí (1461-1485).

El darrer castellà d'Amposta fou l'infant Francesc de Paula de Borbó, fill de Carles IV, tot i que les males veus deien que era fill del ministre Manuel Godoy i la reina. A causa d'aquests rumors les Corts de Cadis l'inhabilitaren en la successió a la corona. L'any 1851 renuncià als seus drets com a castellà a causa de l'establiment de l'estat liberal i modern i no s'elegí cap successor.

Vegeu tambéModifica