Francesc de Paula de Borbó

infant d'Espanya i castellà d'Amposta

Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.[1]

Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Paula de Borbó

Francesc de Paula de Borbó retratat per Vicente López y Portaña vers 1850.
Biografia
Naixement(es) Francisco de Paula Antonio de Borbón y Borbón-Parma Modifica el valor a Wikidata
10 març 1794 Modifica el valor a Wikidata
Aranjuez (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1865 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Castellà d'Amposta
1827 – 1851 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPalau de la infanta Carlota Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Infant d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeresa Arredondo y Ramírez de Arellano (1852–1863), mort del cònjuge
Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies (1819–1844), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesc d'Assís Lluís de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Maria Isabel Ferranda de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Francesc d'Assís de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Enric de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Lluïsa Teresa de Borbó i de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Eduard de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Josepa Ferranda de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Ferran Maria de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Maria Cristina de Borbó i Borbó-Dues Sicílies
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Amàlia de Borbó
 () Francesc de Paula de BorbóLluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Ricardo María de Arredondo
 () Francesc de Paula de BorbóTeresa Arredondo y Ramírez de Arellano Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Maria Isidre de Borbó
Ferran VII d'Espanya
Maria Amàlia de Borbó
Maria Isabel de Borbó
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Carlota Joaquima de Borbó
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 22972664 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fou el menor dels fills de Carles IV d'Espanya i la reina Maria Lluïsa de Parma, net per via paterna de Carles III i Maria Amàlia de Saxònia; per via materna ho era del duc Felip I de Parma i d'Elisabet de França.

 
Francesc de Paula segons un esbós de La família de Carles IV de Goya el 1800.

La infància de Francesc de Paula es veu marcada pel tens clima polític del país. Amb només catorze anys, l'infant prendrà protagonisme el 2 de maig de 1808 quan les tropes d'ocupació franceses a Madrid intentin enviar-lo a l'exili a França, convertint-se en el detonant del posterior aixecament.[2]

Finalment a l'exili, visqué amb els seus pares a Compiége i Roma; el 1817 casava amb Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies.[2] Les Corts de Cadis van excloure'l de la successió a la corona[3] per sospites que no era fill del rei, sinó que ho era del ministre Manuel Godoy.[4]

Durant l'exili esdevingué de tendència liberal i també afí a la maçoneria, cosa que li ocasionà no pocs problemes durant el regnat del seu germà Ferran VII d'Espanya, amb una ideologia completament contrària a Francesc de Paula. Després de la mort de la tercera esposa de Ferran, Lluïsa Carlota va moure fils per aconseguir casar el seu cunyat amb la seva germana Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, afavorint així la seva posició i la del seu marit, tot i que a la mort del monarca, Maria Cristina feu marxar a l'exili a París la seva germana i el seu cunyat; aquests exilis es repetirien durant altres períodes, car sent regent Espartero, la família de l'infant tornarà a Espanya, però el 1842 són convidats a marxar de nou a la capital francesa.[2]

Ja morta Lluïsa Carlota, es concertà i realitzà el casament del seu fill Francesc d'Assís de Borbó amb la reina Isabel II. Aquest fet col·locà a Francesc de Paula en una posició elevada dins de la política espanyola aportant les seves idees maçones, que, no obstant, foren perseguides per Narváez i l'infant fou finalment excomunicat per Pius IX. El 19 de desembre de 1852 es casà amb Teresa de Arredondo y Ramírez de Arellano. A partir de la mort d'aquesta el 1864 Francesc de Paula va viure retirat, apareixent públicament de forma esporàdica.[2]

Va ser nomenat acadèmic d'honor de mèrit de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís el 1819.[5]

Matrimonis i descendència

modifica

Es va casar el 12 de juny de 1819 amb la seva neboda Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la seva germana Maria Isabel d'Espanya. La parella s'establí entre la Cort de Madrid i el Palau d'Aranjuez. Tingueren onze fills:

Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies morí el 1844 i Francesc de Paula va contraure matrimoni morganàtic amb Teresa Arredondo y Ramírez de Arellano el 1852.[2]

Francesc de Paula morí al Palau Reial de Madrid el dia 13 d'agost de 1865.

Referències

modifica
  1. «Castellania d'Amposta». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 21 novembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Lozano Martínez, Isabel «La colección de música del infante don Francisco de Paula Antonio de Borbón en la Biblioteca Nacional de España» (PDF). Colecciones singulares de la Biblioteca Nacional. Biblioteca Nacional de España [Madrid], 10, 2012. Arxivat de l'original el 2015-06-10 [Consulta: 21 novembre 2013].
  3. «Febrero de 1812» (en castellà). Diario de las Cortes de Cádiz Crónica Parlamentaria Diaria. Congreso de los Diputados. [Consulta: 21 novembre 2013].
  4. Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
  5. «Academicos beneméritos» (en castellà). Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2022. [Consulta: 31 octubre 2022].


Premis i fites
Precedit per:
Pérez de Sarrión
Castellà d'Amposta
 

1827-1851
Succeït per:
Supressió del càrrec
Precedit per:
Antonio Pérez de Tudela
 
Sobirà Gran Comanador
1829 - 1846
Succeït per:
Carlos Celestino Mañan y Clark