Maria Cristina de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Maria Cristina Isabel de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 5 de juny de 1833–19 de gener de 1902) va ser una infanta d'Espanya.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1833 Madrid |
| Mort | 18 gener 1902 (68 anys) Madrid |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Residència | Casa de los Heros (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Infanta d'Espanya |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Sebastià de Borbó i de Bragança (1860–1875) |
| Fills | Francesc Maria de Borbó, Pere d'Alcàntara de Borbó, Lluís Jesús de Borbó, Alfons de Borbó, Gabriel de Borbó |
| Pares | Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies |
| Germans | Enric de Borbó Francesc d'Assís de Borbó Maria Isabel Ferranda de Borbó Amàlia de Borbó Josepa Ferranda de Borbó Lluïsa Teresa de Borbó i de Borbó Francesc d'Assís Lluís de Borbó Eduard de Borbó Ferran Maria de Borbó Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó |
| Premis | |
.svg) | |
Biografia
modificaPrimers anys
modificaVa néixer al Palau Reial de Madrid el 5 de juny de 1833, filla de l'infant Francesc de Paula de Borbó i de la princesa Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies i neta de Carles IV d'Espanya.[1][2] Li va correspondre el títol d'infanta pel decret de 28 de novembre de 1823 del seu oncle, Ferran VII, publicat abans del seu naixement.[2]
Va ser educada entre París i Madrid a causa de l'agitada dels seus pares, tot i que hom afirma que tenia limitacions en la capacitat intel·lectual, fins al punt de ser coneguda com la «infanta babaua» en els cercles socials.[1] Durant els primers anys, va restar vivint a la cort de la seva cunyada, Isabel II, fins al seu casament.[1]
Matrimoni i exili
modificaEl 1860 va casar-se amb l'infant Sebastià Gabriel, un partidari del carlisme retornat a Espanya aquell mateix any després de reconèixer la legitimitat de la reina,[1] probablement cansat del desterrament i la poca rellevància que tenia el moviment en aquell moment.[3] La boda es va dur a terme a Palau el 19 de novembre.[1][2][4] Maria Cristina es va convertir en la segona muller de l'infant, amb el qual va tenir cinc fills, alguns dels quals van ser fundadors de cases ducals, reconegudes després com a prínceps de la Casa de Borbó pel pretendent carlí Alfons Carles de Borbó.[5] No obstant això, cap d'ells va rebre la categoria d'infants d'Espanya.[3]
Ja casada, va residir a un palauet del carrer d'Alcalá, a més de passar també temporades al palau de San Juan, al lloc del Buen Retiro. El 1868, arran de la caiguda de la monarquia, es van exiliar a Pau.[1] A partir d'aquest moment, i fins a principis de segle xx, la infanta i, més tard, el seu fill Alfons, van començar a vendre la col·lecció d'art de l'infant Sebastià en diverses subhastes, tot i que algunes van ser incorporades al Museu del Prado.[6][7]
Darrers anys
modificaVa quedar vídua el 1875, i amb la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, va tornar a Espanya amb els seus fills, els quals van quedar sota la tutela del rei a causa de la limitació intel·lectual de la infanta. Instal·lada en un palauet al carrer de Ferraz, la infanta va ser assídua de les cerimònies del Palau Reial i de festes a les mansions aristocràtiques de Madrid.[1] Finalment, va morir a la seva residència de Madrid el 19 de gener de 1902,[2] i va ser enterrada al Panteó dels Infants del monestir d'El Escorial.[1]
Descendència
modificaDel matrimoni amb Sebastià Gabriel de Borbó van néixer els següents fills:[2]
- Francesc Maria de Borbó, duc de Marchena (Madrid, 1861-Neuilly-sur-Seine, 1923)
- Pere d'Alcàntara de Borbó, duc de Dúrcal (Madrid, 1862-París, 1892)
- Lluís Jesús de Borbó, duc d'Ansola (Madrid, 1864-Alger, 1889)
- Alfons Maria de Borbó (Madrid, 1866-1934)
- Gabriel de Borbó (Pau, 1869-Madrid, 1889)
Activitat artística
modificaSegons Luis Ballesteros, la infanta Maria Cristina va conrear la pintura: va participar en l'Exposició de Liceo Artístico y Literario, celebrada a Madrid el 1846, on va presentar Uns gerros de flors fets amb la tècnica de l'aiguada, i també va prendre part el 1858 a l'acte de la Sociedad Económica de Amigos del País de Jerez de la Frontera, on va presentar un quadre a l'oli, però que no va poder ser premiada, perquè els guardons estaven reservats als naturals de la província, i només li pogué atorgar el títol de sòcia de mèrit de l'entitat.[4]
Distincions
modificaTractaments
modifica- Sa Altesa Reial la Sereníssima Senyora Infanta Maria Cristina de Borbó[8]
Ordes
modifica- Dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa (des de 13 juny 1833)[9]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «María Cristina Isabel de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Robles de Campo, Carlos «Los infantes de España tras la derogación de la Ley Sálica (1830)». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 12, 2009, pàg. 332, 349. Arxivat de l'original el 2019-08-19. ISSN: 1133-1240 [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Sebastián Grabriel de Borbón y Braganza, el infante brasileño». Hola!, 06-11-2015.
- ↑ 4,0 4,1 Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 83.
- ↑ Merino, Eulogio «Descendencia del infante Don Carlos María Isidro de Borbón». Revista Hidalguía, núm. 189, 1985, pàg. 205.
- ↑ «Colección del infante Sebastián Gabriel de Borbón» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ Wilson-Bareau, Juliet. Goya in the Norton Simen Museum (en anglès). New Haven i Londres: Yale University Press, 2016, p. 282.
- ↑ «Real decreto acordando se guarden á los hijos de los Infantes D. Cárlos y Doña María Francisca las distinciones correspondientes á su alta jerarquía». Gaceta de Madrid, 02-12-1823.
- ↑ Guía oficial de España (en castellà). Madrid: Imprenta Nacional, 1876, p. 122.