Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

reina consort i regent d'Espanya

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).[1]

Plantilla:Infotaula personaMaria Cristina de Borbó-Dues Sicílies

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) María Cristina de Borbónuhj Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1806 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1878 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Le Havre (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Reial del Monestir d'El Escorial Modifica el valor a Wikidata
Member of the Junta de Damas de Honor y Mérito (en) Tradueix
29 desembre 1829 –
Consort d'Espanya
Regent del Regne d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, monarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolPrincesa
Reina consort d'Espanya
Reina
Princess of the Two Sicilies (en) Tradueix
Reina mare Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó-Dues Sicílies i Casa de Borbó a Espanya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgustín Fernando Muñoz y Sánchez (1833–valor desconegut)
Ferran VII d'Espanya (1829–1833) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel II d'Espanya
 () Ferran VII d'Espanya
María de los Milagros Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Fernando Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
María Cristina Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Juan Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Maria Amparo Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Agustín Muñoz y Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Antonio Muñoz y de Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez
Maria Lluïsa Ferranda de Borbó
 () Ferran VII d'Espanya
Jose Muñoz y de Borbón
 () Agustín Fernando Muñoz y Sánchez Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc I de les Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata  i Maria Isabel de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Carolina de Borbó-Dues Sicílies
Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies
Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Capua)
Leopold de Borbó-Dues Sicílies
Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
Antoni de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies
Teresa de Borbó-Dues Sicílies
Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies
Francesc de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8857546 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Nasqué a Palerm el 27 d'abril de 1806 sent filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i la seva esposa Maria Isabel d'Espanya. Era neta per línia paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i Maria Carolina d'Àustria, i per línia materna del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma.

Reina d'Espanya

modifica

Es va casar l'11 de desembre de 1829 al Palau Reial de Madrid amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya, esdevenint la quarta esposa del rei, després de la mort de Maria Josepa Amàlia de Saxònia.[2]

Regent del Regne

modifica

A la mort del seu marit, i durant la minoria d'edat de la seva filla, va actuar de regent, amb Francisco Martínez de la Rosa com a primer ministre, fins que va haver de cedir la regència al general progressista Baldomero Espartero. També es casà, en segones noces, el 28 de desembre de 1833 amb Agustín Fernando Muñoz y Sánchez. Aquest matrimoni tingué un cert grau d'impopularitat per part del poble, que no entengué la rapidesa de l'enllaç.

A la mort del rei Ferran VII la titularitat de la Corona espanyola estava disputada per Isabel II, l'hereva legítima, i el germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó que reclamà els seus drets legítims sobre el tron espanyol en virtut de la Llei Sàlica, que això no obstant, havia estat derogada per Carles IV i ratificada pel mateix Ferran VII. Aquesta disputa va comportar l'inici de la Primera Guerra Carlina, on l'infant Carles, inicialment des de l'exili i posteriorment des de Navarra i el País Basc va desenvolupar una cruenta campanya militar.

Exili d'Espanya

modifica
 
ca.1870

Després d'intentar conciliar les dues tendències polítiques del moment, liberals i moderats, sense èxit, va haver d'entregar la regència a Espartero i exiliar-se el 17 d'octubre de 1840.

Des de Marsella va llançar una proclama als espanyols manifestant que la seva renúncia havia estat forçada. Es traslladà posteriorment a Roma on va rebre la benedicció del Papa Gregori XVI al seu segon matrimoni, per instal·lar-se després a París. Des de la capital francesa va intrigar contra el govern d'Espartero fins que aquest fou derrocat i la seva filla Isabel II d'Espanya aconseguí ser nomenada reina, tot i la seva minoria d'edat.

Al seu retorn a Espanya es va instal·lar en un palau proper a Madrid des d'on tractava de controlar la política de la seva filla. Al costat del seu marit va iniciar negocis amb el comerç de la sal i del ferrocarril. Aquesta situació va comportar un més alt grau d'impopularitat fins que finalment va ser expulsada de nou del país i retirada la pensió vitalícia que les Corts espanyoles li havien concedit.

Va romandre a França la resta de la seva vida, exceptuant el moment en què el seu net, Alfons XII d'Espanya, va ocupar el tron espanyol, sense poder instal·lar-se definitivament al país. Va morir el 22 d'agost de 1878 a L'Havre per ser enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.

Referències

modifica

De la unió amb Ferran VII van néixer:

I de la unió amb Agustín Muñoz van tenir els següents fills:

Referències

modifica
  1. «Maria Cristina de les Dues Sicílies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2021].
  2. Sánchez y Casado, Félix. Prontuario de historia de España y de la civilización española (en castellà). Madrid: Librería de Hernando i Librería de Jubera, 1896, p. 493. 

Bibliografia

modifica

¹Manuel Ríos Mazcarelle: "Vida privada de los Borbones. Tomo II" pàg 135.ISBN 84-86912-47-4


Precedit per:
Maria Josepa de Saxònia
Reina consort d'Espanya
1829-1833
 
Succeït per:
Francesc d'Assís d'Espanya
Precedit per:
Ferran VII com a rei
Regent d'Espanya
1833-1840
 
Succeït per:
Baldomero Espartero